LA MODA AL SEGLE XIX. “Hivern” de Josep Anton de Cabanyes

Aquesta aquarel·la de Josep Anton de Cabanyes retrata a la seva esposa, Pepita d’Olzinelles. Són un total de quatre peces en què la seva muller apareix com a representació de les estacions de l’any. Pepita era una dona instruïda, molt a la moda que va acompanyar a Josep Anton en algun dels seus viatges. Avui us presentem l’hivern, on la veiem ben abrigada. En aquests quadres queda reflectida quina era la moda a mitjans del segle XIX. Els vestits eren més voluminosos, faldilles i mànigues amples i guarnicions de pell per a passar el fred. El vestuari passarà a formar part d’exhibició de poder de les classes socials benestants. En l’aquarel·la de l’hivern, Pepita, du a les mans una peça característica d’aquesta estació, el maniguet, un complement per escalfar-se les mans. Normalment era feta de pell, a vegades també portava a l’interior una butxaca per a guardar-hi objectes, a manera de petita bossa de mà.Pel que fa al tocat, era també una peça important de la indumentària femenina, els senyors vestiran barret i les senyores duran complexos pentinats i tocats engalanats amb plomes, llaços o cintes de colors.

Continue Reading

PAISATGE ROMÀNTIC DE JOAQUIM DE CABANYES

Aquest quadre forma part d’una sèrie de paisatges de petit format de Joaquim de Cabanyes que es conserven actualment a la Masia d’en Cabanyes i que formen part del llegat pictòric de la família. L’obra ens mostra un típic paisatge rural en què l’escena està ocupada quasi completament per una gran casa de camp, en la que destaca, al sostre, una xemeneia fumejant. La construcció està emmarcada per arbres i just a darrere veiem enlairar-se cap al cel les branques d’uns grans pins. En primer terme, sobre unes roques veiem un grup de persones. Completa l’escena, al fons a l’esquerra una altra figura que acompanya a una vaca que veu aigua a l’aigua embassada que hi ha davant de la casa. L’animal, així com la casa ens mostren el seu reflex a l’aigua creant una composició serena i harmoniosa. Tant les persones, com l’animal, estan representats, tal com és habitual en els quadres del pintor, petits, insignificants com a part del paisatge que els envolta sense treure protagonisme a la Natura. Joaquim de Cabanyes és un dels màxims representants del Romanticisme català, sent el paisatgisme natural la seva temàtica preferida. La representació de la Natura, com a protagonista absoluta de la composició sobre tots els altres elements de la composició era l’objectiu principal en les obres de l’artista.

Continue Reading

LES MUSES a la Masia d’en Cabanyes

Aquesta obra es troba  a la sala de música de la Masia i es tracta d’un quadre  de l’escola Bolonyesa, d’estil classicista (s. XVII-XVIII) de temàtica mitològica, la qual era molt apreciada entre les classes benestants del segle XIX. Sembla que les figures principals de la imatge serien cinc de les nous muses clàssiques, divinitats inspiradores de les arts, i els homes que parlen a darrere els poetes Homer, Virgili i Hesíode. Aquest quadre forma part de la col·lecció de la família Cabanyes almenys des de l’any 1830, data en que Josep Anton de Cabanyes redacta un catàleg de les seves propietats pictòriques i en el que apareix citada. Destaca la descripció que conta en aquest llibre, escrita  pel propi Josep Anton, que ens indica el seu interès per l’art més enllà del mer col·leccionisme. A continuació es pot llegir un fragment de la mateixa: “Cual  suele suceder  con muchas alegorías cuya explicación no siempre es fácil, la  que nos presenta este lienzo tiene á lo menos para nosotros su poquillo de obscuridad. Si la ninfa que vemos al centro de la escena es la Musa Caliope, como parece indicarlo el Clarín que lleva en su mano derecha; como carece de otros atributos que podrían manifestarla mas ¿Y? Cual es la otra ninfa que està abrazada con ella, tan estrechamente que parece besarla, al paso que tiene  á sus pies mascaras, instrumentos y papeles de música, y otros objetos?  Seguramente que no será Talia ni Terpsicoris, musas de la comedia y de la danza, pues en lugar de llevar sus atributos, parece que los pisotea y desprecia con los juegos viles cual es la baraja que entre  ellos se descubre. ¿Y la otra ninfa más a la derecha quien puede ser? Ninguna señal  ni atributo  nos  lo indica, y solo si la vemos abrazada con otra que por tener un relox de arena á la mano quizas nos indica representar una de las Horas, ó tal vez el tiempo.   En el fondo vemos á otra ninfa que está escuchando atentamente lo que dicen estas dos ultimas para trasladarlo al papel  que está escribiendo. En el mismo fondo a la izquierda se descubre una especie de monumento al pié del cual està sentado,ó más bién tendida uno, al al parecer, como filósofo, con barba cana,y casi desnudo,que dirigí sus miradas á otros dos que se hallan  de pié delante de él., el uno con túnica y traje que parece romano, el otro con manto griego, que le cubre desde la cabeza hasta  los piés. ¿nos presentarían  á caso estos tres personajes á Hesiodo, Homero y Virgilio y el grupo de Ninfas á la sublime  Poesia épica?..”

