ANIVERSARI DE LA MORT DE MANUEL DE CABANYES I NÚRIA DE CABANYES

Avui, com cada any, en l’aniversari de la seva mort volem dedicar unes paraules a la memòria de Manuel de Cabanyes i Ballester (1808-1833) i Núria de Cabanyes i Ricart (1919-1942). Els dos van morir un 16 d’agost, massa joves i del mateix mal, la tuberculosis. La malaltia va truncar prematurament dues vides marcades per dues passions diferents però alhora properes: Ell era poeta i ella dibuixant. Van viure en èpoques ben diferents però els uneix l’entusiasme tan característic d’aquesta família per l’art i la cultura, sent dos membres destacats de la nissaga.
El Manuel va estar malalt uns mesos abans de morir a la Mateixa Masia d’en Cabanyes, a la cambra que es pot visitar encara avui en dia. Només tenia 25 anys i una carrera literària prometedora que, encara que molt curta el va fer passar a la posteritat com l’impulsor del romanticisme poètic a les nostres terres. El trobem representat en la imatge adjunta, la més coneguda, del quadre de Joaquim Espalter. El veiem melancòlic i amb un cert posat romàntic accentuat pel rostre pàl·lid, la mirada perduda i l’elegant vestimenta.
La Núria era filla del reconegut pintor Alexandre de Cabanyes. Heretà del seu pare la devoció per l’art que li van fer dedicar-se a la realització de senzills i acolorits dibuixos destacant els que conformen “L’Auca del Sanatori del Montseny”. La Núria va estar confinada en aquest sanatori per malalts de tuberculosi durant els anys de la guerra civil, fins que va morir a la primerenca edat de 23 anys. A la cambra de l’Alexandre, a la Masia podem veure un gran quadre pintat pel seu pare on es representada en la seva ascensió al cel. La recordem amb aquesta poc coneguda instantània del fons fotogràfic de la Masia d’en Cabanyes amb un posat somiador i un mig somriure a la cara.
Podeu trobar més informació sobre la família Cabanyes i altres històries al nostre blog: www.masiadencabanyes.cat.
#estiualamasiadencabanyes #culturasegura #xarxademuseuslocals #descobreixcatalunya #mira_vng #mira_vng_patrimoni #vilanovailageltru #vilanovaturisme #dcult #dcultvilanova #museusvng

Continue Reading

PAISATGE DE JOAQUIM DE CABANYES I BALLESTER

Aquest quadre forma part d’una col·lecció de paisatges en petit format de Joaquim de Cabanyes (1799-1876), que actualment es conserven a la sala de música de la Masia Cabanyes. Es tracta d’un quadre a l’oli datat de mitjans del segle XIX. En la imatge podem observar un cel blau que ocupa la meitat superior de la composició, en contraposició a la part inferior trobem representat un riu i unes roques en primer terme. Les diferents tonalitats dels verds i marrons de la terra contrasten amb el blau cel amb algunes taques blanques. Si ens hi fixem, a la banda dreta, trobem al fons la teulada d’una casa que sobresurt darrera dels arbres. En aquesta mateixa banda de la composició trobem també unes restes arquitectòniques que podrien haver estat un antic molí.

El paisatge com a gènere es va posar molt de moda durant l’esclat del romanticisme. La naturalesa com a una protagonista capaç de transmetre emocions va ser una de les grans aportacions del romanticisme arreu d’europa. A Casa nostra, Joaquim de Cabanyes i Ballester va ser un pioner del paisatgisme pictòric català. En les seves obres la naturalesa apareix com a tema principal, lluny de ser una escenografia o un fons per a altres escenes. Joaquim era militar, i la seva experiència en campanyes li va servir de recurs d’inspiració per a la descoberta de paisatges, per captar i entendre la magnificencia de la natura, que tan de prop havia viscut.

BIBLIOGRAFIA
Utrillo, M. “El pintor Joaquim de Cabanyes i els seus”. Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona (1933), p. 341-349.

