MASIA D’EN CABANYES I CONTEXT HISTÒRIC (1800-1852). EL CONVULS SEGLE XIX.CONTEXT HISTÒRIC (Francesc Carnicer Escriche)

L’època en què van conviure els germans Cabanyes, Josep Anton, Joaquim i Manuel va ser especialment convulsa i plena de transformacions. L’agitada societat en què van créixer es caracteritza per tot un seguit de revolucions i contrarevolucions que es van succeint a Europa, i un context internacional en què les idees de l’Antic règim van ser substituïdes per l’aparició de nous estats liberals. Un procés històric que va originar transformacions profundes en la societat europea. A l’Estat Espanyol, el context polític a inicis del segle XIX era el d’un territori dividit en regnes i regions molt diferenciats i amb constants canvis en la seva administració. El 1810 el territori es va dividir en departaments i la família Cabanyes, per fugir de les escomeses dels francesos, es trasllada temporalment a Barcelona. És el 1833 quan s’estableix la província com a unitat administrativa.Pel que fa a les colònies americanes, entre l’inici de la Guerra del Francès l’any 1808 i l’acabament de la Dècada Ominosa, el 1823, se succeeix l’emancipació de disset territoris americans. Des de la Constitució de 1812 fins a final del regnat d’Isabel II (1868), es van succeint diferents etapes amb l’alternança de governs absolutistes i liberals, el que genera aixecaments i les consegüents represàlies. La culminació de les confrontacions polítiques va arribar amb les guerres carlines. Aquesta situació d’inestabilitat afecta també la nissaga dels Cabanyes. El mateix Manuel de Cabanyes va haver de deixar la Universitat de Cervera per possibles represàlies per haver citat a Rousseau i Voltaire fent esment a idees de caràcter liberal, iniciant un periple per diferents universitats. Econòmicament els negocis d’exportació de vi i aiguardent de la família es van veure afectats i Josep Anton de Cabanyes, propietari de la societat Fuster y Cabanyes, decideix abandonar el país. La Masia d’en Cabanyes quedà tancada de 1836 a 1839, durant la I Guerra Carlina.
Tots aquests fets configuren l’Europa que van conèixer els Cabanyes i la situació administrativa i territorial sorgida a Europa, a partir del Congrés de Viena (1815). El moviment romàntic s’anirà desenvolupant per tota Europa, el qual suposa un trencament amb la tradició anterior i l’anhel de llibertat tant de l’individu com dels pobles, amb el sorgiment de noves inquietuds artístiques i literàries i els nacionalismes.
Tal com cita Francesc Carnicer en el seu article: “Tot plegat, configurarà l’entorn ideològic, polític i cultural de la família Cabanyes: Manuel de Cabanyes compon poemes que imploren llibertat (“Prelurios de mi lira”,1833), Joaquim de Cabanyes cultiva el paisatge romàntic i Josep Anton de Cabanyes conforma una formidable biblioteca d’arrel clàssica i essència romàntica, aconseguida a partir de les adquisicions dels seus viatges..”

La imatge adjunta correspon al quadre “La batalla de Molins”, de Josep Bertran i Flaugier (1809), amb una escena ambientada a la guerra del francès.

Bibliografia: “Masia d’en Cabanyes i context històric (1800-1852). El convuls segle XIX”  de Francesc Carnicer i  Escriche (historiador i docent) del llibre “La Masia d’en Cabanyes. Poesia, música i mites al romanticisme català”, publicat l’any 2020 a partir de les visites temàtiques que diversos autors realitzaren a la Masia.

Continue Reading

“La coronació d’espines”, una petita peça d’oli sobre coure a la col·lecció de la Masia d’en Cabanyes.

