Manuel de Cabanyes

Manuel de Cabanyes és el membre més conegut de la nissaga familiar; era el petit dels tres fills varons de Llorenç de Cabanyes i Fuster (1758-1814) amb Caterina Ballester (1774-1837).

Va estudiar a la Universitat de Cervera, on va entrar en contacte amb altres joves inquiets i intel·lectuals, i ben aviat va mostrar el seu interès per les lletres. Tot i formar-se amb els models de la Il·lustració i la poesia clàssica, els seus escrits mostren ja la nova inquietud literària que s’estava escampant per Europa. Temes com l’amor, la mort, l’amistat o la llibertat són centrals en la seva obra, on destaca “Preludios de mi lira” (1833), un recull de dotze poemes considerats els més importants de la seva producció i que van veure la llum pocs mesos abans de la mort del poeta. Es tracta de seixanta-nou pàgines publicades sense datar i sense signar on Cabanyes introdueix els seus pensaments i sentiments més profunds.

Considerat un pioner del moviment literari romàntic i l’introductor de la literatura romàntica europea al nostre país, la seva prematura mort amb vint-i-cinc anys a causa de la tuberculosi va truncar una carrera que tot indica que hauria estat molt fructífera.

Malgrat la seva obra és en castellà, Víctor Balaguer el va voler reivindicar com a poeta català tot i que per la malaltia que se’l va endur no va poder participar en la Renaixença, i va decidir col·locar una escultura seva a l’entrada de la Biblioteca-Museu que Balaguer fundà a Vilanova.