8 de març: Dia Internacional de la Dona.

 

A la Masia d’en Cabanyes podeu gaudir d’unes peces excepcionals que formen part de la col·lecció permanent del museu. Són dotze gravats originals de Francisco de Goya. Aquests pertanyen al conjunt anomenat Disparates i que juntament amb els Caprichos, la Tauromaquia i els Desastres de guerra, formen, sobre manera, el global de gravats que aquest artista realitzà entre 1799 i 1823. Els Disparates no foren publicats en vida de l’autor. Fins que no arribaren la Real Academia de San Fernando, després de passar per les mans dels particulars R. Garreta i J. Machén, no foren editats fins al 1864 sota el nom de Proverbios. Amb el pas del temps arribaren a fer deu estampacions, l’última de les quals fou el 1983.

Al Disparate femenino Goya ens remet a un dels temes que havia creat amb els “cartones” pels tapiços que va realitzar per Carles IV. Ens remet al Pelele, però ara la llum i el color del passat (El pelele, 1791-1792, Museo Nacional del Prado) s’han convertit en foscor i misteri.

Goya representa en el món del Disparate el sense sentit. En aquest món no hi ha raó: gegants, dones bicèfales, home i dona amb un ésser que té dos caps i quatre peus ….

Al Disparate femenino, s’hi representa a sis dones amb indumentària de majas mantejant a un home i un burro. Se’ns hi recorda el joc del pelele, un tipus de joc popular que simbolitzava el comiat de la vida de soltera.

Algunes de les reflexions que s’escauen el 8 de març: En aquest Disparate potser hi ha mofa al poder dels homes? Són, els homes, com un ninot de drap – pelele – del sexe dèbil? Aquests ninots de drap són tractats com un maniquí sense cap mena de consistència? La imatge volant a la manta està indicant que aquesta és la condició dels homes?