ESGLÉSIA DEL CORPUS CHRISTI DE SEGÒVIA, JOAQUIM DE CABANYES.

En aquest quadre de Joaquim de Cabanyes es representa un interior amb elements arquitectònics, en contrast als paisatges naturals, comuns en la seva producció. Es tracta de l’església del Corpus Christi de Segòvia, d’on es detalla una nau amb sostre pla de bigues de fusta lleugerament il·luminada des de l’exterior per tres arcs de ferradura a la dreta. A la banda esquerra, recolzat sobre un dels tres arcs, apareix un home amb bastó, una figura quasi imperceptible dins la composició, com si fos part de l’arquitectura mateixa.
Joaquim de Cabanyes constitueix un dels més importants referents del paisatgisme romàntic
català. En aquesta obra, però, ens mostra, un escenari ben diferent dels que pinta habitualment però que ens transmet aquest interès
pels temes medievals tan freqüent durant el període romàntic, amb composicions  lúgubres i melancòliques. Una escena fosca amb el contrast de la llum dels rajos que entren des de l’exterior creant una atmosfera  serena i silenciosa.
L’església del Corpus Christi o antiga Sinagoga Major, fou utilitzada com a sinagoga fins a l’any 1410, quan va tenir lloc la confiscació a la comunitat jueva. Es dona la circumstància que aquesta església i el seu convent van ser destruïts per complert l’any 1899 per un incendi i aquesta és una de les poques imatges on es veu el seu aspecte original. L’aparença anterior a l’incendi no és gens coneguda, ja que només es conserven alguns quadres com el de Federico de Madrazo o les litografies, de Francesc Xavier Parcerisa, així com la descripció que l’any 1884 va fer José Maria Quadrado durant la seva visita.

Bibliografia
Utrillo, M. “El pintor Joaquim de Cabanyes i els seus”. Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona. (1933).
Dossier de documentació de la Masia d’en Cabanyes. Visites al CIRMAC. Mònica Àlvarez