275 Aniversari del naixement de Francisco de Goya

Ens unim als actes de commemoració del 275 aniversari del naixement d’un dels nostres artistes més internacionals i reconeguts: FRANCISCO DE GOYA. Pintor i gravador, reflecteix el context històric de la seva època en dos vessants: la de pintor de la cort i una visió més crua i crítica a la societat, la qual es ben palesa en les seves pintures negres i les seves sèries de gravats.

A la Masia d’en Cabanyes, des de fa més d’un segle es conservaven unes estampes, que gràcies a l’estudi de la Dra. Rosa Vives, l’any 2012, es van poder autentificar com a proves d’assaig de les sèries més enigmàtiques i desconegudes de l’autor: “Els Disparates”. El fet que no fossin publicades pel mateix Goya fa que la seva interpretació sigui confusa i existeixin múltiples teories sobre el seu significat. No sabem qui les va portar a la Masia, ni l’any concret en què van arribar, el qual afegeix encara més misteri a aquesta troballa i ens posa de manifest el gran interès pel col·leccionisme i l’art de la família Cabanyes. El 2015 a la Masia es va inaugurar l’Espai Goya, on es troben exposats els gravats.

Continue Reading

HEBE, COPERA DELS DEUS, A CAN CABANYES

En aquest temps de verema volem fer una evocació al món del vi, tan important per la família Cabanyes i font del seu patrimoni. I és a la casa de la ciutat de la nissaga, on va néixer el poeta Manuel de Cabanyes, on trobem una decoració mural que en fa referencia. Les parets de la casa estan guarnides amb pintures de caràcter mitològic dels artistes Tomàs Solanes i Pau Rigalt. En una d’elles se’ns mostra Hebe, personatge de la mitologia grega, personificació de la joventut, nascuda del mateix Zeus. La jove deessa s’ocupava de la destacada tasca de servir vi a les divinitats de l’Olimp, sent distingida amb el càrrec de copera dels déus. Per aquest motiu va ser identificada com una deïtat relacionada amb el vi, que més tard es casarà amb el mateix Hèracles. La seva representació a Can Cabanyes es complementa amb la imatge de Ganimedes, heroi diví que substituirà a la mateixa Hebe en la seva tasca. Les pintures ens evoquen el gust pel món clàssic dels Cabanyes. D’altra banda, és evident la importància de la vinya i el comerç de vi i aiguardent a la família Cabanyes, podent trobar altres referències a aquest fet a la mateixa Masia, com el mobiliari de la saleta russa decorat amb pàmpols i raïm.

Continue Reading

ANIVERSARI DE LA MORT DEL MANUEL DE CABANYES I LA NÚRIA DE CABANYES

Avui, 16 d’agost, aniversari de la mort del Manuel de Cabanyes i (1808-1833) i la Núria de Cabanyes (1919-1942), volem recordar a aquests joves artistes morts prematurament de tuberculosi.

En Manuel va ser diagnosticat d’aquest mal i morí dos mesos més tard a la seva cambra de la Masia d’en Cabanyes. Va ser enterrat a la Granada del Penedès, però les seves restes van ser traslladades al Panteó de la Família Marquès-Cabanyes, l’any 1953. El poeta ens va deixar molt jove, amb només vint-i-cinc anys, i el seu esperit artístic es va veure truncat deixant interrompuda una carrera literària que prometia ser molt exitosa. Així i tot, avui en dia és considerat una de les figures cabdals del Romanticisme literari a les nostres terres.

La Núria va ser l’única de les filles del pintor Alexandre Cabanyes en seguir les tendències artístiques que molts altres membres de la família havien professat. Era dibuixant i algunes de les seves obres les va realitzar a un sanatori del Montseny, on va passar els seus últims dies abans de morir a la prematura edat de vint-i-tres anys. Algunes d’aquestes obres es poden admirar a la Masia d’en Cabanyes, sent l’única obra exposada realitzada per una dona, un clar exemple dels canvis socials del seu temps vers la igualtat entre homes i dones.

