ELLES.LES DONES DE LA MASIA D’EN CABANYES. MARIA DOLORS DE CABANYES I BALLESTER
6679
post-template-default,single,single-post,postid-6679,single-format-standard,theme-stockholm,has-dashicons,stockholm-core-2.3.2,woocommerce-no-js,tribe-no-js,select-theme-ver-9.3,ajax_leftright,page_not_loaded,,qode_menu_,qode-mobile-logo-set,qode-single-product-thumbs-below,wpb-js-composer js-comp-ver-6.9.0,vc_responsive

ELLES.LES DONES DE LA MASIA D’EN CABANYES. MARIA DOLORS DE CABANYES I BALLESTER

Maria Dolors de Cabanyes i Ballester naix l’any 1812 i és la menys coneguda dels fills del matrimoni entre Llorenç de Cabanyes i Caterina Ballester. En el relat que ens ha arribat de la nissaga destaquen els homes, els quals van aconseguir èxits i reconeixements, com a comerciants, artistes…, sent la figura femenina la gran oblidada en la història de la família. Per això, de la Maria Dolors tenim menys dades que dels seus germans. És citada  en alguns textos atenent al poeta Manuel en els seus mesos de malaltia, abans de la seva prematura mort. Anys més tard, tenim notícies d’ella gràcies als escrits* del seu germà gran Josep Anton de Cabanyes on esmena el seu casament, el 3 de novembre de 1840, amb Ramon de Cárcer i de Falguera, marques de Castellvell, concretant que el 28 d’octubre del mateix any es van firmar les Capitulacions, les quals consistien en un contracte que firmaven els conjugues per regular com serien les relacions econòmiques durant el matrimoni. Josep Anton específicament ens detalla el dot de la noia, aportació que feia la dona al marit amb la idea de sostenir les càrregues del matrimoni. Podia incloure propietats, drets, terres o béns diversos. El valor del dot se solia extreure dels guanys dels pares. Un cop ja es tenia preparada, s’entenia com l’entrada de la dona en el mercat matrimonial. En cas de no aconseguir-lo, suposava no poder accedir a un matrimoni respectable. Per tant, no era acceptable que una dona no tingués dot. En aquest cas, ella se l’havia de guanyar servint i utilitzant el benefici per a cobrir-lo. L’administrador dels béns era el marit, que havia de conservar i cuidar dels béns dotals com si fossin seus. Si el matrimoni se separava o dissolia, els béns tornaven sempre a la dona, que en tot moment n’era la propietària. En el cas que ella enviudés, servia com a mitjà de subsistència. En el cas de la Maria Dolors, el dot estava format per set mil lliures marcades pel seu pare (mort dos anys després del seu naixement), i dos mil més que va augmentar la mare…”sin que de esto se descontara las riquísimas comodas y vestidos que se le han dado por parte de su hermano mayor”*, tal com cita Josep Anton de Cabanyes. L’entrega del dot es va realitzar en tres pagues posteriors al casament, fetes pel seu germà gran, per les quals va haver de vendre algunes petites propietats. Veiem així que la dona, educada per tal d’accedir al matrimoni, a més es veia com un valor el qual era quantificat pel dot que podia aportar la seva família.

Es conserva un retrat de la Maria Dolors fet per Ramon Martí Alsina, pintor de renom, gran amic del seu germà Joaquim. La pintura està datada, l’any 1867, quan ella tenia cinquanta-cinc anys i es tracta d’un quadre de grans dimensions en el que ens és mostrada quasi de cos sencer destacant les luxoses vestimentes i joies, les quals evidencien la seva posició social i econòmica. La peça, que es pot veure en algunes fotografies del segle passat a les parets de la casa familiar del carrer Comerç de la vila, es troba actualment a la Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer. Uns anys més tard de la realització del quadre el marit de la Maria Dolors mor, l’any 1868, i segons sembla ella torna a viure a la casa de la seva família fins al moment de la seva mort l’any 1886.

Com veiem, les dades escrites que tenim de la Maria Dolors són poques i relacionades amb dades sobre el seu matrimoni i les relacions econòmiques que es deriven. Com moltes altres dones del segle XIX, i al contrari que els seus germans, no destaca com a artista o persona pública, sinó que és limitada al casament com a finalitat de la seva educació i significat a la vida convertint així l’àmbit domèstic en el seu espai social.

Bibliografia

* “Noticias cronològicas,geneològicas, biogràficas y históricas-económicas de la casa de Cabanyes en Villanueva y la Geltrú”, Josep Anton de Cabanyes.