Disparate volante [Proverbio Nº5. Reniego al amigo que cubre con las alas y muerde con el pico]

XAV_0141-1

Una altra de les escenes més misterioses de la sèrie, on apareix un home agafat a la cintura d’una dona que aixeca les mans al cel i que cavalquen junts sobre un hipogrif. El rostre de l’animal fantàstic, de caràcter grotesc, sembla sentir plaer davant el dolor de la dona.

La lectura de l’escena va ser orientada per Beruete (1928) sobre el tema de l’aventura amorosa, una idea que Camón Aznar (1951) va vincular també al desig sexual i l’allunyament de la racionalitat, raó per la qual els amants s’allunyen de la terra. La visió, certament deslligada de la resta de la sèrie, va dur a Carrete Parrondo (2007) a reorientar la lectura en la línia de la crítica a la societat i la política de l’absolutisme, sobre la que proposa una representació de la llibertat (dona) raptada i transportada lluny de la terra pel monstre de l’absolutisme (l’home raptor, l’hipogrif).

El tema dels animals fantàstics o monstres assimilats a les passions humanes o al·legories polítiques va ser tractat també per Casariego (2004) seguint la interpretació de G.B. Casti a Gli Animali Parlanti (1801).