PECES LITÚRGIQUES A LA MASIA D’EN CABANYES

A la cambra del poeta Manuel de Cabanyes es conserven alguns objectes rituals que es trobaven en el seu moment a l’antiga capella de la casa, avui desapareguda. La família Cabanyes, com era habitual entre les classes benestants de l’època disposaven a cada una de les seves cases d’una capella on es podia oficiar missa, construïda sempre amb el permís del Papa, màxima autoritat de l’Església cristiana. Aquest fet era una mostra de fervor religiós però alhora era un símbol del seu estatus social. Entre les peces que formarien part de la litúrgia de la cerimònia religiosa trobem aquesta safata amb dues canadelles i una campaneta. Es tracta d’objectes vinculats des de l’antiguitat amb les cerimònies cristianes. Les petites gerres, també anomenades setrilleres, que podem veure a la imatge contenien l’aigua i el vi emprats en el moment de la consagració. Aquestes van reemplaçar amb el temps les àmfores primerenques amb els que se servia el vi als calzes. Les peces de la Masia són de metall daurat i tenen decoracions d’elements vegetals, en concret de fulles de pàmpol, la nansa està formada per dues serps i cada una d’elles conté una inscripció a la part superior: la paraula “VINUM” a la que contenia el vi i els números romans XMQVM a la de l’aigua.

Continue Reading

PAISATGE AMB RIEROL, Alphonse Robert

Aquesta obra es troba exposada al centre d’interpretació de la masia d’en Cabanyes, justament a l’indret dedicat a la figura de Joaquim de Cabanyes. L’autor del quadre és Alphonse Robert, paisatgista romàntic suïs, que residí a Barcelona, del qual Francesc Fontbona desatacà “portà un ressò del paisatgisme muntanyenc, un tant artificiós” i influí a Joaquim Cabanyes i Lluis Rigalt entre d’altres. A la imatge podem veure un paisatge rural en la que destaca com a element principal un riu. A l’esquerra d’aquest trobem la figura d’un home estirat a la gespa descansant i al fons una petita muntanya. La banda dreta l’ocupa un gran pi que s’inclina cap a l’esquerra a causa del desnivell del terreny. Al fons de la composició un cel d’un blau intens amb  núvols blancs. L’obra està signada a l’angle inferior dret.
Segons sembla, podria tractar-se d’un dels quadres que l’artista exposà a Barcelona, l’any 1851 a l’Exposició anual organitzada per la “Sociedad de Amigos de Bellas Artes”, on presentà un conjunt de vuit paisatges, quatre de Suïssa i quatre de Catalunya. Alphonse Robert va ser un dels màxims exponents del descobriment del paisatge com a gènere únic i transmissor d’emocions i sentiments durant el Romanticisme, donant importància essencial a la natura coma protagonista principal de les obres.

Bibliografia
El Romanticisme a Catalunya 1820-1874 Francesc Fontbona, Manuel Jorba. Barcelona, 1999. Editorial Pòrtic.
Dossier de documentació de la Masia d’en Cabanyes. Visites al CIRMAC. Mònica Àlvarez.

 