Bibliografia

“Catálogo y descripción de algunos quadros que posee Dn. José Antonio de Cabanyes 1830”

 

 

Continue Reading

Elles. Parlen les dones de la Masia d’en Cabanyes. Un viatge a la seva història oblidada

La Masia d’en Cabanyes planteja una visita comentada amb les dones com a protagonistes, sota el titol Elles. Parlen les dones de la Masia d’en cabanyes. Un viatge a la seva història oblidada . S’estrenarà el dia 29 de novembre a través del canal youtube, d’acord amb les mesures per a minimitzar l’expansió de la pandèmia Covid-19.

Les dones són poques vegades protagonistes de la història. Ha costat que fossin presents als llibres d’història i en els relats culturals i socials que hem construït. Han estat pintades , però les dones també pinten i son creadores, han estat posades com a exemple de vida quotidiana i poc en la seva faceta social i pública, les hem intuït com a subjecte passiu i no com a subjecte actiu. Ha estat, aquesta, una manera de difondre certs models de feminitat i una manera oblidada de fer història.

Des del Centre d’Interpretacio del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Masia d’en Cabanyes durant el període de confinament hem preparat una visita amb perspectiva de gènere com una forma de reivindicar les dones que han viscut o que tenen alguna relació amb la casa-museu del Romanticisme. Hem volgut preparar una visita a la llum d’una mirada feminista, donant visibilitat a aquestes dones i també revisant la seva història oblidada.

Posem de relleu que la visita es desenvolupa a la Masia d’en Cabanyes, una casa que il·lustra amb els seus espais íntims la vida quotidiana d’una familia benestant del segle XIX . Aquesta és una finca que fou residència d’una familia dedicada al comerç del vi i de l’aiguardent, viatgera, emprenedora, plena de creadors (poetes, pintors, escriptors), una família que representa els valors de la il·lustració. Una masia amb uns espais íntims que ens permeten descobrir la bellesa d’una casa neoclàssica única al país però també, en la suposada neutralitat d’aquesta finca, s’hi copsen les relacions de poder, socials i de gènere de cada època, s’hi copsa l’estètica i la simbologia dels espais i com s’hi reflexa la construcció d’identitats en les persones i en la pròpia casa. Les cases, deia Perucho , “tenen això: que s’hi aixopluguen els desitjos i les esperances, els records de les hores felices i també les desgraciades. Si tenen un cert temps, s’hi ha pogut sedimentar les emocions del passat i els fets històrics de l’època” i, certament , massa sovint hem explicat les emocions i les històries de manera esbiaixada.

La visita ens permetrà posar en circulació i posar de relleu els noms de les dones de la Masia d’en Cabanyes i de la Nissaga dels Cabanyes . Es una proposta de visibilització. Certament, amb certa discreció es coneix a Manuel de Cabanyes (poeta), Joaquim de Cabanyes (pintor), Josep Anton de Cabanyes (col·leccionista, pintor, empresari), Llorenç de Cabanyes i Olzinelles (poeta, literat, artista), Alexandre de Cabanyes (pintor , el darrer del modernistes) però s’ignora les seves companyes, filles i mares . Les dones d’aquesta família.

Invitem doncs a conèixer les protagonistes de la nissaga dels Cabanyes, provem de rescatar de l’oblit la seva trajectòria vital i personal precisament en un espai que suposadament es femení atesa la dicotomia que hem percebut entre l’espai públic i l’espai privat, associat aquest darrer al gènere femení . Estariem plantejant donar a conèixer aquestes dones i considerar-les com a coprotagonistes de la història cultural, social i econòmica del país i de la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Com a minin.

Proposem doncs escoltar a les dones de la Masia d’en Cabanyes : les mares , les filles, les dones , les germanes . Posar en circulació , com deiem, a Maria Dolors de Cabanyes i Ballester, Pepita d’Olzinelles, Antonia Inglada, Pilar Ricart , Núria de Cabanyes …..en aquest marc personal i íntim. Posar de relleu d’altra banda, per interpel·lar-nos del seu significat . Fem, en aquest cas , una proposta de memòria des de la revisió ja que el que transmet la casa-museu ens permet investigar els models socials de gènere.

