La Masia d’en Cabanyes torna a exposar dues sèries de quadres que estaven en procés de restauració

Restauració Quadres Masia

La Masia d’en Cabanyes torna a exposar dues sèries de quatre obres sobre paper, que estaven en procés de restauració. Es tracta de quatre gravats acolorits i quatre dibuixos, aquests darrers signats per Josep Anton de Cabanyes. Ambdues sèries formen part de la col·lecció Cabanyes.

La primera sèrie està integrada per quatre gravats, sense títol ni autor, amb marcs de forma ovalada, que estaven exposats al dormitori del pintor Alexandre de Cabanyes. L’altra sèrie inclou quatre dibuixos sobre paper que representen cada estació de l’any, fets amb aquarel·la i gouache per Josep Anton de Cabanyes, germà del poeta Cabanyes, empresari i viatger, que a més de dedicar-se al negoci familiar també dedicava el seu temps a les arts plàstiques.

El procés de restauració es va iniciar amb un estudi sobre l’estat de conservació de les obres per a diagnosticar els tipus de patologies i possibles causes. Posteriorment es va realitzar un tractament curatiu de restauració, neteja i un treball d’adequació dels marcs originals.

Les dues sèries presentaven patologies pròpies del pas del temps, com taques marrons en tota la superfície, pèrdues de suport i enfosquiment del paper, alguns estrips i senyals d’humitat. L’equip de Líber Restauro, coordinat per Teresa Marquès, va realitzar l’anàlisi del PH del paper, proves de solubilitat de les tintes i pigments, neteja mecànica de la brutícia superficial, neteja humida amb taula de succió, desacidificació per neutralitzar l’acidesa i per deixar una reserva alcalina i, finalment, es va realitzar el procés d’aplanament.

P1040906

Posteriorment, Mia Marsé responsable de Tdart va dirigir el procés de restauració dels marcs,  amb intervencions de neteja mecànica de la pols, fixació puntual de la policromia, neteja de la capa pictòrica per tal d’eliminar la brutícia, massillat i reintegració cromàtica puntual de les pèrdues de policromia i de les zones massillades, aplicació d’un vernís a mode de protecció i muntatge dels marcs per preservar les obres.

Aquestes intervencions, que compten amb el suport de la Generalitat de Catalunya i que s’han realitzat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, s’emmarquen dins la línea de restauració i conservació del llegat dels Cabanyes que porta a terme el Consell Comarcal del Garraf amb la voluntat de preservar les peces de la Masia. En aquests darrers anys s’han restaurat 62 dels 115 quadres inclosos al catàleg d’obra pictòrica de la Masia.

Continue Reading

Procés de restauració de dues cadires alfonsines

cadires

El “Centre d’interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes”  té un programa de restauració que es va desenvolupament en funció de les disponibilitats pressupostàries. L’any passat , Carmen Lara, va restaurar dues cadires alfonsines.

A la revista Unicum de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya  – del maig del 2014- , hi ha una referència sobre tot el procés de restauració.

Al següent enllaç podeu descarregar-vos l’article: Article UNICUM amb cadires Masia d’en Cabanyes

Continue Reading

Aquest dissabte visita temàtica sobre els orígens i originalitats dels mobles de la Masia d’en Cabanyes

Llit de Manuel de Cabanyes

Amb la visita temàtica “Orígens i originalitats dels mobles de la Masia d’en Cabanyes” d’aquest dissabte a les 12h, finalitza aquest cap de setmana el cicle d’activitats de primavera al Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC).

A través d’aquesta visita, a càrrec de Carmen Lara, restauradora especialitzada en mobles i doctorada en Belles Arts, es farà un recorregut per la història i la procedència geogràfica dels mobles de la família Cabanyes. Mobles que fan viatjar en el temps, ja que mostren la moda i el disseny del segle XIX en el mobiliari i expliquen les relacions comercials de la família i els seus viatges.

En aquesta ocasió, la visita vol deixar constància del valor patrimonial dels mobles que hi ha a la Masia i que formen part de la globalitat del relat cultural que es pot descobrir al visitar la Planta Noble. A l’inventari de la Masia, a més d’obra pictòrica i llibres, hi té molta importància el mobiliari ja que explica també qui eren els Cabanyes i com vivien.

La proposta forma part de l’objectiu del CIRMAC de fer estudi i divulgació sobre els mobles històrics per a evidenciar que aquests són una mostra més del model de vida dels Cabanyes. Es vol recordar també que a la Masia d’en Cabanyes hi ha algunes peces rellevants com el llit del poeta Cabanyes, de fusta de palissandre i amb teixit de cotó estampat pel cobriment del dosser i la “vanova” o cobrellit.

