A la Masia d’en Cabanyes podeu gaudir d’unes peces excepcionals que formen part de la col•lecció permanent del museu. Són dotze gravats originals de Francisco de Goya. Aquests pertanyen al conjunt anomenat Disparates i que juntament amb els Caprichos, la Tauromaquia i els Desastres de guerra, formen, sobre manera, el global de gravats que aquest artista realitzà entre 1799 i 1823. Els Disparates no foren publicats en vida de l’autor. Fins que no arribaren la Real Acadèmia de San Fernando, després de passar per les mans dels particulars R. Garreta i J. Machén, no foren editats fins al 1864 sota el nom de Proverbios. Amb el pas del temps arribaren a fer deu estampacions, l’última de les quals fou el 1983.
Al disparate anomenat Modo de volar veiem a l’home en diferents posicions: encongit, estirat, de front, de perfil, pel davant i pel darrera, amb un artefacte leonardesc recollit o obert. En aquest disparate no hi ha ironia amarga ni crítica punyent. És gairebé un manual d’instruccions: l’home ha aconseguit el somni de volar com un ocell. No és res per riure, no és impossible: hi ha una manera de volar i algú sabrà demà com fer-ho.
Hi ha altres possibles lectures d’aquesta imatge. Cap al 1811, fra Francisco Alvarado, un religiós conservador i per tan antiliberal que signava els seus artícles com El filósofo rancio, comparava de forma negativa les noves idees polítiques afrancesades amb el boig desig de volar. Per a Goya era, a més d’un somni, una metàfora de la innovació, contrària als conservadors.