La Sala de música de la Masia d’en Cabanyes allotja una important col·lecció pictòrica amb quadres de diferents procedències, èpoques i temàtiques. Entre ells destaquen les obres religioses com aquesta “Coronació d’espines”, d’autor anònim, de l’Escola Flamenca (s. XVII principis del s. XVIII). Aquesta obra pertany a la col·lecció de la Masia d’en Cabanyes des de fa molts anys, ja que la trobem anomenada al llistat que fou elaborat a finals de la vida de Josep Anton de Cabanyes, cap a 1850 i que ens permet reconstruir la col·lecció original resultat de l’afició per les arts i les lletres del fill gran dels Cabanyes. “El Catálogo y descripción de algunos cuadros que posee Dn. José Antonio de Cabanyes” són una mostra del seu gust artístic i també, una manera d’expressar-se com a crític d’art i l’estètica ” ....que ell mateix cultivà fixant el record de les impressions que li causaven les obres i els espais que visitava….Josep Anton, però, tenia clar que el sentit últim del seu catàleg consistia a fer valdre la col·lecció que havia aplegat. Amb l’esperança que els seus hereus sabrien apreciar, conservar i prosseguir – com de fet succeí – la seva tasca “(*)
La coronació d’espines que en el catàleg queda atribuït com “De Antonio Van Dyck ” i anomenat “Jesus coronado de espinas” és un oli sobre coure de 24 x 18 cm que, certament pot ser adscrit a l’escola Flamenca final del s. XVII principis del s. XVIII
L’episodi de La coronació d’espines, s’exposa en l’Evangeli de Sant Mateu, Marc i Joan (Mateu 27, 27-30; Marc 15, 16-20; Joan 18.7; Joan 19, 2-15). Els soldats del governador Pilat porten a Jesús després de la flagel·lació, a l’interior del pretori del palau on els soldats reunits, el vesteixen de color porpra, li col·loquen al cap una corona d’espines que han trenat. Després li col·loquen a la mà dreta una canya i desfilant davant d’ell, el menysprea dir-li: “Salut, rei dels Jueus” i, sostraient-li la canya, el glopejaren i maltractaren. Després de la tortura, el tornaren a vestir amb les seves robes i el dugueren a crucificar.
En el cas de la petita peça que es troba a la Masia, el mateix Josep Anton, en fa la descripció que tot seguit expressem:” Jesus coronado de espinasDe Antonio Van Dyck [ratllat en llapis i escrit «Miguel»]. Escuela Flamenca . El cuadrito de este numero es propiamente una miniatura, siendo admirable que lo concluido de la obra, no le cual suele amenudoninguna dureza, ni le quite aquel vago del ambiente, que es una de las calidades peculiares á las excelentes producciones de esta clase entre los flamencosy sobre todo con respecto al insignisimo maestro de quien se supone ser la presente pintura. Fuera por demás detallar aquí las otras muchas prendas de esta bellísima composición, superior sin duda á todo encomio, y sobre la cual reposa siempre tan gratamente la vista. No podemos menos de señalar la idea rara de haber cubierto la facha de uno de los sayones con la propia mano. Esta pintado sobre cobrey tiene de alto diez pulgadasy de ancho 7 pulgadas con 8 lineas“.(**)

(*) Francesc Miralpeix Vilamala.- Pintura i gust col·leccionista de Josep Anton de Cabanyes 1797- 1852)
(**) per saber més de la col·lecció de Josep Anton de Cabanyes que es visita a la Masia d’en Cabanyes podeu consultar: https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v15-miralpeix/300-pdf-ca : Col·leccionisme i gust artístic de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797- 1852) a través del manuscrit Catálogo y descripción de algunos cuadros que posee Dn. José Antonio de Cabanyes (c. 1850) de Francesc Miralpeix

Continue Reading

INTERVENCIÓ DE CONSERVACIÓ PREVENTIVA D’UNA DE LES CADIRES DE FUMADOR DE LA BIBLIOTECA DE LA MASIA

El CIRMAC ha dut a terme la intervenció de conservació preventiva de la cadira de voyeur o de fumador, datada de mitjan segle XIX, gràcies a suport de la Diputació de Barcelona. La intervenció s’ha dut a terme al taller de restauració del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa.


Entre el mobiliari de la col·lecció Cabanyes hi ha dues cadires de voyeur o de fumador, un tipus de cadira pròpia del segle XIX, concretament de l’època Elizabeth (ca. 1880). Aquestes cadires es fabricaven i s’utilitzaven sobretot a Holanda i Anglaterra, països que freqüentava Josep Anton de Cabanyes (1797-1852), on realitzava transaccions comercials i on adquirí part de la seva col·lecció. Les cadires, dites de fumador, de jugador o d’observador (“fumeuses”) nasqueren amb l’objectiu de ser emprades per veure les altres persones com juguen a cartes o similar, tenen un seient en forma de guitarra i un respatller lleugerament inclinat amb una zona plana encoixinada a la part superior, que permet recolzar-hi els braços i que acostuma a dur incorporat un compartiment secret per a guardar-hi els accessoris de fumar i una obertura per a les cendres.

Cadira de voyeur o de fumador de la Masia d’en Cabanyes
Aquesta cadira en concret és entapissada amb un teixit de jacquard de fons verd amb decoracions florals i garlandes. La part inferior del respatller és decorada amb fusta tallada amb formes de volutes vegetals estilitzades i la part superior (recolzador) és entapissat amb el mateix teixit que el seient, d’on hi penja un tira de passamaneria. Fixada a la base del recolzador s’hi troba una etiqueta adhesiva amb el nom de “Lorenzo” escrit amb tinta. Amb tota probabilitat es tracta de Llorenç de Cabanyes i Olzinelles (1837-1878), fill de Josep Anton de Cabanyes, literat i artista que visqué a la Masia d’en Cabanyes i hereu de la col·lecció.
La cadira, que presentava un deteriorament derivat de varis factors (mediambientals, pas del temps, el ser una peça d’ús), precisava d’un tractament de conservació-restauració per tal d’estabilitzar i reforçar el teixit, per a continuar mantenint-la exposada.

