La Masia d’en Cabanyes planteja una visita comentada amb les dones com a protagonistes, sota el titol Elles. Parlen les dones de la Masia d’en cabanyes. Un viatge a la seva història oblidada . S’estrenarà el dia 29 de novembre a través del canal youtube, d’acord amb les mesures per a minimitzar l’expansió de la pandèmia Covid-19.

Les dones són poques vegades protagonistes de la història. Ha costat que fossin presents als llibres d’història i en els relats culturals i socials que hem construït. Han estat pintades , però les dones també pinten i son creadores, han estat posades com a exemple de vida quotidiana i poc en la seva faceta social i pública, les hem intuït com a subjecte passiu i no com a subjecte actiu. Ha estat, aquesta, una manera de difondre certs models de feminitat i una manera oblidada de fer història.

Des del Centre d’Interpretacio del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Masia d’en Cabanyes durant el període de confinament hem preparat una visita amb perspectiva de gènere com una forma de reivindicar les dones que han viscut o que tenen alguna relació amb la casa-museu del Romanticisme. Hem volgut preparar una visita a la llum d’una mirada feminista, donant visibilitat a aquestes dones i també revisant la seva història oblidada.

Posem de relleu que la visita es desenvolupa a la Masia d’en Cabanyes, una casa que il·lustra amb els seus espais íntims la vida quotidiana d’una familia benestant del segle XIX . Aquesta és una finca que fou residència d’una familia dedicada al comerç del vi i de l’aiguardent, viatgera, emprenedora, plena de creadors (poetes, pintors, escriptors), una família que representa els valors de la il·lustració. Una masia amb uns espais íntims que ens permeten descobrir la bellesa d’una casa neoclàssica única al país però també, en la suposada neutralitat d’aquesta finca, s’hi copsen les relacions de poder, socials i de gènere de cada època, s’hi copsa l’estètica i la simbologia dels espais i com s’hi reflexa la construcció d’identitats en les persones i en la pròpia casa. Les cases, deia Perucho , “tenen això: que s’hi aixopluguen els desitjos i les esperances, els records de les hores felices i també les desgraciades. Si tenen un cert temps, s’hi ha pogut sedimentar les emocions del passat i els fets històrics de l’època” i, certament , massa sovint hem explicat les emocions i les històries de manera esbiaixada.

La visita ens permetrà posar en circulació i posar de relleu els noms de les dones de la Masia d’en Cabanyes i de la Nissaga dels Cabanyes . Es una proposta de visibilització. Certament, amb certa discreció es coneix a Manuel de Cabanyes (poeta), Joaquim de Cabanyes (pintor), Josep Anton de Cabanyes (col·leccionista, pintor, empresari), Llorenç de Cabanyes i Olzinelles (poeta, literat, artista), Alexandre de Cabanyes (pintor , el darrer del modernistes) però s’ignora les seves companyes, filles i mares . Les dones d’aquesta família.

Invitem doncs a conèixer les protagonistes de la nissaga dels Cabanyes, provem de rescatar de l’oblit la seva trajectòria vital i personal precisament en un espai que suposadament es femení atesa la dicotomia que hem percebut entre l’espai públic i l’espai privat, associat aquest darrer al gènere femení . Estariem plantejant donar a conèixer aquestes dones i considerar-les com a coprotagonistes de la història cultural, social i econòmica del país i de la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Com a minin.

Proposem doncs escoltar a les dones de la Masia d’en Cabanyes : les mares , les filles, les dones , les germanes . Posar en circulació , com deiem, a Maria Dolors de Cabanyes i Ballester, Pepita d’Olzinelles, Antonia Inglada, Pilar Ricart , Núria de Cabanyes …..en aquest marc personal i íntim. Posar de relleu d’altra banda, per interpel·lar-nos del seu significat . Fem, en aquest cas , una proposta de memòria des de la revisió ja que el que transmet la casa-museu ens permet investigar els models socials de gènere.

L’art que hi ha penjat en els espais quotidians – la sala de musica , l’espai Goya… – que representa el món femení pintat i plasmat des d’una mirada masculina. La representacions pictòriques de les senyores burgeses sovint encàrrecs per part dels marits , les dones com a model d’inspiració en la pintura religiosa, les muses en les representacions mitològiques o al·legories com a demostració de prestigi social que permet adquirir i formar una col·lecció. Una col·lecció adquirida i estructurada des de la mirada masculina i des del poder que atorga el treball i la capacitat econòmica de crear-la. Les dones de la col·lecció de l’Espai Goya que també ens parlen i denuncien a través dels gravats amb la presència central femenina, en aquest cas, la nul·la igualtat de gènere i la violència masclista al segle XVIII.

En els darrers anys hi ha hagut canvis significatius en relació a la igualtat de gènere. L’evolució econòmica, social i cultural i les lleis per la igualtat, han suposat canvis importants en la posició de les dones : treball renumerat , espai public i espai politic, no son ara , exclusius dels homes . Les relacions socials i econòmiques i les seves condicions de vida encara il·lustren desigualtats en els salaris, en els llocs de treball, en la cura i atenció als altres, en la violència masclista i en la invisibilitat.

Amb aquesta visita guiada que iniciem el novembre del 2O amb públic adult i que proposarem a centres educatius volem contribuir a canviar la mirada que s’ha imposat sobre les dones perquè han estat socialitzades en un entorn patriarcal i amb uns valors no igualitaris. Proposem , doncs , una mirada crítica del que hem après, intentar contribuir a educar les generacions futures amb valos més equitatius i igualitaris. Contribuir a omplir els oblits en els llibres d’història.

En aquest darrer sentit  la proposta ens apropa a la voluntat transformada de museus i educació que fomenti el sentit crític, a l’objectiu de transmetre a través de la memòria, a la creació de valors, al benestar de les persones a través de l’art. La proposta d’Elles. Parlen les dones de la Masia d’en Cabanyes. Un viatge a la seva història oblidada apropa al CIRMAC al museu social i, sobre tot, al museu en el que s’hi descobreixen i s’hi viuen experiències que conviden a reflexionar sobre les desigualtats de gènere, per avançar, precisament, en direcció contrària a l’actual, en l’educació cap a la igualtat i a una societat més igualitària.