L’art que hi ha penjat en els espais quotidians – la sala de musica , l’espai Goya… – que representa el món femení pintat i plasmat des d’una mirada masculina. La representacions pictòriques de les senyores burgeses sovint encàrrecs per part dels marits , les dones com a model d’inspiració en la pintura religiosa, les muses en les representacions mitològiques o al·legories com a demostració de prestigi social que permet adquirir i formar una col·lecció. Una col·lecció adquirida i estructurada des de la mirada masculina i des del poder que atorga el treball i la capacitat econòmica de crear-la. Les dones de la col·lecció de l’Espai Goya que també ens parlen i denuncien a través dels gravats amb la presència central femenina, en aquest cas, la nul·la igualtat de gènere i la violència masclista al segle XVIII.

En els darrers anys hi ha hagut canvis significatius en relació a la igualtat de gènere. L’evolució econòmica, social i cultural i les lleis per la igualtat, han suposat canvis importants en la posició de les dones : treball renumerat , espai public i espai politic, no son ara , exclusius dels homes . Les relacions socials i econòmiques i les seves condicions de vida encara il·lustren desigualtats en els salaris, en els llocs de treball, en la cura i atenció als altres, en la violència masclista i en la invisibilitat.

Amb aquesta visita guiada que iniciem el novembre del 2O amb públic adult i que proposarem a centres educatius volem contribuir a canviar la mirada que s’ha imposat sobre les dones perquè han estat socialitzades en un entorn patriarcal i amb uns valors no igualitaris. Proposem , doncs , una mirada crítica del que hem après, intentar contribuir a educar les generacions futures amb valos més equitatius i igualitaris. Contribuir a omplir els oblits en els llibres d’història.

En aquest darrer sentit  la proposta ens apropa a la voluntat transformada de museus i educació que fomenti el sentit crític, a l’objectiu de transmetre a través de la memòria, a la creació de valors, al benestar de les persones a través de l’art. La proposta d’Elles. Parlen les dones de la Masia d’en Cabanyes. Un viatge a la seva història oblidada apropa al CIRMAC al museu social i, sobre tot, al museu en el que s’hi descobreixen i s’hi viuen experiències que conviden a reflexionar sobre les desigualtats de gènere, per avançar, precisament, en direcció contrària a l’actual, en l’educació cap a la igualtat i a una societat més igualitària.

Continue Reading

ESGLÉSIA DEL CORPUS CHRISTI DE SEGÒVIA, JOAQUIM DE CABANYES.

En aquest quadre de Joaquim de Cabanyes es representa un interior amb elements arquitectònics, en contrast als paisatges naturals, comuns en la seva producció. Es tracta de l’església del Corpus Christi de Segòvia, d’on es detalla una nau amb sostre pla de bigues de fusta lleugerament il·luminada des de l’exterior per tres arcs de ferradura a la dreta. A la banda esquerra, recolzat sobre un dels tres arcs, apareix un home amb bastó, una figura quasi imperceptible dins la composició, com si fos part de l’arquitectura mateixa.
Joaquim de Cabanyes constitueix un dels més importants referents del paisatgisme romàntic
català. En aquesta obra, però, ens mostra, un escenari ben diferent dels que pinta habitualment però que ens transmet aquest interès
pels temes medievals tan freqüent durant el període romàntic, amb composicions  lúgubres i melancòliques. Una escena fosca amb el contrast de la llum dels rajos que entren des de l’exterior creant una atmosfera  serena i silenciosa.
L’església del Corpus Christi o antiga Sinagoga Major, fou utilitzada com a sinagoga fins a l’any 1410, quan va tenir lloc la confiscació a la comunitat jueva. Es dona la circumstància que aquesta església i el seu convent van ser destruïts per complert l’any 1899 per un incendi i aquesta és una de les poques imatges on es veu el seu aspecte original. L’aparença anterior a l’incendi no és gens coneguda, ja que només es conserven alguns quadres com el de Federico de Madrazo o les litografies, de Francesc Xavier Parcerisa, així com la descripció que l’any 1884 va fer José Maria Quadrado durant la seva visita.