Els treballs de conservació s’han basat en un criteri de mínima intervenció i màxim respecte per la seva integritat, aplicant tècniques actuals de conservació-restauració amb materials estables i compatibles amb les peces, per tal de garantir al màxim la seva durabilitat i reversibilitat.

Continue Reading

“DISPARATE DE CARNAVAL” de Francisco de Goya

En aquests dies de Carnaval compartim amb vosaltres “Disparate de Carnaval”,un dels gravats de Goya que es troben a la Masia d’en Cabanyes. Els Disparates (1816-1824) són l’obra més hermètica de la producció d’aquest autor. No sabem com els hagués batejat, ja que va ser L’Acadèmia de Sant Fernando, el 1862, en la seva primera impressió, qui va donar a cada estampa el nom d’un proverbi. Representen al Goya més crític amb la societat de l’època.
Aquest Disparate ens apropa a la interpretació de Goya sobre el món del Carnaval i el caràcter burlesc i tergiversat que caracteritza aquesta festa . El Carnaval, un món al revés on no hi ha preocupacions i tot és disbauxa, ple de personatges absurds i emmascarats, sobre xanques, preocupats per donar-nos una imatge diferent i matisada de la seva verdadera realitat. Un atmosfera carregada de dubtes, foscor, discussió i confusió. En aquesta peça s’evoca el Carnaval en una plaça, a l’aire lliure. Els personatges grotescs recorden els personatges italians que Goya coneixia pel seus viatges: arlequins, personatges de la Commedia dell’Arte. Un personatge amb xanques, un personatge murri que sembla que vulgui fer una dolenteria al costat d’un al centre endiumenjat.
Aquest i la resta de gravats de la sèrie “Disparates” es poden veure la sala Goya de la Masia d’en Cabanyes.
Continue Reading

PAISATGE DE SEGÒVIA DE JOAQUIM DE CABANYES

Joaquim de Cabanyes ens mostra la Natura de manera esplendorosa i com a protagonista de les seves composicions, sent un dels màxims representants del paisatgisme romàntic a les nostres terres. A la sala de música de la Masia es conserven una sèrie de paisatges de petit format de l’artista, dels que forma part aquesta obra. L’escena combina el paisatge natural, en el que predomina el gran conjunt de roques de la banda esquerra i els dos animals bevent aigua amb les senzilles cases de l’esquerra com a testimoni d’arquitectura típicament popular. Al fons, en mig d’un paisatge emboirat, destaca, sobre un monticle, la silueta de l’Alcazar de Segòvia. En aquesta ciutat residí Joaquim de Cabanyes durant una temporada i el mateix Josep Anton de Cabanyes, el seu germà gran, fa referència als quadres fets a Segòvia, i que daten de mitjans de 1842, en el manuscrit que detalla totes les obres que guarda a la seva pinacoteca. Aquesta informació ha estat contrastada amb la historiadora que investiga l’obra de Joaquim de Cabanyes, Estel Adell.

Continue Reading

OSCAR ESTRUGA IL·LUSTRA MANUEL DE CABANYES

Josep Pla va escriure sobre la Masia, després de visitar la casa als anys ’60: “Can Cabanyes, és una residència senyorívola molt ben conservada. L’ombra romàntica d’un dels avantpassats de la casa, el poeta Manuel de Cabanyes, vaga per les estances”. I, certament, Manuel de Cabanyes és present a totes les estances de la casa, l’esperit del poeta i també el llegat cultural d’aquesta família que forma part de la història de la ciutat de Vilanova i la Geltrú i del país. Avui compartim i recordem Manuel de Cabanyes a través d’Oscar Estruga, amb les il·lustracions que l’artista vilanoví va fer per una de les edicions de “Prelurios de mi lira”, l’any 1959. Aquesta, de “100 ejemplares, exclusivamente” va ser realitzada “para los amigos del libro villanoves” d’acord amb el que hi consta a la portada interior. Són volums especialment singulars en els que encaixen els 12 poemes de “Prelurios de mi lira” amb la interpretació en diferents gravats de cada un d’ells d’Òscar Estruga, en aquells moments un jove artista vilanoví de vint-i-sis anys. Destaquem la nota que els promotors de l’edició van deixar al final del volum:”Objetivos de esta edición: Dar prestancia al buen libro del moderno poeta lirico de un siglo atrás, y su interpretación por el moderno il.lustrador de la actualidad “. Podeu veure un d’aquests exemplars a la vitrina de la biblioteca del poeta a la Masia d’en Cabanyes al costat d’altres edicions del del llibre. D’aquest mateix volum hem extret un fragment del poema “A Cintio”, que us mostrem a continuació.

