Oriol Pi de Cabanyes
-1
archive,tag,tag-oriol-pi-de-cabanyes,tag-72,theme-stockholm,has-dashicons,stockholm-core-2.3.2,woocommerce-no-js,tribe-no-js,select-theme-ver-9.3,ajax_leftright,page_not_loaded,,qode_menu_,qode-mobile-logo-set,qode-single-product-thumbs-below,wpb-js-composer js-comp-ver-6.9.0,vc_responsive

Domenico Bagutti

 

La Masia d’en Cabanyes es va construir el 1798 i ha estat atribuïda a l’arquitecte italià Domenico Bagutti: la Masia és un cas excepcional en l’arquitectura de Catalunya de finals del segle XVIII que s’acosta al model italià de vil·la pal·ladiana.

L’Oriol Pi de Cabanyes, tant vinculat a la Masia d’en Cabanyes, ens dona a conèixer a Domenico Bagutti en un article a la Vanguardia.

 

 


DOMENICO BAGUTTI

“L’agost en el seu meridià em transporta sempre idealment a Elx, al Misteri. I aquest any també, físicament, a Rovio, el poblet de la Suïssa italiana, a les proximitats del llac de Lugano, on he anat a buscar traces de l’arquitecte d’època neoclàssica que va intervenir, entre d’altres obres que aquí he anat descobrint, en l’oratori de santa Maria Assunta, dita popularment “la Gesiola”.

A la façana d’aquest edifici de pitagòrica planta octogonal hi ha un sorprenent rellotge de sol que adverteix: “Qual fugit rapida l’ombra del sole, tale scorre tua vita e par che vole” [“Tal com fuig, ràpida, l’ombra del sol, així s’escorre la teva vida i sembla que voli”]. Sota la imatge d’un parell d’àngels “putti”, un crani i un rellotge de sorra, es llegeix perfectament la seva signatura: F. [Fecit: “ho ha fet”] Domenico Bagutti.

La vareta gnòmica i el complex indicador de les hores duen la data de 1824, quan aquest dissenyador, escultor i mestre d’obres avui incomprensiblement caigut en l’oblit ja hauria retornat al país natal després de llarga expatriació (en el context d’unes lluites influïdes per la Revolució Francesa que van acabar incorporant el cantó del Ticino a la República Cisalpina creada per Napoleó el 1797).

Per tradició familiar estucador artístic (que és més que guixaire), el polivalent Domenico Bagutti (1760-1837) va ser el projectista i arquitecte del Laberint d’Horta i de la pal·ladiana Masia Cabanyes de Vilanova, una de les més belles mostres –amb l’edifici barceloní de Llotja– de l’arquitectura neoclàssica a Catalunya.

Joan Anton Desvalls, el marquès d’Alfarràs, l’havia contractat el 1791 i sembla que va treballar entre nosaltres almenys fins al 1808.

Així consta, si més no, a l’estela funerària que trobo per casualitat, perquè no se’n parla enlloc, en el que devia ser l’antic ossari de la parròquia de Rovio. Molt erosionada pel pas del temps, avui la inscripció lapidària amb prou feines es pot desxifrar: “Domenico Bagutti qui nato nel 1760 fu disegnatore, fece in Barcellona di Spagna e altrove opere insignanti plastica […] e nella morí nel marzo 1837”.

Es conserva també la seva casa (a la via della Costa), amb uns singulars baixos en semicercle i un relleu escultòric (la Madonna col Bambino) fet per ell mateix. Rovio té ara uns vuitcents habitants i un nucli amb uns pocs carrers estrets i empedrats amb còdols perquè no hi rellisquin les peülles. Ubèrrimes, les fonts ragen permanentment en uns abeuradors que semblen sarcòfags d’època romana.

A tota aquesta zona subalpina hi ha molta pedra. Els constructors de Rovio han excel·lit en un ofici que passava de pares a fills. Domenico Bagutti duia amb ell l’antiquíssima tradició dels mestres “cumacini” (o de Como), els picapedrers reagrupats en un gremi de constructors itinerants que van ser molt actius, partint d’aquesta zona del Ticino i la Llombardia, ja des dels segles primers de l’arquitectura romànica.”

ORIOL PI DE CABANYES

La Vanguardia (edició català), 15 d’agost de 2018

Continue Reading

Oriol Pi de Cabanyes torna a ésser el protagonista d’una visita temàtica a la Masia d’en Cabanyes.

Alexandre de CabanyesAquest dissabte a les 12h. Oriol Pi de Cabanyes, net del pintor Alexandre de Cabanyes, realitzarà un recorregut –personal i familiar– a la casa que va ésser habitada per el seu avi i per moltes altres persones, que hi han deixat la seva petjada cultural.

En aquesta visita, Oriol Pi de Cabanyes ens recordarà que “la Masia en Cabanyes (així s’ha anomenat tradicionalment, segons la peculiar manera vilanovina de designar els noms dels masos) és, en realitat, una vil·la a la manera de les “villae” romanes de l’antiguitat (una hisenda enmig del camp pensada com a unitat de vida i de producció agrícola) i està feta amb l’estil que van voler recuperar com a model, tant el Renaixement com el Neoclassicisme, sobretot a la Itàlia del Nord, especialment al Vènet i a la Toscana. La Masia segurament ha estat construïda per Domenico Bagutti, a qui es pot considerar “l’arquitecte italià” (era del cantó italià de Suïssa), que segons la tradició familiar va imaginar aquesta vil·la amb simetries pròpies del Palladio”.

