Modo de Volar [Proverbio Nº13. Donde hay ganas hay maña]

Aquest Disparate era en realitat la làmina que tancava l’àlbum de la Tauromaquia que Goya va regalar a Ceán Bermúdez l’any 1816. El gravat, però, mai ha estat editat dins questa sèrie en considerar-se que no s’adequava al tema, tot i que alguns autors han buscat relacions entre la voluntat i l’astúcia de l’home per volar i la seva intel·ligència i destresa per lluitar contra els braus. Per aspectes tècnics, dimensions i temàtica està molt més propera als Disparates que no

Disparate de Carnaval [Proverbio Nº14. Alegrías antruejo, que mañana serás ceniza]

Novament una escena festiva transformada en tenebrosa que en aquest cas remet per una banda al Entierro de la Sardina (c.1814, Academia de Bellas Artes de San Fernando) i per altra a la Romería de San Isidro (1820-1823, Museo Nacional del Prado), en la que es podria haver basat en aquest Disparate. Aquesta és l’escena sobre la que Nigel Glendinning (1992) ha basat els seus estudis de la sèrie en relació a les tradicions del carnaval i la subversió dels

Disparate triple [Proverbio Nº16. Sanan cuchilladas mas no malas palabras]

Un altre dels Disparates més complicats de desxifrar i que ens presenta taota una sèrie de personatges centrats per una figura femenina, el rostre de la qual reflecteix un horror que no podem comprendre. Aquesta dona central té les mans donades a dos personatges, un a cada banda, però no sembla acabar de decidir cap a on va. Alguns autors han relacionat l’escena amb la problemàtica de les relacions entre els sexes, tot i que tampoc queda del tot clara aquesta

Disparate fúnebre [Proberbio Nº18. Dios los cría y ellos se juntan]

Considerada per Camón Aznar (1951) com una escena d’hermetisme essencial en la que tota la intepretació serà sempre mesquina, l’estampa que tanca l’edició de l’Acadèmia de 1864 representa una dona jacent al terra i coberta amb una manta, als peus de la qual apareixen tres tortugues, una serp i un gripau, i al costat del cap dos lleons o gossos de presa amb les boques obertes. El significat d’aquests animals s’ha relacionat amb temes de la política del moment: els lleons

Els Goya de la Masia d’en Cabanyes als mitjans de comunicació

Els Goya de la Masia d’en Cabanyes han tingut ressò als mitjans de comunicació nacional i comarcals. TV3 ens va visitar el dia de la Nit dels Museus i Canal Blau TV ha volgut fer un recordatori de la nostra història amb l’obra de Francisco de Goya. Un resum sobre com vam descobrir Els Disparates dels Goya: la nostra descoberta, l’autentificació, la restauració, les investigacions i el nou “Espai Goya”. Reportatge TV3   Canal Blau TV a partir del minut 19  

Els gravats de Goya

Us expliquem sobre els "gravats únics" que mostrarem a la Masia d'en Cabanyes durant la NIT DELS MUSEUS, després de la seva restauració. Goya va escometre els dibuixos preparatoris dels Disparates cap a 1815; va gravar les planxes en un dels moments més crítics de la seva vida i les va guardar a casa, amb l’esperança del moment propici per a la seva publicació, però Goya va morir a l’exili el 1828 i els Disparates encara van trigar unes quantes dècades a

Recull de premsa sobre Els Goya

El 29 de gener de 2013 el Consell Comarcal del Garraf va presentar a la Masia d'en Cabanyes la investigació de la catedràtica Rosa Vives sobre l'autenticitat dels Goya de la Masia. Al següent recull trobareu les notícies que diversos mitjans nacionals van publicar sobre aquesta investigació.  

12 estampes, la joia de la Masia

A la Masia d’en Cabanyes hi ha dotze estampes de Francisco de Goya (1746-1828), pertanyents a la sèrie dels Disparates, que fins fa ben poc es trobaven emmarcades per parelles, formant un total de sis quadres. D'aquests, quatre han estat exposats en els darrers anys a la biblioteca, mentre que la resta foren guardats a les reserves del museu. Sempre s’havia dit, i hom ho podia apreciar, que eren gravats de Goya, però ningú no s’atrevia a donar- los un