Joaquim de Cabanyes 1799-1876

La Cova

Joaquim de Cabanyes és considerat avui en dia un dels membres més destacats de la pintura paisatgística catalana, juntament amb el seu amic Ramon Martí Alsina, que havia conegut directament l’avantguarda pictòrica del moment a França. La seva obra es caracteritza per escenes de marines i paisatges, en ocasions acompanyats de petites figures humanes o arquitectures abandonades. Són paisatges plens de sentiments.

No va ser, però, fins la dècada de 1850 aproximadament que es va dedicar de ple a la pintura. La seva professió era militar, on va arribar a assolir el grau de coronel i va exercir com a docent en el Col·legi Militar d’Artilleria d’Alcalà de Henares. Va estar destinat a Barcelona, Maó, València i Mallorca, entre altres, i va participar també a la Guerra del Marroc, on anà el 1859.

Coincidint amb la seva estada a Mallorca va despertar-se en ell un interès i una afició per la pintura de paisatges, que convertiria en una segona professió un cop retirat de les tasques militars. També va ser membre de les acadèmies de Belles Arts de València, Barcelona i Palma de Mallorca.
Era el segon fill de Llorenç de Cabanyes i Caterina Ballester, germà del poeta Manuel de Cabanyes. A la Masia d’en Cabanyes es conserva la major part de la seva producció, exposada en les sales de la planta noble.

Continue Reading

Manuel de Cabanyes 1808-1833

Manuel de Cabanyes

Manuel de Cabanyes és el membre més conegut de la nissaga familiar; era el petit dels tres fills varons de Llorenç de Cabanyes i Fuster (1758-1814) amb Caterina Ballester (1774-1837).

Va estudiar a la Universitat de Cervera, on va entrar en contacte amb altres joves inquiets i intel·lectuals, i ben aviat va mostrar el seu interès per les lletres. Tot i formar-se amb els models de la Il·lustració i la poesia clàssica, els seus escrits mostren ja la nova inquietud literària que s’estava escampant per Europa. Temes com l’amor, la mort, l’amistat o la llibertat són centrals en la seva obra, on destaca “Preludios de mi lira” (1833), un recull de dotze poemes considerats els més importants de la seva producció i que van veure la llum pocs mesos abans de la mort del poeta. Es tracta de seixanta-nou pàgines publicades sense datar i sense signar on Cabanyes introdueix els seus pensaments i sentiments més profunds.

Considerat un pioner del moviment literari romàntic i l’introductor de la literatura romàntica europea al nostre país, la seva prematura mort amb vint-i-cinc anys a causa de la tuberculosi va truncar una carrera que tot indica que hauria estat molt fructífera.

Malgrat la seva obra és en castellà, Víctor Balaguer el va voler reivindicar com a poeta català tot i que per la malaltia que se’l va endur no va poder participar en la Renaixença, i va decidir col·locar una escultura seva a l’entrada de la Biblioteca-Museu que Balaguer fundà a Vilanova.

Continue Reading

El Romanticisme

Romanticisme

El Romanticisme va néixer a Alemanya a finals del segle XVIII amb el moviment literari “Sturm und Drang” i al llarg del segle XIX es va estendre per la resta d’Europa; l’any 1823 es publicà a la primera revista d’estil romàntic a Barcelona, “El Europeo”.

Caracteritzat per la seva ruptura amb la tradició i rebel·lia contra les normes neoclàssiques, el Romanticisme es va estendre des de les arts fins la mateixa manera de comprendre l’existència humana. La seva filosofia se centrà en conceptes com la llibertat, la natura, la individualitat, la subjectivitat o l’interès per allò desconegut i exòtic. Els romàntics es van alçar amb la bandera de la modernitat que pregonaven les revolucions liberals del segle XIX, enfront el racionalisme neoclàssic del segle anterior.

La Masia d’en Cabanyes és un dels espais més emblemàtics de la comarca del Garraf, on el Romanticisme coincidí amb una època de gran prosperitat. El seu llegat i la vinculació dels seus membres a les diferents manifestacions artístiques del moment (pintura, literatura, música) juntament amb la mateixa conservació de les estances, fan d’aquest un espai únic dins el patrimoni romàntic català

Continue Reading

El teixit econòmic dels Cabanyes

Teixit-econòmic

Al llarg del darrer terç del segle XVIII Catalunya passà d’una economia de subsistència a una de mercat, fet que significà l’inici d’una nova etapa marcada per la venda i l’exportació. En el cas del Garraf i el Penedès aquesta activitat va tenir com a protagonistes principals les vinyes que encara avui en dia caracteritzen el nostre paisatge i de les quals s’elaboraven el vi i l’aiguardent destinats a la venda; alhora, l’increment d’aquests conreus va propiciar la recuperació de molts masos del territori. La família Cabanyes formà part d’aquest episodi històric i fou una de les nissagues més influents i destacades en el conjunt de Catalunya.

El mar fou en aquest capítol un protagonista principal, ja que les comunicacions per terra eren molt precàries i aquest oferia als comerciants la sortida més ràpida a la venda dels seus productes. Va ser així que la comarca del Garraf es va situar entre els primers llocs de l’índex de l’activitat comercial marítima a tot Catalunya. I si bé la història ha posat èmfasi en el comerç dels catalans amb Amèrica, el cas de la família Cabanyes ens duu a Europa, destacant especialment la ruta amb el mar del Nord a través de Lisboa, Amsterdam i Londres, i arribant fins a Rússia.

Dins el llegat que guarda la Masia d’en Cabanyes s’hi conserven nombrosos llibres de l’empresa “Cabanyes i Fuster” que recullen aquesta dinàmica comercial, juntament amb elements decoratius que ens remeten també al món de la vinya, com és el cas de la Sala Russa.

Continue Reading