Bibliografia
Utrillo, M. “El pintor Joaquim de Cabanyes i els seus”. Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona. (1933).
Dossier de documentació de la Masia d’en Cabanyes. Visites al CIRMAC. Mònica Àlvarez

 

 

Continue Reading

LES CORNUCÒPIES DE LA MASIA

A la cambra de Manuel de Cabanyes es conserven un parell d’interessants peces anomenades cornucòpies. Es tracta d’uns petits mobles de tipus aplic consistents en un mirall que a la part inferior consta d’ un suport per posar espelmes. La llum d’aquestes quedava reflectida al mirall il·luminant encara més les estances. Aquests objectes, els quals ostentaven un marc amb gran ornamentació daurada sobre fusta, van ser molt difusos durant l’estil rococó. Les cornucòpies de la Masia pertanyen al segle XIX, el que és evident pel tipus de decoració de rocalla i elements vegetals, menys recarregada. A més, aquests miralls solien tenir un dibuix gravat a l’àcid, com el de la imatge. En aquesta veiem representada una figura masculina, sense identificar, pertanyent a la mitologia clàssica. Era molt freqüent a les famílies de l’època l’interès per tot el provinent del món clàssic i portà a les grans cases burgeses aquest gust per decoracions i elements d’aquesta tendència, podent-se admirar en l’arquitectura, el mobiliari, les temàtiques pictòriques,…
La il·luminació emprada al segle XIX era molt poc intensa, ja que es basava en candeles o llànties d’oli, les quals no eren massa lluminoses. Això condicionava els hàbits de la gent, que feia que, per exemple, marxessin a dormir poc després de la posta de sol. Aquest fet també definia l’arquitectura de les cases i no és casual que la majoria d’estances donessin a l’exterior, estant orientades  de tal manera que aprofitin el màxim d’hores de sol, tal com es pot apreciar a la Masia.

 

Continue Reading

PAISATGE DEL PI GROS DE LA MASIA D’EN CABANYES, JOAQUIM DE CABANYES

Aquest quadre forma part d’una sèrie de paisatges de petit format de Joaquim de Cabanyes que es conserven actualment a la Masia. A la composició veiem en primer terme la tanca de pedra de la Masia i darrere pinedes i muntanyes, centrat entre la vegetació destaca el Pi Gros. La seva proximitat a la Masia fa que l’artista el pintés, segurament, des d’uns dels balcons de la casa. Aquest és un element natural molt conegut i visitat al municipi vilanoví. Es creu que l’arbre podria tenir gairebé tres segles de vida i que l’aigua que aporta el proper torrent d’en Parellada explicaria les seves grans dimensions. L’any 1997 va ser declarat arbre monumental amb el nom de “Pi Gros de la Masia d’en Cabanyes”. Es tractaria doncs d’un paisatge proper física i sentimentalment a Joaquim de Cabanyes que, com és habitual en aquestes imatges romàntiques representa la Natura com a màxima protagonista, en tota la seva esplendor.

És curiós com els pins de catalans eren en un primer moment considerats antiestètics pel públic i va ser el pintor parisenc Tony de Bergue (1820-1893) el primer que els inclourà en les seves composicions, la qual cosa portarà certa polèmica en les seves exposicions. Per sort, va acabar marcant  nous aires en els continguts de la temàtica paisatgística, que influenciarien a joves pintors com Joaquim de Cabanyes.

Bibliografia
Utrillo, M. “El pintor Joaquim de Cabanyes i els seus”. Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona. (1933).

Continue Reading

EDICIÓ DEL QUIXOT A LA BIBLIOTECA DE LA MASIA

A la biblioteca de la Masia es conserva una gran varietat d’obres. Destaca una edició facsímil del primer volum de “El Ingenioso Hidalgo Don Quixote de la Mancha” de Miguel de Cervantes. Com podem apreciar a la imatge adjunta l’edició de la Masia, del segle XIX, és una còpia fidedigna de l’edició de principis del XVII (1608), impresa a Madrid per Juan de la Cuesta, còpia alhora de la primera de 1605. En la seva portada trobem alguns elements interessants com ara la signatura del propietari del llibre, Josep Anton de Cabanyes, com és habitual a la biblioteca de la casa. Un altre detall curiós és la imatge d’un falcó encaputxat amb el lema “Post tenebras spero lucem” (Espero la llum més enllà de les tenebres), emblema i frase que van adoptar molts impressors del Renaixament. Segons l’estudi de Carles Magrinyà, citat a la bibliografia adjunta, aquesta llegenda és utilitzada pel mateix Quixot en un moment de l’obra quan li diu a Sancho: “yo post tenebras spero lucem” que vindria a dir, segons la seva interpretació, que és necessari transitar per l’obscuritat per arribar a la il·luminació. A l’edició també trobem magnificats gravats com el que acompanya aquest text que il·lustren les aventures dels protagonistes.

Bibliografia
“El Ingenioso Hidalgo Don Quixote de la Mancha”, Miguel de Cervantes. Edició de 1897, facsímil de l’edició de 1608.
CARLES MAGRINYÀ BADIELLA, Post tenebras spero lucem. Alquimia y ritos en el ´Quijote´ y otras obras cervantinas, Uppsala Universitet.

 

 

Continue Reading