A la sala de música trobem una arpa de principis del segle XIX amb elements decoratius daurats Estil Imperi: urpes de lleó, la flor de lis, fulles d’acant i l’aglà. Fou construïda per la casa francesa Pleyel i importada des de París. Es tracta d’una arpa cromàtica doble poc comú, característica d’aquests luthiers, amb els cordatges creuats enlloc de paral·lels.
Ubicat a la sala de música, aquest és un tipus de piano neoclàssic de principis del segle XIX. Fou fabricat a Londres per la companyia Clementi & Co i adquirit per Josep Antoni de Cabanyes, qui durant els seus viatges de negocis comprà nombrosos objectes i obres d’art que avui en dia trobem a la planta noble de la Masia d’en Cabanyes. Munzo Clementi (1752-1832) fou un compositor italià de piano considerat el pare de l’execució del piano modern, instrument que
Al centre de Vilanova i la Geltrú, a la cantonada del carrer del Comerç amb la Plaça de les Cols, es troba la Casa Cabanyes, residència de la família a la ciutat, construïda a finals del segle XVIII. Formada per planta baixa, dos pisos i golfes, aquesta fou la casa on nasqué el poeta Manuel de Cabanyes el 1808, tal i com recorda una placa col·locada a la mateixa façana. L’espai ha tingut varis usos al llarg del temps d’ençà que
El menjador de la Masia d'en Cabanyes, situat a la zona nord de la residència, està format actualment per tres sales comunicades; en origen, però, aquestes estances eren independents: la que era el menjador pròpiament, una sala d'estar i una habitació. L'element que més destaca d'aquesta sala, que comunica amb la cuina a través del passa-plats, és la llar de foc que conté quatre escuts nobiliaris. L'escut dels Cabanyes és el format per dos caps d'àliga pertanyents a la casa d'Habsburg
Situat a la part posterior de la masia i amb accés a través d’una petita escalinata, els Cabanyes varen fer construir un jardí clàssic de tipus romàntic. Aquests jardins, inspirats en els jardins geomètrics francesos del segle XVIII, que alhora s’havien basat en la jardineria oriental, es caracteritzen pels jocs de geometria que fan –apreciables sobretot a vista de vol-, i la incorporació de diferents elements com grutes o plantes exòtiques. En el cas que ens ocupa, els elements que
Una de les singularitats arquitectòniques de la Masia d'en Cabanyes són els porxos que recorren tres de les quatre façanes de l'edifici i que remeten al mas tradicional català. En aquests porxos, en les cantonades posteriors, era on originàriament es trobaven les latrines de la casa. Un dels interessos de la visita a aquesta zona de la casa són les vistes que ofereix sobre el paisatge: a banda de la zona de bosc i el jardí romàntic privat, tenim una visió
La cuina era un espai exclusiu per al servei de la casa. De dimensions reduïdes en comparació amb la resta de la casa, es troba ubicada al costat del menjador, amb el qual es comunicava a través de l’anomenat “passa plats”. Aquesta estança és la que millor mostra les diferències entre els senyors de la casa i l’àmbit del servei, entre els espais benestants i els més austers: el tipus de rajola del terra canvia, el mobiliari és més senzill
Un dels espais més íntims de la Masia d'en Cabanyes és l'habitació i cambra mortuòria del poeta Manuel de Cabanyes, que morí en aquesta estança amb sols 25 anys a causa de la tuberculosi i que per aquesta raó fou tancada durant molt de temps. L'element que més destaca de l'espai és el llit d'estil colonial amb elements orientalistes i imitació de plomes d'estruç, un tipus de decoració de caràcter exòtic que atreia molt a la burgesia catalana. El conjunt de