Disparate de Carnaval [Proverbio Nº14. Alegrías antruejo, que mañana serás ceniza]

XAV_0149-1

Novament una escena festiva transformada en tenebrosa que en aquest cas remet per una banda al Entierro de la Sardina (c.1814, Academia de Bellas Artes de San Fernando) i per altra a la Romería de San Isidro (1820-1823, Museo Nacional del Prado), en la que es podria haver basat en aquest Disparate.

Aquesta és l’escena sobre la que Nigel Glendinning (1992) ha basat els seus estudis de la sèrie en relació a les tradicions del carnaval i la subversió dels valors i funcions tradicionals propis d’aquesta festivitat. En aquest cas es representaria l’enfrontament entre dos personatges disfressats davant els espectadors.

La crítica als estaments, pròpia també d’aquesta festa, apareix en l’estampa amb el religiós que és motiu de burla de la gent i el militar que apareix estirat al terra, al centre de la composició, i que podria remetre als efectes de l’alcohol i la festa. La lectura de Carrete Parrondo (2007), seguint en la línia política i social, identifica en l’escena un auto de fe de dos presos amb les mans lligades, un civil i un militar. De la mateixa manera que en el Disparate núm. 7, predominen els rostres grotescos que transmeten a l’escena un cert caràcter de terror.