15/11/2015
In
Avui parlem de
Josep Pla parla de la Masia d’en Cabanyes:
Josep Pla és uns dels escriptors catalans més destacats del segle XX. La seva Obra Completa recull articles, poemes, diaris,
08/10/2015
In
Avui parlem de, Biblioteca, CIRMAC, Manuel de Cabanyes
Els Preludios de mi lira.
Els Preludios de mi lira conformen el corpus literari de l'obra del poeta Manuel de Cabanyes. Amb la publicació d'aquest compendi de dotze poemes a l'abril de 1833, pocs mesos abans de la seva mort, l'autor es va convertir en un dels introductors del romanticisme literari a Espanya. Es tracten de seixanta-nou pàgines publicades sense datar i sense signar on Manuel introdueix els seus pensaments i sentiments més profunds. Tot i escriure en castellà, Víctor Balaguer el va voler reivindicar
08/10/2015
In
Avui parlem de, CIRMAC, Col·lecció pictòrica, Col·leccions, Museu
El retrat de Manuel de Cabanyes per Joaquim Espalter.
A la Sala Russa de la Planta Noble trobem l'últim retrat que es va fer del poeta Manuel de Cabanyes. Però, aquest no és un retrat com qualsevol altre. El seu autor fou el sitgetà Joaquim Espalter y Rull (1809-1880), un dels retratistes espanyols del segle XIX més importants. El seu naixement a Sitges va ser del tot casual, ja que els seus pares van viure-hi temporalment fugint de Barcelona durant la Guerra del Francés. Instal·lat a Madrid des del
08/10/2015
In
Avui parlem de, CIRMAC, Col·lecció pictòrica, Col·leccions, Museu
La col·lecció pictòrica produïda per Joaquim de Cabanyes.
A la Sala de Música, l'estança central de la Planta Noble de la Masia d'en Cabanyes, s'exposa l'obra pròpiament produïda per Joaquim de Cabanyes. Si d'una banda, Manuel de Cabanyes encarnava la faceta literària del romanticisme dins de la família; de l'altra, Joaquim encarnà la faceta pictòrica. Tot i haver sigut militar de professió -arribà a coronel de l'Exèrcit de Terra, fou docent al Col·legi Militar d'Artilleria d'Alcalà de Henares i tingué una vida militar molt activa participant a la
08/10/2015
In
Avui parlem de, CIRMAC, Manuel de Cabanyes
Oda a la luna. El testament poètic de Manuel de Cabanyes.
Entre la passada nit del 27 i la matinada del 28 de setembre vam poder gaudir d'un eclipse lunar total que es va poder apreciar des de tots els racons del planeta Terra. En aquest eclipse van coincidir dos fenomens: l'última Lluna de Sang de la tètrada de 2014-2015 i la Superlluna. És a dir, que vam poder contemplar el nostre satèl·lit banyat pel reflex vermellós del Sol i desprenent una lluentor molt més intensa que de costum. Des dels
26/07/2015
In
Avui parlem de, Mobiliari, Museu
Les cadires de fumador
A la Biblioteca de la Masia d'en Cabanyes tenim un dels objectes de mobiliari més curiosos de l'edifici: les cadires de fumador. També anomenades cadires de jugador o d'observador (del francés "voyeur"), aquestes cadires son molt característiques de l'època del segle XIX. El seu propòsit principal era el de ser el seient per als homes quan jugaven a les cartes. Els jugadors s'asseien de front, amb les cames separades i els braços recolzats a la part que avui identificaríem per recolzar l'esquena.
23/07/2015
In
Avui parlem de, Col·leccions, Els Goya
Disparate de miedo [Proverbio Nº2. Por temor no pierdas el honor]
L'escena d'aquest gravat presenta un grup de soldats arreplegats i espantats davant un monstre gegant que en realitat no és més que un home disfressat, cosa que podem endevinar a través de la màniga dreta per on treu el cap. Els soldats, aquells que teòricament no tenen por a res i s'enfronten en la guerra, apareixen acovardits, amb rostres d'horror, demanant clemència i fugint del gegant. L'ambient nocturn aguditza més la sensació de terror de l'escena. El tema del monstre o
22/07/2015
In
Avui parlem de, Col·leccions, Els Goya, Museu
Disparate ridículo [Proverbio Nº3. Andarse por las ramas]
Un dels Disparates més difícils de desxifrar per l’enigma que amaga la mateixa escena, que no se sap ben bé què representa: un conjunt d’homes i dones amb la mirada trista i abaixada, asseguts sobre les branques d’un arbre i davant seu una figura encaputxada a la que sembla que la resta ha d’obeir. Una línia de lectura, iniciada per Beruete (1928), veia en aquesta una escena atemporal sobre l’abisme de la vida on tot es recolza d’una branca sec que