Al segle XIX la calefacció de les habitacions de les cases senyorials es feia de diferents maneres. A la Masia d’en Cabanyes, malgrat que era una casa per passar les temporades de bon temps, en podem veure algunes. Hi ha les llars de foc, que son una estructura arquitectònica per a contenir foc per escalfar-se (i històricament, per a cuinar). Les podem veure a la Sala Russa o al menjador de la casa.
També es feien servir els brasers, que son un recipient metàl·lic, generalment d’aram o de llautó, de forma semblant a una cassola, amb nanses per a transportar-lo. El braser era omplert amb carbonissa, llenya petita o pinyola i el foc cremava sense flama. Sovint el braser era col·locat sota una taula, encaixat en una fusta plana. La taula era tapada amb roba per tots costats i les persones reunides al seu voltant s’escalfaven els peus. Aquest tipus de taula rebia el nom de camilla.
Per a ús individual hom emprava el braseret o maridet, capsa metàl·lica de ferro o llauna, amb una tapa proveïda de forats, dins de la qual hi havia un recipient que contenia brases enceses. Aquest braseret s’acostumava a col·locar sota els peus.
Per a escalfar els llits, s’utilitzaven uns aparells especials que rebien el nom d’escalfallits, burro o frare. Un tipus d’escalfallits era un gros recipient d’aram cobert amb una tapa amb forats i amb un mànec llarg de fusta o de ferro que permetia introduir l’aparell fins al centre del llit. Dins d’aquest recipient es col·locaven les brases.
Un altre forma habitual de mantenir l’escalfament de les cases era l’ utilització de cortines d’un teixit molt gruixut, que aïlles l’interior de la casa de les temperatures fredes de l’exterior.