ALEXANDRE DE CABANYES I MARQUÈS (1877-1972), UN ANY PER A RECORDAR-LO

Alexandre de Cabanyes visqué més de noranta anys i pintà fins als seus últims dies, inclús quan era molt gran i estava malalt, per això  la seva producció artística és tan abundant. Tal com escriu Mireia Rosich, historiadora de l’art, en el seu article “El llegat artístic d’Alexandre Cabanyes a Vilanova i la Geltrú”:  “… no té etapes marcades per canvis bruscos de tema o d’estil com sí que s’observa en altres casos…”. Ell residirà a Vilanova, a excepció d’alguns viatges a l’estranger, sobretot a l’inici de la seva formació. Pintarà la Masia i els seus voltants, paisatges catalans i la platja de Vilanova, temàtica que repetirà moltíssim. No hem d’oblidar els retrats d’amics i encàrrecs civils, però seran una part minoritària de la seva obra. El seu estil ve marcat per la llibertat de representar el que més li agrada, de buscar l’instant, el moment perfecte, mantenint-se fidel a aquesta manera de pintar amb la que es sent més còmode i desmarcant-se de les modes i corrents que es van succeint al seu voltant. Com destaca Mireia Rosich, en aquesta llibertat de creació influeix el fet de no haver de dependre de la venda de  les seves obres per tal de subsistir econòmicament, podent pintar el que volgués sense estar marcat pels requeriments de mecenes o clients. El crític d’art Enric Jardí defineix la passió de l’Alexandre Cabanyes per la pintura amb una frase molt significativa”: Ell no necessitava pintar per viure, però no podia viure sense pintar”.

Al llarg de la seva vida participa en nombroses exposicions. L’any 1940 presentà la primera mostra  després de la guerra civil a La Pinacoteca  de Barcelona, on continuà exposant cada un o dos anys  fins al 1967. L’Alexandre continua pintant, ja des del taller o pels voltants immediats de la Masia, com és el cas de la seva sèrie de les quatre estacions* pintades l’any 1964. Es tracta de quatre quadres en els quals s’aprecia una vista de Vilanova des de la casa de la família, en els diferents moments de l’any que marquen les quatre estacions, mostrant-nos una panoràmica  amb els diversos canvis en la vegetació, les llums i els colors. És la intenció de captar el mateix paisatge en condicions meteorològiques i  moments de l’any diferents, el fet de “Capturar l’instant”. Tres anys després (1967) de pintar-les va patir un empitjorament de la seva salut, va ser operat de cataractes i va tenir una recuperació molt lenta amb una pèrdua progressiva de la visió, el que li va dificultar molt tant la mobilitat com el fet de pintar. El  taller serà llavors  l’escenari de la  realització de les seves darreres pintures, de temes ja fets anteriorment.

En els anys següents es van succeeint tota una sèrie d’homenatges vers la seva persona, com el de l’any 1957, especialment impulsat des de la  Biblioteca Museu Víctor Balaguer, amb una exposició, en la que es mostraven pintures de diferents èpoques  i una altra mostra de retrats al Foment Vilanoví. Durant l’any 1967, en complir noranta anys, se li dediquen  diversos actes: una recepció a l’Ajuntament, l’atorgament de la medalla al Mèrit Cultural per part de la diputació, exposicions, conferències i concerts a Vilanova, així com l’edició d’una publicació amb el títol  “Homenatge a Alexandre de Cabanyes”. D’altra banda, L’Ajuntament de Barcelona li concedí la medalla al Mèrit Artístic. Entre tots aquests actes  commemoratius  destaca el que es  fa des del Reial Cercle Artístic de Barcelona, amb un sopar-homenatge a l’Hotel Majestic.

El fet que Alexandre mantingués tota la vida la seva residència a Vilanova ens pot portar a pensar que la seva trajectòria no va expandir-se fora de les nostres terres i que no va ser un artista molt reconegut fora de l’àmbit local. El cert  és que exposà a Venècia, Brussel·les i  Montevideo, entre altres indrets. I  l’any 1967 quan se li fa l’homenatge a l’Hotel Majestic de Barcelona acut el més destacat del panorama artístic i cultural del moment. Hi ha una anècdota que retrata la importància de l’Alexandre en el seu temps, quan Joan Miró, pintor avui en dia reconegut internacionalment i amb obres a museus de tot el món, vol marxar a París li  demana a E.C.Ricart que li faciliti una carta de recomanació del mateix Alexandre Cabanyes en la que digué que era deixeble seu. De fet, però, d’ell s’ha dit que mai tingué deixebles, encara que, durant un temps, als anys vint, impartí classes de  dibuix i pintura a l’Escola Industrial de Vilanova. Serví, tanmateix, de font d’inspiració a joves artistes locals com Pau Roig Estradé, Jaume Brichfeus, Fidel Claramunt o Armand Cardona Torrandell.

El 23 de març de 1972,l’ Alexandre  morí, mentre dormia, a la Masia d’en Cabanyes, als 95 anys. L’any 1974 els seus  fills i hereus proposaren a l’Ajuntament de Vilanova la cessió de la Masia, per tal que es fes un espai cultural en el qual es perpetués i es donés a conèixer la memòria de la família Cabanyes. L’existència d’un espai tan singular com és el Centre d’Interpretació Manuel de Cabanyes. Masia d’en Cabanyes és  possible  avui en dia gràcies a la  gran sensibilitat de l’Alexandre, que durant el temps que hi va viure va  mantenir intocables alguns espais de la planta noble de la Masia conservant  mobles, llibres, quadres i instruments musicals a les estances tal  com es trobaven al segle XIX. La Sala de Música, la saleta russa i el dormitori del poeta en son testimoni de la vida dels Cabanyes a la Masia durant el segle XIX.

L’any 2017 al voltant de la celebració del 140 aniversari del naixement del pintor es realitzen a Vilanova diferents actes i activitats. Destaquen dues  exposicions homenatge a Alexandre de Cabanyes que es van  desenvolupar en dues seus vinculades a la vida i obra de l’autor: a la BMVB, “La captura de l’instant” una mostra amb un recorregut per les obres de joventut i maduresa, i a la Masia d’en Cabanyes, “L’Entorn perpetuat” en el que es destacava el seu  entorn familiar i d’amistat, així com el símbol que la Masia en si mateixa representa dins de la trajectòria artística i vital d’Alexandre de Cabanyes. Per l’ocasió es va editar una publicació antològica de l’artista. Amb aquestes commemoracions  es consolidà un deute pendent de la ciutat vers un dels seus artistes més destacats.

Fotografia: ACGAF60-109/Alexandre de Cabanyes (fons fotogràfic)

Bibliografia

– “El llegar artístic d’Alexandre Cabanyes a Vilanova i la Geltrú”, Mireia Rosich. La Masia d’en Cabanyes. Relat cultural dels Cabanyes i significats de la casa-museu. Visites temàtiques al Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, 2018.

–   “Alexandre de Cabanyes.1877-1972. L’últim modernista”. Francesc X, Puig Rovira, Esther Alsina i altres. Catàleg exposició al Museu Víctor Balaguer/ Masia d’en Cabanyes, Vilanova i al Geltrú, 2018.

Obres

*Alexandre de Cabanyes

“ Vista des del taller de la Masia d’en Cabanyes. Sèrie quatre estacions”

Primavera c. 1964.Oli sobre tela. 75 x 96 cm.

Estiu c. 1964. Oli sobre tela. 74 x 94

Tardor c. 1964.Oli sobre tela.75 x 96

Hivern c. 1964.Oli sobre tela.74 x 94 cm

Col·lecció particular. Flocelo Puig Vila