A partir d’aquest recordatori, Oriol Pi de Cabanyes, condueix als assistents per “un passat que li es conegut”. És en aquest sentit, que el seu recorregut ens porta a conèixer els orígens dels primers Cabanyes que, vinguts d’Argentona, es van instal·lar a la Plaça de les Cols i a la Masia d’en Cabanyes. També explicarà la història dels objectes, els llibres, els mobles i les peces pictòriques més significatives, així com els aspectes més rellevants de diferents persones de la nissaga Cabanyes, d’acord amb la recerca  i amb la transmissió oral que va compartir amb el seu avi i els seus pares.

Serà un relat històric, social i cultural dels Cabanyes a través d’imatges i records, tots ordenats en funció de l’interès i relleu  arquitectònic (les cases d’Argentona renaixentistes, les de  Vilanova i la Geltrú), l’interès del  mobiliari, els objectes encara presents a la Masia (àmfores per trasllat l’oli o el vi, l’ós que va venir de Rússia , el piano clementí que va venir de Londres, etc), els llibres (de comptes, d’economia i originals) i l’obra pictòrica, tot acompanyat amb material fotogràfic, de l’arxiu personal de l’autor o de l’arxiu de la Masia d’en Cabanyes.

Continue Reading

Testimoniatge d’Oriol Pi de Cabanyes

Retrato Alexandre Cabanyes_Detalle 2

M´ha estat demanat que aporti jo també el meu testimoniatge en aquest acte de concelebració de la declaració oficial de la Masia en Cabanyes com a Bé Cultural d´Interès Nacional. I ho agraeixo ben de cor. Com que no hi puc ser personalment, he posat per escrit aquest testimoniatge de record i agraïment que en nom meu llegirà la meva filla Núria.

Aquesta era la casa del meu avi. És una cosa tan senzilla com això. Era la casa del meu avi i no només la del meu avi, sinó també la de molts altres que ell reverenciava com si fossin aquells antics déus de la llar –els lars- dels romans.

Aquesta va ser també la casa de molts dels meus estius. I la de molts Nadals (com aquell de la gran nevada).

Aquí hi va haver el paradís de la meva infantesa.

Vaig passar aquí molts dies de xafogor i moltes nits de fred i humitat, molts dies llegint i moltes nits escoltant llunyanes ràdios interferides. Aquí vaig jugar a escacs amb el meu avi. Aquí vaig veure´l pintar al seu taller tot escoltant, com sempre feia, la “Pastoral” de Beethoven. Aquí vaig trepitjar moltes vegades raïm, a peu nu, sobre el cup, durant la verema. Aquí vaig penetrar el misteri de la biblioteca que m´era prohibida. Aquí vaig fer l´aprenentatge dels íntims lligams entre natura i cultura.

És aquesta una casa amb molt de passat. I és per a mi una casa amb molts de records personals. Però no hi ha passat que no sigui també una construcció de present i al mateix temps una proposta de futur.

El que és essencial és la continuïtat, la consciència que tots som baules d´una gran cadena. Permeteu-me que ho digui amb paraules de Novalis, aquell altre gran poeta romàntic: “Només quan s´és capaç de comprendre una llarga sèrie amb una sola ullada, només llavors s´observa la concatenació secreta entre el passat i el futur i s´aprén a compondre la història a partir de l´esperança i el record”.

Avui es tanca una altra etapa de la història d´aquesta vella Masia, que ja fa anys va passar a propietat municipal per donació dels seus copropietaris, els germans Joaquim, Marta i Neus de Cabanyes Ricart, en memòria del seu pare Alexandre de Cabanyes, que tant se l´estimava.

Considero de justícia recordar avui també en aquest acte Ventura Gassol, el Conseller de Cultura de la Generalitat, que el 1936 va prendre sota la protecció oficial aquesta vella masia que, més que una masia, és una vil.la projectada per a un temps com de pau romana. Però que ha hagut de romandre tancada i sota l´amenaça de perills externs almenys en tres diferents moments de la història dels dos últims segles.

La conservació d´aquesta casa té molts noms. No els dic tots per por d´oblidar-me´n algun. Però tots ells, del primer a l´últim dels regidors, consellers comarcals, tècnics, restauradors, guies de visitants, etc. es mereixen el nostre agraïment i el nostre homenatge.

Gràcies ara a tots i cadascun dels membres dels diferents consistoris de l´Ajuntament de Vilanova i la Geltrú que s´han fet càrrec d´un patrimoni que incrementa les possibilitats d´atractiu turístic i cultural de la nostra vila.

Gràcies també al Consell Comarcal del Garraf que actualment vivifica l´espai amb la seva presència (i molt en especial als dos últims responsables de la Masia i els seus continguts culturals: Lluís Ochoa i Mila Arcarons, que hi han fet tan bona feina).

I finalment gràcies a la Generalitat de Catalunya que, per mitjà del Departament de Cultura, ha sabut valorar com cal aquest bé patrimonial comú, elevant-lo a la categoria de Bé Cultural d´Interès Nacional. Que per molts anys a tothom. I llarga vida a la Masia i al Centre d´Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes.

 

Oriol Pi de Cabanyes

Publicat al Diari de Vilanova, en motiu del BCIN. 6 de juny de 2014

Continue Reading