La Masia d’en Cabanyes a l’obra “Les cases pairals catalanes” de J. de Camps i Arboix i F. Català Roca

En aquest llibre es fa un recull d'un centenar de grans cases pairals de tota Catalunya. Els textos són del sociòleg i jurista J. de Camps i Arboix, el qual ja mostrà interès en estudis anteriors sobre el món agrícola català. Destaquen, alhora, les imatges realitzades pel conegut fotògraf Francesc Català i Roca. L'obra que mostrem és d'Ediciones Destino Barcelona, de l'any 1969.    

El gravat d’en Manel de Cabanyes realitzat per Enric Cristofor Ricart

Enric C. Ricart (1893-1960) fou un pintor i gravador vilanoví. Descobrí  l’art del gravat a Florència, assolint una gran  perfecció en la seva execució. Entre les seves obres trobem una il·lustració que ens mostra el rostre de Manel de Cabanyes i que va ser realitzada l’any 1933, just quan es complien cent anys de la seva mort. Enric C. Ricart va entrar a formar part  aquell mateix any del Comitè pro centenari del poeta Cabanyes i així explica com es

La Masia dibuixada per Pau Roig Estradé

Pau Roig Estradé fou un conegut pintor i dibuixant vilanoví (1914-1994) que va rebre formació artística del mateix Alexandre de Cabanyes i tingué influències de Joaquim Mir, al que solia acompanyar mentre realitzava les seves obres. Es dedicar a plasmar el paisatge vilanoví en els seus olis i dibuixos, alguns d'aquests últims recollits en 3 volums de "Masies del Garraf" i un de "Territoris pictòrics", editades pel Cep i la Nansa. En el volum I podem admirar un

La casa de l’amic de Joaquim Mir (1873-1940).

Parlem avui d’aquesta pintura de Mir de la Masia d’en Cabanyes sumant-nos al recordatori que s’ha fet a traves de la Penya Filatèlica, Societat de col•leccionistes de Vilanova i la Geltrú, del 75 aniversari de la seva mort. Mir va viure gaire be 20 anys a Vilanova i la Geltrú . I va captar la ciutat com ningú. Els carrers, places , el mar. El jardí de casa seva, les nostres festes. La peça de Mir ens permet recordar la Masia

La placa en memòria de Manel de Cabanyes a l’església de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú

Aquesta placa commemorativa es troba l'interior de l'església de Sant Antoni Abat, just al costat de l'entrada principal. La inscripció, en llatí, ens parla de la vida i mort del poeta i del trasllat de les seves restes, l'any 1953, des de la Granada del Penedès fins a Vilanova i la Geltrú. Tot seguit, podeu llegir la traducció del text: “En l’any 1808 del senyor, en el dia 27 del naixement del mes de gener en

Manel de Cabanyes a “Història de Villanueva y Geltrú” de Josep Coroleu.

Josep Coroleu, conegut advocat i escriptor català, escriu l’any 1878 un dels llibres més rellevants sobre la història local de la nostra vila. Aquesta obra, amb pròleg de Víctor Balaguer, es editada per la impremta Josep A. Milà Artigas. Al capítol VII, en l’apartat de “Biografias de algunos villanoveses ilustres” ens parla de la figura de Manel de Cabanyes.

Una publicació gairebé de col·leccionista: “Primer centenari de la mort del poeta Manuel de Cabanyes (1808-1833)”

El compartim en record, de nou, de la vida del poeta Manuel de Cabanyes. Especialment, però, per a donar veu als intel.lectuals que hi queden recollits i que expressen les seves opinions sobre el poeta mort : Victor Balaguer, Marcel.lí Menéndez Pelayo, Josep Ixart, Delfí Donadiu i Puig, Joan Valera, Manuel de Montoliu, Joan Amade, Joan J. Garcia Velloso, Allison Peers, A. Esclassans i Damià Torrents. La petita públicació acaba amb alguns fragments de versos de Manuel de Cabanyes que formen

Manel de Cabanyes a “Descripción é historia de la Villa de Villanueva de la Geltrú desde su fundación hasta nuestros dias” del Pare Garí.

Molts són els llibres que fan referència a la Masia Cabanyes o algun personatge de la nissaga de la família. El següent fragment està extret , del llibre “Descripción é historia de la Villa de Villanueva de la Geltrú desde su fundación hasta nuestros dias”. L’obra, escrita per José Antonio Garí y Siumell (mes conegut com Pare Garí) i editada l’any 1860 es la història de Vilanova més antiga que es coneix. Al capítol XXXII, “Biografias de heroes y varones