Disparate general [Proverbio Nº9. Uñas de gato y hábito de beato]

L’escena presenta una massa compacta i agitada que sembla abocar-se sobre una muntanya de persones sense cap sentit ni ordre, mentre per darrere apareix una figura grotesca. D’entre aquest conglomerat de persones destaquen algunes actituds: uns llegeixen, altres criden, una dona sosté un nadó i un estrany personatge duu quatre gats.

Davant la incertesa del que representa, Camón Aznar (1951) proposà l’entrada de Napoleó a Espanya i l’inici de la barbàrie que el propi Goya havia recollit als Desastres de la guerra, i que en aquest cas podria significar la constant històrica de la guerra i les seves conseqüències.

La lectura de Carrete Parrondo (2007) ho vincula a una escena de l’absolutisme i la societat irracional que el venera, que estaria representada en els personatges que s’apleguen sense sentit.