El retrat de Manuel de Cabanyes per Joaquim Espalter.

A la Sala Russa de la Planta Noble trobem l’últim retrat que es va fer del poeta Manuel de Cabanyes. Però, aquest no és un retrat com qualsevol altre. El seu autor fou el sitgetà Joaquim Espalter y Rull (1809-1880), un dels retratistes espanyols del segle XIX més importants. El seu naixement a Sitges va ser del tot casual, ja que els seus pares van viure-hi temporalment fugint de Barcelona durant la Guerra del Francés. Instal·lat a Madrid des del 1842, va ésser nombrat acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, arribant a ser pintor honorari i pintor de càmera de la reina Isabel II. Fins i tot, arribà a ostentar la Gran Creu d’Isabel la Catòlica. Actualment, la seva obra es troba distribuïda entre el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu Nacional del Romanticisme a Madrid, els museus provincials de Girona i Santa Cruz de Tenerife, el Museu Maricel de Sitges i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

En l’obra que ens ocupa, observem un pàl·lid Manuel de Cabanyes en un posat típicament romàntic. La traça del retrat és oficial i acadèmica, on predomina el dibuix sobre el color, ja que la línia era considerada com a l’element perfecte. El cromatisme es poc ampli i molt contrastat, emfatitzant així l’expressió dramàtica del conjunt com s’evidencia a través de la claror extremada del rostre, les mans i els blanquinosos brodats. El fons fosc i indeterminat, es caracteritza per una obertura d’arc apuntat polilobulat gòtic que denota clarament el gust medievalista de l’artista que representa al poeta de forma idealitzada. Aquest és el retrat més representatiu de Manuel de Cabanyes. El rostre que presenta en aquest quadre és el mateix que es va copiar al medalló del poeta que trobem al vestíbul de l’entrada de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.