Disparate desordenado [Proberbio Nº7. La que mal marida nunca le falta que diga]

Considerada una de les escenes més grotesques de la sèrie, aquest Disparate presenta en primer pla una mena de siamesos amb els caps units i que semblen lluitar per separar-se davant la mirada grotesca i plena d’horror dels espectadors del darrere. S’ha relacionat amb el matrimoni cristià, que oblia a dues persones a caminar en la mateixa direcció sempre i ser indissolubles, comportant la desgràcia dels seus membres.

L’escena es vincula amb el Capricho núm.75 (“¿No hay quien nos desate?”) i que representa també la parella de casats que no es pot separar (Paas-Zeidler, 1980; Gassier i Wilsons, 1974). Aquesta temàtica no es deslliga de la línea de la crítica social que sembla que seria l’objectiu de la sèrie, i podria remetre al context de les Corts de Cadis de 1812 on va haver un debat polític al voltant dels matrimonis pactats per la figura paterna (Alcalá Flecha, 1988).

Goya, que en la seva vida personal havia mantingut relacions amb dones que no eren la seva muller, representaria aquí un sentiment molt intern i personal pel qual havia hagut de lluitar en una societat tan tradicional com era l’espanyola. Per la seva banda, Carrete Parrondo (2007) relaciona aquesta monstruositat dual amb la política absolutista i la impossibilitat d’avançar o progressar que tenia la seva societat.