La cúpula de la Sala de música

Quan algú entra a la planta noble de la Masia d’en Cabanyes la seva mirada se’n va sempre cap a la magnífica cúpula que omple el sostre de la Sala de Música. La impressió que causa a tot visitant és a causa, no únicament per la seva magnitud i decoració, sinó al fet de no esperar-se trobar aquest element, ja que és una cúpula amagada que no sobresurt a l’exterior en volum. Curiosament, sembla ser que en el projecte original de

Retrats, especial magatzems

Avui us mostrem tres retrats que es troben als nostres magatzems i que, en motiu de la penúltima visita temàtica (l’última serà el 12 de juliol que la durà a terme Carmen Lara) es van exposar a la sala Alexandre.   S 'anomena retrat al gènere artístic que engloba el conjunt d’obres d’art que descriuen l’aspecte físic d’un personatge. La primera obra que us mostrem es tracta d’un retrat d’home pintat pel pintor cubà Vicente Escobar (1762 – 1831). Un artista amb gran reputació a la seva època,

La partitura de Cimarosa

Just al costat del piano Clementi de principis del segle XIX de la Sala de Música de la Masia d’en Cabanyes trobem una altra peça de gran interès. Es tracta d’una partitura del compositor italià Domenico Cimarosa (1749-1801), corresponent a l’Ària “Quelle pupille tenere”, de l’òpera Gli Orazi e i Curiazi, estrenada a Venècia l’any 1796. Basada en la tragèdia “Horaci” de Corneille, aquesta ària va ser citada per Stendhal a “La cartoixa de Parma” com “l’ària més bella”.

L’edifici de la Masia d’en Cabanyes

La Masia d’en Cabanyes fou construïda l’any 1798, si bé a causa de la Guerra del Francès (1808-1814) l’execució de l’obra va veure’s afectada i no va ser fins la fi del conflicte que es va concloure en la seva totalitat. Actualment la seva autoria és vinculada a l’arquitecte italià Domenico Bagutti, autor del Laberint d’Horta a Barcelona. L’edifici és d’estil neoclàssic i s’inspira en els models del també italià Andrea Palladio –considerat un dels arquitectes més influents en la història

L’alambí

Des del segle XVIII i durant la major part del XIX la vinya i l’exportació de vins i aiguardents suposaren el principal motor econòmic del Garraf, que donà lloc a un augment del nombre de boters i fassines arreu de la comarca. A la Masia d’en Cabanyes tenim un alambí, que era l’eina emprada per a la destil·lació dels líquids. Aquest està format per una caldera, on s’escalfava la barreja, un tub de forma serpentinada per on ascendien i es refredaven

L’esfera armil·lar

L’esfera armil·lar de la biblioteca de la Masia d’en Cabanyes, que fa parella amb el globus terraqüi de la mateixa sala, és un objecte que ens remet al món del mar i la navegació, tan vinculat als Cabanyes, i a la ciència i els descobriments del seu temps. Aquests tipus d’objectes eren emprats per veure el moviment del cosmos al voltant de la Terra, representada en l’esfera petita a l’interior dels cercles, els quals representen aquest univers que envolta el planeta

El globus terraqüi

La biblioteca de la Masia d’en Cabanyes conserva un globus terraqüi adquirit a França a finals del segle XVIII de gran interès artístic i històric; fa parella amb un altre objecte, una esfera armil·lar. Aquest tipus d’objectes eren molt comuns en les biblioteques, especialment les de famílies vinculades al món de la navegació i el mar. El globus, per altra banda, ens mostra la imatge gràfica del món que es tenia aleshores, diferent en varis aspectes de la concepció actual. En

L’arpa Estil Imperi

A la sala de música trobem una arpa de principis del segle XIX amb elements decoratius daurats Estil Imperi: urpes de lleó, la flor de lis, fulles d’acant i l’aglà. Fou construïda per la casa francesa Pleyel i importada des de París. Es tracta d’una arpa cromàtica doble poc comú, característica d’aquests luthiers, amb els cordatges creuats enlloc de paral·lels.