Aniversari del naixement de Manuel de Cabanyes

El 27 de gener de 1808 va néixer, a la casa familiar de Vilanova i la Geltrú, Manuel de Cabanyes i Ballester. Els seus germans eren Josep Anton de Cabanyes i Ballester i Joaquim de Cabanyes i Ballester; el primer, hereu de la família, va ser un important col•leccionista d’art, a més de poeta i prosista; el segon, militar i pintor, va ser un dels pioners del paisatgisme romàntic.
Manuel va estudiar Filosofia i Dret a la Universitat de Cervera, on el seu mestre Corminas ja va subratllar en ell “una passió decidida per la veritat i la justícia i un desig ardent de saber”. Passà més tard per les universitats de València, Osca i Saragossa. Estudiant encara, l’abril de 1828, amb motiu d’una visita dels reis a Cervera, escriví l’ Oda A Doña María Josefa Amalia, reyna de España, inclosa en el llibre commemoratiu de la visita reial. Les seves poesies es van publicar en un únic llibre titulat Preludios de mi lira (1833), editat sense el seu nom, on ja va voler fer notar, en una breu “advertencia” preliminar”, “las dificultades que un catalán ha de vencer para escribir en una lengua cuyo estudio le es tan costoso como el de cualquier idioma extranjero”.
Humanista amb preocupacions filosòfiques, lector voraç i escriptor precoç, bon coneixedor de la literatura clàssica grecollatina i alhora de la literatura coetània europea, Cabanyes, esperit rebel i independent en una època de transició entre el neoclassicisme i el romanticisme, elabora una poesia de formes clàssiques on ja ressonen les inquietuds romàntiques. De fet, és reconegut per ser un dels introductors dels nous corrents estètics europeus a la literatura catalana.
La seva mort prematura va impedir el desenvolupament de la seva obra poètica, inspirada en els clàssics (Horaci) i en alguns romàntics europeus com Byron i Leopardi.
Des del Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes es vol posar de relleu aquesta figura cabdal per entendre el Romanticisme literari al nostre país. Un poeta que ens va deixar jove i que va morir d’una tuberculosi fulminant en aquesta vil•la neoclàssica.

[…] Si surto al camp
i, solitari, busco en el seu silenci
les delícies de la natura bella,
me n’espanta l’aridesa i,
filla del cru hivern, la tristesa universal.
tan sols en les fulles ofereix l’olivera
una verdor trista, aquesta olivera
que havia estat agradable signe de pau.

Epístola II (Carta a un amic sobre els horrors de la guerra). Poesies essencials. Manuel de Cabanyes.
Versió al català d’Oriol Pi de Cabanyes. El Cep i la Nansa, 2017