També es vol posar de relleu el conjunt de mobles que hi ha a la biblioteca, com les cadires de la taula central de la biblioteca, de cirerer estil Shaker, de fusta molt fina, barres llises i potes lleugerament inclinades, així com les cadires voyeur, també dites de fumador.

Continue Reading

Es mostren peces i fotografies del llegat Cabanyes que són als magatzems.

MagatzemBlanca Giribet , llicenciada en Historia de l’Art, Màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural i investigadora de la col·lecció Cabanyes farà una visita a la Masia d’en Cabanyes sota el títol: “La col·lecció de la Masia d’en Cabanyes, obres exposades i peces al magatzem.

Aquesta visita temàtica, que tindrà lloc aquest dissabte a les 12h, es vincula a la feina que han fet conjuntament l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el Consell Comarcal del Garraf d’ençà que la Masia d’en Cabanyes i el seu llegat van esdevenir públics. Aquest fet es va produir l’any 1975 i des d’aquell moment s’han restaurat més de 50 peces pictòriques. Així mateix hi ha hagut un treball de catalogació i  inventari  que ha suposat un coneixement cada vegada més acurat i ple de matisos, que ara es vol compartir i difondre a través d’aquesta visita temàtica. També es vol destacar la tasca de documentació de les obres i de la col·lecció pictòrica.

Val a recordar que el gruix important de la col·lecció de la Masia d’en Cabanyes es troba a la planta noble, als espais on la família Cabanyes va viure i on va desenvolupar la seva vida quotidiana, però també la seva passió cultural. No obstant, al magatzem de la Masia també hi ha peces del mateix llegat que no són a les parets de la planta noble i que es mostraran durant aquesta visita temàtica.

Per altra banda, el gruix del fons fotogràfic de la Masia d’en Cabanyes –especialment el vinculat a l’Alexandre de Cabanyes- que està a les reserves, també es digne de comentar i conèixer.

Continue Reading

“El sentit del patrimoni” per Joaquim Nadal

La declaració com a BCIN de la Masia d’en Cabanyes és una fita i un reconeixement als valors intrínsecs del monument i, alhora, a les activitats culturals que s’hi despleguen.

Per això, justament, té sentit que ens preguntem si tot acaba o tot comença amb la declaració. I, anant més enllà, si la nòmina de béns declarats és la nòmina del patrimoni capturat i immobilitzat en una presó administrativa de paper.

La declaració pot ser un principi de garantia de protecció, però ha de ser per damunt de tot un repte de futur, un compromís d’activitat permanent de defensa, protecció i gestió del patrimoni heretat.

I, encara, ens hem de demanar pel valor i la importància de la cultura, per la seva força i pels seus límits i per les causes que si i a vegades no en fan una garantia i un antídot a la barbàrie? Vull dir que la cultura pot ser condició necessària, però no condició suficient, per a la pau, la llibertat i la creació artística i cultural. Fins i tot ens permetem d’insinuar que a vegades s’han comès també barbaritats en nom de la cultura, i que el poder no atén a cap mena de raons quan es tracta de fer prevaldre l’arrel mateixa del poder i, així, cap pòsit cultural no ha resistit la fúria  destructora a la biblioteca de Sarajevo o la d’Alexandria, al patrimoni cultural de Líbia, de Síria o l’Iraq, i a tants altres llocs del món que han descobert la fragilitat efímera del que havíem catalogat com a valors eterns.

També ens hauríem de preguntar si no vivim una certa saturació patrimonial, que ens fa viure una mica aclaparats i acomplexats pel pes del patrimoni, i pel pes de la història.

Em sembla que el patrimoni és la memòria del temps. És un fil invisible que reconstrueix el lligam entre el record intangible, la transmissió de la memòria i l’herència tangible que hem rebut.

El patrimoni esdevé, en aquest sentit, l’expressió de les capes del temps, el pòsit dipositat com la pols del temps, i de capa en capa esdevé un palimpsest imperfecte i variable.

El fil invisible de la memòria ens desvela els ressorts ocults, les capes desaparegudes. I ens permet constatar un etern teixir i desteixir, que és el resum de la construcció, la destrucció i la reconstrucció del patrimoni.

El nostre patrimoni és fill de la tria possible, i potser intencionada, dels temps remots i dels temps recents. És, alhora, el decantament del temps i la precipitació dels esdeveniments, un patrimoni dipositat i un patrimoni sacsejat, menyspreat i malmès, tot en un.