Continue Reading

EL RETRAT DE MANUEL DE CABANYES DEL SALÓ DE PLENS DE L’AJUNTAMENT DE VILANOVA

Al saló de plens de Vilanova i la Geltrú trobem una sèrie de retrats personatges il·lustres vinculats a la nostra ciutat. Entre ells no podia faltar el de Manuel de Cabanyes, que va ser pintat pel seu descendent Alexandre de Cabanyes. L’artista, ben reconegut com a paisatgista pintà també retrats, alguns dels seus coneguts i familiars i d’altres, en menor quantitat, fruit d’encàrrecs. Entre aquests últims destaca els que li encarregà l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú entre el 1909 i el 1959 dels retrats de Manuel de Cabanyes, Víctor Balaguer, Miquel Guansé, Francesc Macià (perdut durant la Guerra Civil), Josep Font i Gumà i Francesc Armanyà. La representació de Manuel de Cabanyes està inspirada en el quadre de Joaquim Espalter que es conserva a la Masia però amb algunes diferències: El poeta se’ns mostra gairebé de cos sencer mentre a la Masia podem veure només una imatge del seu bust, sent l’obra del consistori de dimensions més grans; el fons de l’escena del present quadre substitueix uns elements arquitectònics de tipus neogòtic típicament romàntics per les reconegudes voltes de la galeria de la mateixa Masia d’en Cabanyes i xiprers entre elles, al fons es pot admirar una lluminosa i encisadora lluna que ens evoca el text del poeta “Oda a la luna”, considerat el seu testament poètic.
Bibliografia
“Alexandre de Cabanyes.1877-1972. L’últim modernista”. Catàleg exposició celebrada al Museu Víctor Balaguer/ Masia d’en Cabanyes, Vilanova i al Geltrú, 2018.
“Retrat núm. 14 “Alexandre de Cabanyes i Marquès (1977-1972). Oriol Pi de Cabanyes. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2000.

Continue Reading

VENUS I CUPIDO  a la col·lecció pictòrica de la Masia d’en Cabanyes

Es tracta d’una representació de la deessa de l’amor Venus i el seu fill Cupido, un amoret que simbolitza el desig amorós i es acompanyat per un  carcaix de fletxes.Com és habitual en aquestes escenes mitològiques els personatges es mostren sense roba. La deessa, a sobre d’una roca abraça al apetit angelet, inclinant-se sobre ell.

Sembla ser que aquest quadre correspondria  al número 72 que Josep Anton de Cabanyes, gran col·leccionista d’art, cita en el seu manuscrit de l’any 1830: “Catàlogo y descripción de algunos cuadros que posee Dn. José Antonio de Cabanyes”. L’autor atribueix el quadre a l’escola Lombarda i concretament a l’artista  Anibal Carraccio. Cita textualment: “La pureza del diseño, los bellísimos contornos, la delicadeza del colorido, la morbidez y frescura de las carnes, lo seguro del toque, y la gracia con que  están agrupadas estas dos figuras son calidades cual mas relevantes de esta preciosa produccion, y por las cuales conjeturan muchos inteligentes que es obra del famoso Corregio”.

Bibliografia
JOSEP ANTON DE CABANYES “Catálogo y descripción de algunos cuadros que posee Dn. José Antonio de Cabanyes,1830”.

 

Continue Reading

PAISATGE DE JOAQUIM DE CABANYES

Aquest quadre forma part d’una sèrie d’obres de petit format que es troben exposades a la sala de música de la Masia. L’autor és Joaquim de Cabanyes, una de les figures cabdals del paisatgisme romàntic a les nostres terres. Com és habitual en els seus treballs l’artista ens mostra una escena natural, aquest cop apreciem diverses figures humanes formant part del paisatge, sense prendre importància en la representació general, només com a elements que en formen part, com la vegetació, el cel o les muntanyes. El tema principal és la natura en el seu màxim esplendor. Veiem un arbre de grans dimensions en primer terme, a l’esquerra dominant la imatge, a la dreta un talús cobert de gespa on descansen dues figures, caminant cap a elles destaca a la dreta un personatge femení amb un mocador vermell al cap, d’esquena a la composició. Al fons un cel grisos, ennuvolat es destaca per sobre la línia de l’horitzó.
L’obra està signada i datada en el marge inferior esquerra: “J. de Cabanyes 1860”

Bibliografia
Utrillo, M. “El pintor Joaquim de Cabanyes i els seus”. Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona. (1933).