Continue Reading

Trasllat de l’escultura de Damià Torrents a la biblioteca de la Masia

Aquesta obra de l’escultor vilanoví ja havia estat en aquest emplaçament amb anterioritat, com podem veure a la fotografia adjunta. Es tracta d’un esbós en guix que l’autor va fer l’any 1915 per la tomba de Manuel de Cabanyes. Les restes del poeta però no descansarien a la ciutat fins al 1953 i el projecte no arribà a materialitzar-se. L’escultura ens mostra una figura masculina sedent i darrere, recolzada a la seva esquena, una altra d’una dona que sembla dir-li alguna cosa a l’oïda. A la part inferior trobem gravat el conegut poema de Manuel de Cabanyes iniciat amb les paraules:” Perdón, celeste virgen..”, i a sota la inscripció “Manuel de Cabanyes (1808-1832)”i tot seguit, “Desviat cor vers l’elevada escena de l’home fort d’amor i d’odi”.
Damià Torrents (1883-1965) fou un autor proper al grup artístic de cultura local que es concentra a la nostra vila envers 1915 i del que formaven part els amics E.C. Ricart, el seu germà Martí Torrents, Rafael Sala, Josep F.Rafols i el mateix Alexandre de Cabanyes entre d’altres. De fet, la relació d’amistat entre Damià i Alexandre ja venia de lluny, el que ens és confirmat pel retrat de l’escultor que el mateix Alexandre pintà el 1900 (vegeu a la Bibliografia Catàleg de l’exposició de Damià Torrents) i el fet que l’artista vilanoví fou professor auxiliar de dibuix de l’Alexandre a l’Escola industrial de Vilanova l’any 1913.
Damià Torrents produí obra escultòrica amb una gran diversitat d’estils, temàtiques i materials, moltes es troben a col·leccions particulars però també va fer altres de caràcter públic, com el bust de Josep Font i Gumà conservat a l’entrada actual del Castell de la Geltrú o les escultures de Sant Protasi i Sant Gervasi per l’ermita de Sant Gervasi. Damià també es va dedicar a la poesia i un altre exemple de la seva relació amb la nissaga dels Cabanyes és la traducció al català, l’any 1914, de “Preludios de mi lira”.
Podeu trobar més dades sobre aquests dos personatges i les seves trajectòries artístiques a la següent bibliografia:

“Damià Torrents.1883-1965. Memòria d’un escultor”. Catàleg de l’exposició celebrada al Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú. 2008 (Fotografia de l’obra)

“Alexandre de Cabanyes.1877-1972. L’últim modernista”. Catàleg de l’exposició celebrada al Museu Víctor Balaguer i a la Masia d’en Cabanyes, Vilanova i la Geltrú. 2018.

“Cases senyorials de Catalunya”. Textos d’Oriol Pi de Cabanyes i fotografies de Marta Povo. Barcelona,1990. (Fotografia de la biblioteca)

Continue Reading

Col·lecció “Dramatic Works” de William Shakespeare a la biblioteca de la Masia

A la Biblioteca de la Masia podem trobar una gran varietat d’obres, des de literatura romàntica europea (Lord Byron, Walter Scott…) a literatura clàssica, llibres de viatges, diccionaris, tractats de comerç, enciclopèdies, llibres de religió, etc. Aquests volums van ser propietat de diversos personatges de la família però la majoria pertanyien a Josep Anton de Cabanyes, molts dels quals van ser adquirits per ell en els seus viatges per Europa. Molts d’aquests llibres es troben escrits en altres llengües i és ben sabut que el mateix Josep Anton de Cabanyes parlava set idiomes diferents.
Avui volem destacar una col·lecció de tretze volums d’obres dramàtiques de William Shakespeare, “Dramatic Works”, escrites en anglès. Tota els toms tenen una magnífics gravats com el de  la imatge adjunta, corresponent al  “Marchant of Venice”(El mercader de Venècia).A més, a les contraportades trobem alguns elements curiosos com el lloc i any d’edició: London, 1785; i la signatura de Josep Anton de Cabanyes com a propietari del llibre, detall que es troba en molts dels volums d’aquesta interessant biblioteca.

Bibliografia

“Dramatic Works”, William Shakespeare. London,1785.

La Masia d’en Cabanyes. Relat cultural dels Cabanyes i significats de la casa-museu. Visites temàtiques al “Centre d’interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes”, 2018. “La biblioteca del poeta sense llengua”, Montserrat Comas.

Continue Reading

PAISATGE DEL VALLÈS de Joaquim de Cabanyes

Aquest quadre forma part d’una sèrie de paisatges de petit format de Joaquim de Cabanyes que es conserven actualment a la Masia. Es tracta d’una escena rural del Vallès, tal com ens indica el comentari adjunt a la seva fotografia a l’article de M. Utrillo del Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona de 1933 (vegeu Bibliografia). Com és habitual en aquestes imatges romàntiques la protagonista és la Natura, en tota la seva esplendor. Veiem vàries figures, uns homes a l’extrem esquerre, vestits amb faixa i barretina, que semblen descansar i al centre de la composició una dona caminant amb un nen a la mà i a la seva esquerra podem observar un pastor amb el bestiar. Es tracta de representacions humanes típiques del món rural que formen part del mateix paisatge, representades d’esquenes i de petites dimensions que no treuen importància al motiu pictòric de l’obra: La plasmació de l’entorn natural. Aquest està constituït per uns a grans arbres que emmarquen la imatge, les muntanyes al fons que assenyalen el límit amb un cel ple de núvols i una roca de grans dimensions a la banda dreta. S’aprecien els colors propis de la natura: els diferents matisos del verd dels arbres, el blau del cel en contra de la blancor dels núvols i els tons ocres de la terra.
Joaquim de Cabanyes fou una gran referent del paisatge romàntic a les nostres terres. Una de les grans aportacions d’aquest moviment va ser la descoberta de l’escena paisatgística com a gènere en si mateix, on la Natura apareix esplendorosa deixant de ser un mer fons de les escenes tradicionals dels segles anteriors, sent  representades de manera natural fugint de les composicions escenogràfiques d’èpoques precedents.

