ALEXANDRE DE CABANYES I MARQUÈS (1877-1972), UN ANY PER A RECORDAR-LO

A Vilanova,  Alexandre de Cabanyes va fer la seva primera formació artística. A l’Escola Pia  tingué com a professor de dibuix el pintor Josep Sugranyes  i més tard assistí a les classes de dibuix i pintura de l’Escola d’Arts i Oficis , on Gaspar Miró era docent.  Ja des dels seus primers anys travà amistat amb una colla d’artistes locals. Martí Torrents, Damià Torrents, Rafael Sala i Enric Cristofor Ricart, que coneix des de ben petit i que es convertirà en el seu cunyat, entre altres. L’any 1914, la clausura de fronteres causada per la Primera Guerra Mundial va fer que tots els projectes de viatges que els joves havien preparat  s’esvaïssin fins a  l’any 1919. Romandran a Vilanova on desenvoluparan tota una sèrie d’accions culturals. Un artista reconegut posteriorment que es relacionarà amb ells fou Joan Miró, amic íntim d’E.C. Ricart  arribà a  compartir taller amb ell a Barcelona. En aquests anys era habitual que es trobessin a festes i tertúlies culturals a la Masia i és coneguda l’anècdota de l’actuació  a Vilanova i posterior visita a la Masia de la reconeguda ballarina Tortola València. Un cop acabada la Guerra, les fronteres són  obertes de nou  i els artistes emprenen trajectòries amb evolucions artístiques molt diferents.

A partir de l’any 1919 L’Alexandre s’instal·la definitivament  a Vilanova i el veurem participant activament de la vida cultural de la vila. L’any 1921 arriba a la ciutat Joaquim Mir, pintor amb el qual compartirà campanyes, tertúlies i reunions culturals en un nucli que es forma al voltant de la figura del  nou vingut. L’any 1925 participen en la decoració de les pintures del Cafè Foment, la creació de les quals  es deu a la idea d’en Mir, el qual engresca a Martí Torrents, Enric C. Ricart i el mateix Alexandre. És coneguda l’anècdota de que tant Ricart com Cabanyes s’assabenten d’aquest encàrrec pel diari. Són tretze plafons de grans dimensions  que s’encabiran a les parets del Cafè de l’entitat vilanovina i en el que cada un d’ells, en el seu estil, pinta paisatges i temàtiques vilanovines. Alexandre participa amb la creació de quatre peces, dos d’ells amb el seu motiu predilecte de les visions marineres, un amb una vista de la Masia i, finalment, un quadre en el qual es representen unes joves en plena natura. Les pintures es troben avui en dia exposades al Museu Víctor Balaguer desprès de ser retirades per la seva restauració. A Vilanova, L’Alexandre, rep altres encàrrecs de caire civil, com les pintures que decoren l’absis de l’església de la Immaculada Concepció del Barri de Mar, l’any 1953,  o varis retrats de prohoms del Saló de Plens de l’Ajuntament, entre els quals destaca una còpia de la pintura de Joaquim Espalter de Manuel de Cabanyes**, substituint el fons original pels arcs de la galeria de la Masia, emmarcant una lluna plena.

Encara que és reconegut com a pintor paisatgista també pinta retrats, els quals solien ser  o encàrrecs  o  peces de caràcter més íntim i personal, en les que retrata  a la seva esposa Pilar i els seus fills i els amics, destacant per  aconseguir copsar la  personalitat dels personatges. A la fotografia que il·lustra el text veiem alguns d’aquests retrats al seu estudi: el de Rafel Sala**, amic que l’acompanyà en  el seu viatge a Munich l’any 1908 i el de Martí torrent**, amb el que compartia la seva gran passió pel mar,  en el balcó de la casa de l’Alexandre a la platja.

La Masia d’en Cabanyes esdevingué un lloc de reunió i tertúlies, sent visitada freqüentment  per figures destacades de l’art, la cultura i la política tant locals com foranies, com l’escultor Manolo Hugué, Eugeni d’Ors o Josep Maria de Sagarra, entre mols altres. Així mateix, també acudien a casa seva intel·lectuals de la comarca i joves artistes locals que buscaven el consell del pintor.

Alexandre de  Cabanyes assistia a les poques conferències que es feien a Vilanova, a la Biblioteca Museu Balaguer o al Foment Vilanoví. Gran  aficionat  a la música,  acudia als  concerts realitzats a la BMVB, impulsats per Alemany Moyà, el qual aprofitant els seus contactes aconseguí que músics destacats que actuaven a Barcelona s’apropessin a Vilanova per oferir un concert, esdeveniments que solien finalitzar amb una trobada dels assistents a la Masia. També era  habitual que la seva compareixença a  les tertúlies a la llibreria de  Joan Rius Vila, on es trobaven per parlar lliurament d’esdeveniments locals i culturals de tota mena. És destacable, d’altra banda, la relació d’Alexandre Cabanyes amb la Biblioteca Museu Balaguer, de la que l’any 1948 fou nomenat membre de la Junta del Patronat. Va ser una de les figures fonamentals per a entendre l’arribada del Llegat 56, col·lecció procedent de l’industrial, mecenes i col·leccionista  Lluis Plandiura, la qual estava formada, entre altres peces,  per unes 150 obres d’autors catalans de rellevància.

Al llarg de la seva vida, L’Alexandre formà part de diferents cercles artístics i entitats culturals fora de l’àmbit vilanoví: En la seva joventut  forma part del “Cercle artístic de Sant Lluc” i freqüentà les tertúlies dels “Quatre Gats ,sumant-se en la primera dècada del segle XX  “La  Societat d’Artistes catalans”, “Les Arts i els Artistes”, “L’Associació Els Amics i les Arts”, entre d’altres. També era assidu a la penya d’artistes que es reunien al soterrani de l’Hotel Colón de Barcelona, presidida pel citat Lluís Plandiura.

Fotografia: Antoni Monrós i Valls. Donació Ricard Monrós i Audí.

Bibliografia

–  “Alexandre de Cabanyes.1877-1972. L’últim modernista”. Francesc X, Puig Rovira, Esther Alsina i altres. Catàleg exposició al Museu Víctor Balaguer/ Masia d’en Cabanyes, Vilanova i al Geltrú, 2018.

Obres

* Alexandre de Cabanyes “Retrat del poeta Manuel de Cabanyes(1808-1833)”.Oli sobre tela,150×100 cm. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

* Joaquim Espalter “Retrat de Manuel de Cabanyes”. 1833. Oli sobre tela. Masia d’en Cabanyes.

**Alexandre de Cabanyes. “Retrat del pintor Rafael Sala” (1891-1925).1916.Oli sobre tela.59 x 71 cm. Col·lecció particular.

**Alexandre de Cabanyes. “Retrat del pintor Martí Torrents” (1887-1977).1944.Oli sobre tela .115 x 87 cm. Col·lecció Restaurant Marejol.