El valor patrimonial atribuït a l’herència no pot prescindir del sentit històric de la realitat a cada moment i ha de buscar la correspondència entre els valors patrimonials, rebuts i transmesos, i el sentit de la història en el moment de la seva producció. El nostre fil invisible, els fets de la història i de la memòria, ajuden a donar vida al patrimoni.

No ens correspon i no ens podem permetre una contemplació passiva d’un patrimoni inert. El patrimoni inanimat s’acumula i apilona, en un amuntegament indiscriminat, potser sense sentit.

Llegir el patrimoni i interpretar-lo és donar-li vida. Omplir-lo de contingut és donar-li sentit. Ens cal fugir de la contemplació romàntica d’un passat gloriós en ruïnes, i començar de nou.

Ens cal estirar el fil dels fonaments, construir el teixit de les dinàmiques socials del passat i del present, atribuir un sentit a la representació del patrimoni com un espai social, econòmic i de poder. Només, així, captant el sentit de les coses tindrem resposta als interrogants que ens planteja la realitat del temps escolat.

Passa aquí a la Masia d’en Cabanyes.

Hi ha un fil conductor: el conreu de la vinya, l’explotació de la terra i les seves formes, el treball de la terra i les seves tensions, la producció de vi, la transformació en aiguardent, el comerç de prop i de lluny, el negoci, els viatges, el cosmopolitisme, la importació de gustos i de modes.

La vinculació d’una arrel rural profunda, rabassaire, en els treballadors, la importació d’un gust italianitzant, potser toscà en les formes de l’arquitectura, el coneixement i el conreu i la pràctica de l’art, la literatura, l’economia i el pensament. Les concessions a Rússia, la condescendència russa, en el context d’un mercat.

Cultura i patrimoni. Vet aquí un tema per a una política de país. Una política que atorgui un valor transformador a la cultura, i un valor d’anàlisi al patrimoni fins a garantir que el futur es construeix amb l’herència rebuda incorporada. Assumint-ne la realitat tangible, la presència immaterial, les continuïtats i les discontinuïtats i, sobretot, les contradiccions.

Situats en aquesta terra, la base, el fonament, la pinya imprescindible per no fer volar coloms, ni construir castells a l’aire, sense renunciar mai a l’horitzó de la utopia.

Joaquim Nadal i Farreras, director de l’Institut Català de recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) . Universitat de Girona.

Publicat al Diari de Vilanova, en motiu del BCIN. 13 de juny de 2014

Continue Reading

Oriol Pi de Cabanyes torna a ésser el protagonista d’una visita temàtica a la Masia d’en Cabanyes.

Alexandre de CabanyesAquest dissabte a les 12h. Oriol Pi de Cabanyes, net del pintor Alexandre de Cabanyes, realitzarà un recorregut –personal i familiar– a la casa que va ésser habitada per el seu avi i per moltes altres persones, que hi han deixat la seva petjada cultural.

En aquesta visita, Oriol Pi de Cabanyes ens recordarà que “la Masia en Cabanyes (així s’ha anomenat tradicionalment, segons la peculiar manera vilanovina de designar els noms dels masos) és, en realitat, una vil·la a la manera de les “villae” romanes de l’antiguitat (una hisenda enmig del camp pensada com a unitat de vida i de producció agrícola) i està feta amb l’estil que van voler recuperar com a model, tant el Renaixement com el Neoclassicisme, sobretot a la Itàlia del Nord, especialment al Vènet i a la Toscana. La Masia segurament ha estat construïda per Domenico Bagutti, a qui es pot considerar “l’arquitecte italià” (era del cantó italià de Suïssa), que segons la tradició familiar va imaginar aquesta vil·la amb simetries pròpies del Palladio”.

A partir d’aquest recordatori, Oriol Pi de Cabanyes, condueix als assistents per “un passat que li es conegut”. És en aquest sentit, que el seu recorregut ens porta a conèixer els orígens dels primers Cabanyes que, vinguts d’Argentona, es van instal·lar a la Plaça de les Cols i a la Masia d’en Cabanyes. També explicarà la història dels objectes, els llibres, els mobles i les peces pictòriques més significatives, així com els aspectes més rellevants de diferents persones de la nissaga Cabanyes, d’acord amb la recerca  i amb la transmissió oral que va compartir amb el seu avi i els seus pares.

