23/11/2014 In Avui parlem de

El camí ral

Enmig del fantàstic entorn que trobem a la Masia d’en Cabanyes hi trobarem també un camí ral. El camí ral, o reial, és el nom que es donava als camins principals que connectaven unes ciutats amb les altres i era propietat de la corona i, per tant, aquesta n’assumia les despeses de l’execució i del manteniment. Dels tres camins rals de què disposava el municipi, el més antic era el camí Ral o Molinant, també conegut per camí Reial antic o

18/10/2014 In Avui parlem de

El taller del pintor Alexandre de Cabanyes

Alexandre de Cabanyes, el darrer membre de la família que visqué a la Masia, instal·là el seu taller de pintura a la segona planta d’aquesta residència. A la fotografia, exposada al CIRMAC, el podem veure envoltat de les seves pintures i els seus estris en aquest espai. Tot i que en l’actualitat no es conserva aquesta planta-taller, a la planta noble de la Masia d’en Cabanyes podem veure alguns dels estris d’aquesta fotografia, com, per exemple, la paleta del pintor

04/10/2014 In Avui parlem de

“Tribut al Cèsar” d’Antoni Caba (c.1863)

Antoni Caba i Casamitjana (1838-1907) és un dels millors representants de la pintura catalana realista. Format a l’Escola de Llotja de Barcelona, on entre els anys 1887 i 1901 en fou el director, marcà la generació de pintors catalans de la segona meitat del segle XIX, aportant encara elements de la pintura romàntica però ja en plena època del realisme. Fou especialment reconegut com a retratista de la burgesia barcelonina, apreciat pel caràcter fotogràfic de les seves pintures. A la Masia d’en

13/09/2014 In Avui parlem de

Un dels models arquitectònics de la Masia d’en Cabanyes: la masia catalana

La masia catalana és un tipus de construcció vinculada sempre a terres de conreu i a les afores de les poblacions. Durant el segle XIX, però, moltes famílies adinerades van decidir construir masos o masies que, tot i tenir relació amb el treball del camp i, en el cas de la comarca del Garraf, el conreu la vinya, tenen alhora un caràcter residencial de cert luxe i ostentació. Encara que en el cas de la Masia d’en Cabanyes està especialment

06/09/2014 In Avui parlem de

Les fàbriques de fassines

Llorenç de Cabanyes i Fuster (1758-1814), que fou qui encarregà la construcció de la Masia d’en Cabanyes l’any 1798, construí a Vilanova i la Geltrú la fàbrica d’aiguardents més gran que hi hagué a la vila. Aquest tipus de beguda fou, juntament amb el vi, símbol del comerç català dels segles XVIII i XIX, que en el cas de la família Cabanyes es dirigia principalment a la zona nord d‘Europa, arribant fins a Rússia. La fotografia que acompanya el text ens mostra

16/08/2014 In Avui parlem de

La mort de Manel de Cabanyes

Avui fa 181 anys de la mort de Manel de Cabanyes. Amb tan sols 25 anys, el fill petit de la família Cabanyes deixava el món. Feia aproximadament dos mesos que li havien descobert que tenia la malaltia de la Tuberculosis i cap dels intents per curar-li van fer el seu efecte. El divendres 16 d’agost de 1833, cap a les 6 del matí, va morir Manel a la Masia d’en Cabanyes. L’endemà, es traslladà el cos a la parròquia

02/08/2014 In Avui parlem de

El palauet italià com a model arquitectònic de la Masia d’en Cabanyes

Tot i rebre el nom de “masia”, quan hom s’apropa a la Masia d’en Cabanyes aprecia de seguida que no es tracta d’una masia tradicional. De fet, podem afirmar que el nom és més aviat per la geografia on es troba que no pas pel model arquitectònic que segueix. El model arquitectònic que trobem a la Masia d’en Cabanyes és el del neoclassicime italià, que pren models del 1500 i els reelabora amb elements de l’Antiguitat grega i romana. Així, tot

26/07/2014 In Avui parlem de

Els llibres d’empresa

Els llibres d’empresa són els llibres on quedaven recollides totes les dades relatives a l’activitat econòmica dels negocis. El cas de la família Cabanyes i la seva empresa d’exportació de vi i aiguardent està recollit en els de l’empresa Fuster i Cabanyes, que són els que ens han mostrat el gran volum de comerç que va suposar aquesta empresa al llarg dels segles XVIII i XIX. Com veieu a la fotografia, el detallisme en l’anotació de les informacions és màxim. No