Bibliografia
Utrillo, M. “El pintor Joaquim de Cabanyes i els seus”. Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona. (1933).

Continue Reading

Secant de la biblioteca de la Masia d’en Cabanyes

Aquest objecte servia per assecar l’excés de tinta que podia vessar de la ploma en escriure i s’aplicava sobre el paper per tal d’absorbir el líquid. En la imatge adjunta veiem com a la part inferior encara resten les impremtes d’algunes lletres. Aquest secant, en particular el podríem datar entre finals del segle XIX i primer quart del segle XX, sent probablement el seu propietari Alexandre Cabanyes que visqué en aquesta casa des del 1918 fins el 1972. Com a element curiós que ens ajuda a precisar l’època de l’objecte veiem en uns dels laterals una etiqueta amb la inscripció “LIBRERIA LA CARPETA MODERNA. CONSTITUCIÓN 14. VILLANUEVA Y GELTRÚ”, el que ens indica que el secant va ser adquirit en aquesta papereria vilanovina, fundada el 1872 i avui reconvertida en cafeteria. Observem que el nom de la plaça de la Vila era en aquell temps plaça de la Constitució, denominació que va ostentar en dues ocasions: De 1867 a 1873 i de 1874 a 1931, sent probablement en aquesta segona etapa quan va tenir lloc la compra del secant.
Bibliografia:
– Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Vilanova i la Geltrú. Diputació de Barcelona. M. Claver, R. Lacuesta, J. Marsé, J.M. Pujol, I.Vilamala 2009-2010

Continue Reading

“El baptisme de Crist” a la col·lecció pictòrica de la Masia d’en Cabanyes

El present quadre, que es troba a la Sala de Música de la Masia pertany a l’Escola veneciana del s.XVII o s.XVIII i ens mostra una escena molt comuna a l’art cristià: El baptisme de Crist. El bateig és el primer dels sagraments del cristianisme i es realitza per a simbolitzar l’entrada de la persona a l’Església, amb l’aigua com a purificació del pecat. S’instaura a imitació de la vida de Crist, el qual vingut de Galilea, és batejat en el riu Jordà per Sant Joan Baptista. La llegenda explica que quan va sortir de l’aigua, va veure els cels oberts i, sobre d’ell l’esperit Sant en forma de colom, es va escoltar una veu del cel que deia: “Tu ets el meu fill, a qui jo estimo, el meu predilecte”.
En la imatge, Jesús es representa dins del riu amb un drap que li envolta la cintura i Joan Baptista vessa l’aigua sobre el seu cap. Al voltant veiem un grup d’homes. El tractament dels cossos és un aspecte iconogràfic pròpiament barroc, on la figura de Crist és igualment tractada que la de la resta d’homes. Sant Joan portà les atribucions pròpies: el bastó crucífer a la mà esquerra i un recipient en forma de petxina a la mà dreta. En aquesta pintura destaca el perfecte estudi del volum muscular dels cossos, entre els quals s’accentua el tractament acurat de la figura que resta d’esquenes en un primer pla.

Bibliografia
Estudi de la col·lecció pictòrica a la Masia d’en Cabanyes, Sílvia Mestres

Continue Reading

“LA REVETLLA” de Núria de Cabanyes

Avui, davant la proximitat de la festivitat de Sant Joan, volem celebrar aquesta diada tan especial amb la present obra, anomenada “La revetlla”. Es tracta d’una aquarel·la realitzada l’any 1939 per la Núria de Cabanyes, filla del pintor Alexandre de Cabanyes. La Núria va ser l’única dels quatre fills que va seguir la tradició artística del pare. La seva prematura mort ha fet que es conservi poca producció d’aquesta jove dibuixant en la qual eren habituals aquestes composicions anecdòtiques realitzades mitjançant dibuixos senzills amb  certs tocs de color. En l’obra “La revetlla” representa una divertida imatge de festa i ball, pròpia de la festa de la nit abans  de Sant Joan, on mitjançant aquestes imatges esbossades tan pròpies de la Núria podem arribar a sentir la serenor de la nit i gaudir de la música de l’orquestra, aspectes molt propis d’aquesta festa tant de casa nostra.

Continue Reading