Serà un relat històric, social i cultural dels Cabanyes a través d’imatges i records, tots ordenats en funció de l’interès i relleu  arquitectònic (les cases d’Argentona renaixentistes, les de  Vilanova i la Geltrú), l’interès del  mobiliari, els objectes encara presents a la Masia (àmfores per trasllat l’oli o el vi, l’ós que va venir de Rússia , el piano clementí que va venir de Londres, etc), els llibres (de comptes, d’economia i originals) i l’obra pictòrica, tot acompanyat amb material fotogràfic, de l’arxiu personal de l’autor o de l’arxiu de la Masia d’en Cabanyes.

Continue Reading

Testimoniatge d’Oriol Pi de Cabanyes

Retrato Alexandre Cabanyes_Detalle 2

M´ha estat demanat que aporti jo també el meu testimoniatge en aquest acte de concelebració de la declaració oficial de la Masia en Cabanyes com a Bé Cultural d´Interès Nacional. I ho agraeixo ben de cor. Com que no hi puc ser personalment, he posat per escrit aquest testimoniatge de record i agraïment que en nom meu llegirà la meva filla Núria.

Aquesta era la casa del meu avi. És una cosa tan senzilla com això. Era la casa del meu avi i no només la del meu avi, sinó també la de molts altres que ell reverenciava com si fossin aquells antics déus de la llar –els lars- dels romans.

Aquesta va ser també la casa de molts dels meus estius. I la de molts Nadals (com aquell de la gran nevada).

Aquí hi va haver el paradís de la meva infantesa.

Vaig passar aquí molts dies de xafogor i moltes nits de fred i humitat, molts dies llegint i moltes nits escoltant llunyanes ràdios interferides. Aquí vaig jugar a escacs amb el meu avi. Aquí vaig veure´l pintar al seu taller tot escoltant, com sempre feia, la “Pastoral” de Beethoven. Aquí vaig trepitjar moltes vegades raïm, a peu nu, sobre el cup, durant la verema. Aquí vaig penetrar el misteri de la biblioteca que m´era prohibida. Aquí vaig fer l´aprenentatge dels íntims lligams entre natura i cultura.

És aquesta una casa amb molt de passat. I és per a mi una casa amb molts de records personals. Però no hi ha passat que no sigui també una construcció de present i al mateix temps una proposta de futur.

El que és essencial és la continuïtat, la consciència que tots som baules d´una gran cadena. Permeteu-me que ho digui amb paraules de Novalis, aquell altre gran poeta romàntic: “Només quan s´és capaç de comprendre una llarga sèrie amb una sola ullada, només llavors s´observa la concatenació secreta entre el passat i el futur i s´aprén a compondre la història a partir de l´esperança i el record”.

Avui es tanca una altra etapa de la història d´aquesta vella Masia, que ja fa anys va passar a propietat municipal per donació dels seus copropietaris, els germans Joaquim, Marta i Neus de Cabanyes Ricart, en memòria del seu pare Alexandre de Cabanyes, que tant se l´estimava.

Considero de justícia recordar avui també en aquest acte Ventura Gassol, el Conseller de Cultura de la Generalitat, que el 1936 va prendre sota la protecció oficial aquesta vella masia que, més que una masia, és una vil.la projectada per a un temps com de pau romana. Però que ha hagut de romandre tancada i sota l´amenaça de perills externs almenys en tres diferents moments de la història dels dos últims segles.

La conservació d´aquesta casa té molts noms. No els dic tots per por d´oblidar-me´n algun. Però tots ells, del primer a l´últim dels regidors, consellers comarcals, tècnics, restauradors, guies de visitants, etc. es mereixen el nostre agraïment i el nostre homenatge.

Gràcies ara a tots i cadascun dels membres dels diferents consistoris de l´Ajuntament de Vilanova i la Geltrú que s´han fet càrrec d´un patrimoni que incrementa les possibilitats d´atractiu turístic i cultural de la nostra vila.

Gràcies també al Consell Comarcal del Garraf que actualment vivifica l´espai amb la seva presència (i molt en especial als dos últims responsables de la Masia i els seus continguts culturals: Lluís Ochoa i Mila Arcarons, que hi han fet tan bona feina).

I finalment gràcies a la Generalitat de Catalunya que, per mitjà del Departament de Cultura, ha sabut valorar com cal aquest bé patrimonial comú, elevant-lo a la categoria de Bé Cultural d´Interès Nacional. Que per molts anys a tothom. I llarga vida a la Masia i al Centre d´Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes.

 

Oriol Pi de Cabanyes

Publicat al Diari de Vilanova, en motiu del BCIN. 6 de juny de 2014

Continue Reading