Disparate fúnebre [Proberbio Nº18. Dios los cría y ellos se juntan]

Considerada per Camón Aznar (1951) com una escena d’hermetisme essencial en la que tota la intepretació serà sempre mesquina, l’estampa que tanca l’edició de l’Acadèmia de 1864 representa una dona jacent al terra i coberta amb una manta, als peus de la qual apareixen tres tortugues, una serp i un gripau, i al costat del cap dos lleons o gossos de presa amb les boques obertes. El significat d’aquests animals s’ha relacionat amb temes de la política del moment: els lleons

La Sala de les Voltes i la Volta Catalana

A la planta baixa de la Masia d'en Cabanyes, espai que era destinat a les estances dedicades a les tasques del camp, trobem un element arquitectònic molt representatiu del que era i és el mas català: la volta catalana. Aquest consisteix en cobrir l'espai del sostre mitjançant una volta de maons col·locats per la part plana, és a dir, per la cara de superfície més gran que formen el llarg i el través del maó en lloc de fer-ho per

Disparate Femenino [Proverbio Nº1. Pesa más que un burro muerto]

Aquesta estampa inaugura la sèrie dels Disparates de Goya. En ella es representen a sis dones amb indumentària de majas mantejant a un home i un burro, i enlaire dos ninots. Aquesta escena remet al joc del pelele, un tipus de joc popular que simbolitzava el comiat de la vida de soltera i que el propi Goya ja havia tractat en els cartrons per tapissos (El pelele, 1791-1792, Museo Nacional del Prado). L'escena harmònica del tapís s'ha transformat en un ambient

Els gravats de Goya

Us expliquem sobre els "gravats únics" que mostrarem a la Masia d'en Cabanyes durant la NIT DELS MUSEUS, després de la seva restauració. Goya va escometre els dibuixos preparatoris dels Disparates cap a 1815; va gravar les planxes en un dels moments més crítics de la seva vida i les va guardar a casa, amb l’esperança del moment propici per a la seva publicació, però Goya va morir a l’exili el 1828 i els Disparates encara van trigar unes quantes dècades a

El llit de Manel de Cabanyes

De tots els mobles de la Masia, avui ens fixem en aquest llit de l'habitació de Manel de Cabanyes, cambra on va morir el poeta el 1833. Tot i que en vam parlar en una ocasió, aquesta vegada ens fixem en el seu estil neoclàssic (molt utilitzat al conjunt de l’estat espanyol). En aquest cas, està fet amb fusta de palissandre i data de finals del segle XVIII, en concret de la dècada de 1820. Té motllures vistes i matalàs

La cúpula de l’escala

Tot i que la cúpula de la sala de música, per les seves dimensions i decoració, és la més representativa de la Masia d’en Cabanyes, no és l’única que hi ha. En aquesta ocasió, ens fixem amb l’escala que connecta la planta baixa amb la planta noble ja que veurem que també està coberta amb una cúpula semiesfèrica de planta circular que ajuda a crear un espai singular i atraient pel visitant. Aquesta cúpula està coronada per un cupulí d’il·luminació, element

L’escut de la família Cabanyes

Avui ens fixarem en l’escut de la família Cabanyes on, en aquest, hi podem veure una àguila bicèfal que correspon a la casa d’Habsburg. La connexió amb aquesta dinastia té el seu origen en el 1540, any en el que els Cabanyes van allotjar a la casa pairal d’Argentona a Carles I d’Espanya i V d’Alemanya. Quan aquest últim va tornar anys més tard a Catalunya, en una visita a Barcelona, els hi va concedir, com a molts altres

L’ós bastoner de Rússia

Aquest bastoner-paraigüer procedeix de la Rússia dels tsars. Els Cabanyes de finals del segle XVIII comerciaven amb Rússia, territori on apreciaven molt els vins i els licors, i es creu que aquest objecte el va dur Salvador Carbonell en una expedició de retorn d’una remesa de vins. Aquest ós, animal exòtic a les nostres latituds, és de fusta de roure, material que també es feia servir per a les bótes. Dret sobre les seves potes del darrere, servia per a guardar bastons