Continue Reading

COL·LECCIONISME I GUST ARTÍSTIC DE JOSEP ANTON DE CABANYES: PAISATGE EN RUÏNES

La Masia d’en Cabanyes alberga una important col·lecció pictòrica que es pot contemplar avui en dia a diferents estances de la casa. A la Sala de Música es troba el volum més gran d’obres, de les que avui destaquem aquest “Paisatge en ruïnes”, identificat com anònim napolità. Aquest quadre forma part de la col·lecció de la família Cabanyes ja en el moment  en que Josep Anton de Cabanyes redacta el  catàleg de les seves propietats pictòriques, en el que apareix citada. L’esmenta atribuïnt-lo a Salvatore Rosa, pre-romàntic de l’escola napolitana fent tot el comentari que  transcrivim a continuació: “Aunque este cuadrito sea un mero bosquejo,pues en la mayor parte de él se aperciba todavia la preparación del lienzo, sin embargo descubre la mano maestra que la ha pintado, y aquel gusto particular en adornar sus composiciones de resto de antigua arquitectura…”

Com veiem, en aquest catàleg no es limita a fer un llistat de les obres i tal com cita Francesc Miralpeix en l’article esmentat a la bibliografia adjunta: “…al llarg de les entrades, hi ha abocada, amb un llenguatge refinat però gens ampul·lós, la seva amplíssima erudició, que acompanya de comentaris que traspuen les seves lectures i la seva experiència viatgera. No es estrany, en aquest sentit, que a vegades assoleixi un tipus d’observacions que traspassen l’afició col·leccionista i que l’apropen a la figura del crític d’art o de l’historiador.”

Bibliografia

-Catálogo y descripción de algunos quadros que posee Dn. José Antonio de Cabanyes (c. 1850), Manuscrit de l’Arxiu de la Masia d’en Cabanyes. Vilanova i la Geltrú.

-Francesc Miralpeix:”Col·leccionisme i gust artístic de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797-1852) a través del manuscrit Catálogo y descripción de algunos cuadros que posee Dn. José Antonio de Cabanyes (c. 1850”)

Continue Reading

MARINA D ‘ALEXANDRE CABANYES AL MNAC

Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserven vàries obres de l’artista vilanoví. Amb aquesta marina, datada l’any 1906, el pintor guanyà la Medalla de Segona Classe a la “V Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona” del 1907,sent el quadre posteriorment adquirit per incloure’l al Fons del Museu d’Art Modern. En ella es poden apreciar les barques navegant esbossades en mig d’un mar acolorit per les llums del capvespre. Per l’artista, aquest era el moment de la jornada predilecte per realitzar les seves pintures, sent molt abundants en les seves obres les tonalitats pròpies d’aquests instants del dia aconseguint crear atmosferes càlides i relaxants.

Bibliografia
– “Alexandre de Cabanyes.1877-1972. L’últim modernista”. Catàleg de l’exposició celebrada al Museu Víctor Balaguer i a la Masia d’en Cabanyes, Vilanova i la Geltrú. 2018.
www.museunacional.cat

Continue Reading

EL CONTEXT ECONÒMIC DE LA FAMÍLIA CABANYES AL SEGLE XIX

Al llarg del darrer terç del segle XVIII Catalunya passà d’una economia de subsistència a una de mercat, fet que significà l’inici d’una nova etapa marcada per la venda i l’exportació, tenint com a protagonistes principals les vinyes i l’elaboració del vi i l’aiguardent. La família Cabanyes formà part d’aquest episodi històric i fou una de les nissagues més influents i destacades en el conjunt de Catalunya. El Decret de lliure comerç de 1778 impulsarà l’expansió dels mercats d’aquests productes, en concret es consoliden els negocis amb diverses ciutats d’Europa, com ara Nàpols, Amsterdam o San Petersburg. També les millores en les tècniques de navegació fan que els beneficis del comerç marítim augmentessin. Tal com diu Francesc Carnicer al seu article: “A principis del segle XIX funciona un comerç amb Europa i les colònies que s’abasteix dels productes catalans i que beneficia burgesies agràries, que més endavant invertiran sobretot en béns immobles, en capital ferroviari i en la indústria del tèxtil”.
Veiem com, alhora, a Europa es passa del món rural a les ciutats, del treball manual a la màquina. La Revolució Industrial crea la classe obrera i impulsa la burgesia, que es converteix en mecenes i col·leccionistes, substituint nobles i Església en aquesta funció. Malgrat això, aquest canvi no és homogeni ni en l’espai ni en els tems a tot arreu, el qual es reflecteix en la visió de Josep Anton de Cabanyes dels vilanovins ja que pensa que estan mancats de cultura i són representants d’un món rural i tradicional i fins i tot que Barcelona està endarrerida en comparació a altres capitals europees que ell visità en els seus viatges.