Continue Reading

“LES MIL I UNA NITS” DE LA BIBLIOTECA DE LA MASIA D’EN CABANYES

A la biblioteca de la Masia podem trobar aquest exemplar de “Les mil i una nits”, també coneguda com a “Arabian nights”. Aquest llibre és en origen una recopilació medieval de contes tradicionals d’Orient Mitjà. La història principal sobre Scheherezade, que explica cada nit un conte inacabat al sultà per tal d’evitar la mort, sembla haver estat afegida al segle XIV, per tal d’emmarcar la resta de relats. La primera versió europea (i impresa) va ser una traducció al francès d’Antoine Galland l’any 1704. Aquest llibre, “Les Mille et une nuits”, incloïa relats que el traductor va conèixer oralment, però que no estaven inclosos en la recopilació àrab, com els contes d’Aladí, Simbad i Alí Babà. Aquest volum va causar un gran impacte a Occident al segle XIX, època en què tota cosa relativa a cultures exòtiques i diferents atreien molt als europeus. Això es pot apreciar a l’escrit de la primera pàgina dels quatre volums de la biblioteca de la Masia on després del títol indica “maneres, costums, lleis i religió de les Nacions de l’Est”. Aquesta edició feta a Londres l’any 1808, està escrita en anglès i traduïda directament de la versió de Galland. Acompanyen el text gravats com el que es pot apreciar a la imatge adjunta, en aquest cas del conte “The merchant and the Geni”.

Continue Reading

LA BENEITERA DEL DORMITORI DE MANUEL DE CABANYES

Avui us mostrem un objecte de culte ben habitual en les cases senyorials del segle XIX. La beneitera és una versió domèstica de les piles d’aigua beneïda que trobem a l’entrada de les esglésies, evocant les fonts d’aigua que tradicionalment es trobaven en l’entorn o interior de llocs considerats sagrats. Així en una casa com la dels Cabanyes, on la religió practicada era el Catolicisme, eren habituals aquestes manifestacions de la fe dels seus habitants, la qual tenia la seva màxima manifestació en la construcció de capelles particulars on la família podia assistir missa sense sortir de casa. Era a les alcoves o dormitoris, al costat dels llits, on es col·locaven aquestes petites piques d’aigua beneïda per tal que els senyors de la casa es persignessin abans d’anar a dormir i en llevar-se. La peça de la imatge es troba al dormitori de Manuel de Cabanyes i conté una representació de Jesucrist en ivori dins un marc ovalat de fusta amb decoració vogida d’elements florals. A la part inferior trobem una petxina de ceràmica per posar l’aigua beneïda.

Continue Reading

Col·lecció “Works of Lord Byron” a la biblioteca de la Masia

La biblioteca de la Masia d’en Cabanyes fou iniciada per Llorenç de Cabanyes i Fuster i continuada pels seus descendents entre els quals destaca especialment Josep Anton de Cabanyes, el qual adquirí molts llibres en els seus viatges. Entre els seus prestatges aplega exemplars de temàtiques molt variades, com els que us presentem avui, una col·lecció de poemes de Lord Byron. L’escriptor George Gordon Byron fou conegut com un dels poetes més influents del moviment romàntic europeu, deixant la seva empremta en altres autors posteriors i en tot el món de l’art en general, ja que també inspira a nombrosos compositors, sent conegudes avui en dia més de 40 òperes basades en les seves obres.
En un temps en què les últimes adquisicions literàries no estaven a l’abast de tothom la biblioteca de la Masia ja comptava amb certs llibres adquirits en els viatges del germà gran de la nissaga i qubanyes va poder conèixer de primera mà la literatura romàntica de l’època, sent Lord Byron una de lese arribaven a la seva biblioteca poc després de la seva edició. Per aquest motiu Manuel de Ca seves majors influències i provocant que tot i tenir una formació acadèmica basada en els models de la Il·lustració i les obres clàssiques la seva poesia estigui clarament marcada pel seu coneixement de la literatura europea contemporània romàntica.

La present col·lecció “The Works  Lord Byron” està formada per quinze volums de petit format, editats a París l’any 1823, tal com es pot apreciar a pàgina d’inici de l’obra, en la que, com és habitual en els volums adquirits pel mateix Josep Anton de Cabanyes trobem manuscrita la seva signatura.

Bibliografia
Dossier de documentació de la Masia d’en Cabanyes. Visites al CIRMAC. Mònica Álvarez
“The Works” of lord Byron, París, 1823.

Continue Reading