A la imatge adjunta podem apreciar la portada d’aquesta edició i la il·lustració d’Òscar Estruga del citat poema:

¡Ay! ¡De mi triste juventud, oh Cintio,

Cual se arrastran inútiles los días

Y sin placer! Un tiempo, de la gloria

La brillante fantasma su amargura

Con esperanzas halagó mentidas:

Tal centella, fugaz, artificiosa,

Lanzada entre las sombras de la noche,

Al inocente rapazuelo alegra

Y sus lágrimas calma mientras brilla:

Muere, y el lloro torna. Con su magia

Poderosa, invencible, la Hermosura

Colmó también mi corazón un tiempo

De aquel sumo gozar por quien los Dioses

El bienhadado Olimpo abandonaban

Y humanos seres a adorar venían.

Mas ¡ay de mí! la apetecida Gloria

Burla mi afán, y el cáliz del deleite,

¿Creyéraslo? comienza a serme amargo.

….

Trobareu els versos sencers al llibre: “Prelurios de mi lira”,Manuel de Cabanyes. Ilustraciones de Oscar Estruga.Villanueva y la Geltrú, 1959.

Continue Reading

ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DE MANUEL DE CABANYES (1808-1833)

El 27 de gener és l’aniversari del naixement del nostre poeta més il·lustre, Manuel de Cabanyes, i ho volem commemorar compartint amb vosaltres alguns dels seus poemes més representatius. Ell va estudiar la Universitat de Cervera, on entrà en contacte amb altres joves inquiets i intel·lectuals, i ben aviat va mostrar el seu interès per l’art. Tot i formar-se amb els models de la Il·lustració i la poesia clàssica, els seus escrits mostren ja la nova inquietud literària que s’estava escampant per Europa. És considerat l’introductor de la literatura romàntica europea al nostre país, la seva prematura mort amb vint-i-cinc anys a causa de la tuberculosi va truncar una carrera que hauria estat molt fructífera.
El text que us presentem avui és un fragment del poema “La independència de la poesia”.

“Com una casta, ruborosa verge
s´alça la meva Musa i, tímida, bo i pulsant
les cordes de la seva arpa solitària,
deixa anar la veu del seu cant.

No us hi acosteu!, no iniciats…Que la seva veu
en ritme cadenciós no farà pas més passadora
la funesta metzina que és el sensual plaer
corruptor de l´ànima.

No us hi acosteu!, ments esclaves!…Que les seves gràcies
no es trafiquen ni es venen com el vostre honor.
No, en sostres d´or esquitxats de sang
no ressonaran els seus versos.

En pobra independència, ni l´espanten
les ires dels botxins del pensar,
ni com a serva o meretriu impura
la corromp el vil metall.”

Trobareu els versos sencers al llibre: “Manuel de Cabanyes. Poemes essencials. Selecció, traducció i comentaris de, ORIOL PI DE CABANYES”, 2017. Vilanova i al Geltrú, on hi han traduïts al català poemes del llibre “Preludios de mi lira” (1833):

Continue Reading

PAISATGE DE JOAQUIM DE CABANYES

Aquest quadre forma part d’una sèrie de paisatges de petit format de Joaquim de Cabanyes que es conserven actualment exposats a la sala de música de la Masia. El centre de la composició està dominat per un riu, el qual ens porta cap al fons de l’escena donant-li profunditat. Veiem nombroses figures de personatges pertanyents a un ambient rural, de les quals destaquen tres dones en primer terme, al costat d’un gran arbre, que semblen rentar la roba a la vora de l’aigua. A l’altra banda veiem restes d’una edificació circular i un grup de cases. Al fons destaca un horitzó delimitat per un gran pont de pedra amb figures que passegen per  sobre  i damunt de la superfície del qual  veiem un gran cel, tranquil i serè. No està ben documentada la localització de l’escena, però es creu que podria tractar-se d’Alcalà d’Henares. L’artista és un dels màxims representants del paisatgisme romàntic a les nostres terres mostrant-nos la Natura de manera esplendorosa i com a protagonista de l’escena i encara que en alguns quadres com aquest també incorpora elements arquitectònics i figures humanes no aconsegueixen treure importància al tema principal de l’obra. El quadre està datat l’any 1850, tal com ens ho indica la inscripció realitzada per l’artista al marge inferior dret de l’obra.

Bibliografia:                                                                                                                                                                                                            ” El Romanticisme a Catalunya 1820-1874″, Francesc Fontbona, Manuel Jorba.

 

Continue Reading