La imatge ens mostra la platja vilanovina plena de botes  per transportar el vi i l’aiguardent, estampa habitual que reflexa la gran activitat comercial a finals del segle XIX.

Bibliografia: “Masia d’en Cabanyes i context històric (1800-1852). El convuls segle XIX” de Francesc Carnicer i Escriche (historiador i docent) del llibre “La Masia d’en Cabanyes. Poesia, música i mites al romanticisme català”, publicat l’any 2020 a partir de les visites temàtiques que diversos autors realitzaren a la Masia.

Continue Reading

LA MEDICINA AL SEGLE XIX

El segle XIX és un període de grans avenços en matèria de ciència i més concretament en el camp de la medicina i la salut. Ja als seus inicis, es van desenvolupar cures reals per a certes afeccions infeccioses, encara que entre elles no estava encara la tuberculosi, malaltia per la qual va morir Manuel de Cabanyes l’any 1833. No obstant això, en gran part, la raó de la disminució de la mortaldat en aquells anys va ser la millora en la salut pública, la nutrició i la higiene. Sorgeix el desig de construir vil·les lluny de les insalubres ciutats massa  atapeïdes, com és el cas de la Masia d’en Cabanyes, apartada de la ciutat i al mig de la natura. Com diu Francesc Carnicer al seu article, “A mesura que avançà el segle, les velles idees sobre les malalties infeccioses de l’epidemiologia van ser reemplaçades per la bacteriologia i la virologia. Malgrat tot, encara hi havia una medicina popular i pseudocientífica”. Carnicer finalment fa esment d’aquesta suposada medicina del segle XIX al parlar de la frenologia que mantenia que el caràcter, els trets distintius de la personalitat o fins i tot les tendències criminals, podien ser estudiades en funció de la forma del cap.
Bibliografia: “Masia d’en Cabanyes i context històric (1800-1852). El convuls segle XIX” de Francesc Carnicer i Escriche (historiador i docent) del llibre “La Masia d’en Cabanyes. Poesia, música i mites al romanticisme català”, publicat l’any 2020 a partir de les visites temàtiques que diversos autors realitzaren a la Masia.
La imatge adjunta correspon a l’espai “Els Cabanyes i la ciència i la tècnica”, on es detallen visualment els invents que van tenir lloc durant el segle XIX.

Continue Reading

REIVINDICACIÓ DE MIQUEL COSTA I LLOBERA A MANUEL DE CABANYES

El poeta mallorquí, en la seva obra Horacianes l’any 1906 dedica una de les seves odes a Manuel de Cabanyes fent una reivindicació no només a la seva figura sinó també a la Cultura Clàssica. Tal com cita  Eduard Juanmartí en el seu article, aquest punt d’atenció a la figura del poeta es fa en dos sentits: Per una banda, la possibilitat que la prematura mort del poeta impossibilités que aquest acabés escrivint les seves obres en català i un segon punt que faria referència a “la insubornabilitat de la poesia, de la seva independència respecte del poder polític o econòmic, el de l’autonomia de l’art;…”.

Adjuntem tot seguit un fragment del citat poema (A Cabanyes):

“Com una brosta de llorer novella,

naixent d’antiga rel que estava oculta

entre pedres ciclòpiques i marbres

de clàssica ruïna,

 

sobre l’august abatement s’aixeca,

evocant heroismes, amb sa fulla

de to metàl·lic i apuntada forma,

a tall de ínclita llança;

 

talment sorgí, malaguanyat poeta,

ta solitària inspiració, nodrida

de noble saba i amb l’aspror i força

de la nadiva terra”

Bibliografia: “Miquel Costa i Llobera reivindica  Manuel de Cabanyes”  de Eduard Juanmartí i Generès (Professor de llengua i literatura) del llibre “La Masia d’en Cabanyes. Poesia, música i mites al romanticisme català”, publicat l’any 2020 a partir de les visites temàtiques que diversos autors realitzaren a la Masia.

Continue Reading