Aquest quadre forma part d’una sèrie de paisatges de petit format de Joaquim de Cabanyes que es conserven actualment a la Masia. Es tracta d’una escena rural del Vallès, tal com ens indica el comentari adjunt a la seva fotografia a l’article de M. Utrillo del Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona de 1933 (vegeu Bibliografia). Com és habitual en aquestes imatges romàntiques la protagonista és la Natura, en tota la seva esplendor. Veiem vàries figures, uns homes a l’extrem esquerre, vestits amb faixa i barretina, que semblen descansar i al centre de la composició una dona caminant amb un nen a la mà i a la seva esquerra podem observar un pastor amb el bestiar. Es tracta de representacions humanes típiques del món rural que formen part del mateix paisatge, representades d’esquenes i de petites dimensions que no treuen importància al motiu pictòric de l’obra: La plasmació de l’entorn natural. Aquest està constituït per uns a grans arbres que emmarquen la imatge, les muntanyes al fons que assenyalen el límit amb un cel ple de núvols i una roca de grans dimensions a la banda dreta. S’aprecien els colors propis de la natura: els diferents matisos del verd dels arbres, el blau del cel en contra de la blancor dels núvols i els tons ocres de la terra.
Joaquim de Cabanyes fou una gran referent del paisatge romàntic a les nostres terres. Una de les grans aportacions d’aquest moviment va ser la descoberta de l’escena paisatgística com a gènere en si mateix, on la Natura apareix esplendorosa deixant de ser un mer fons de les escenes tradicionals dels segles anteriors, sent  representades de manera natural fugint de les composicions escenogràfiques d’èpoques precedents.

Bibliografia
Utrillo, M. “El pintor Joaquim de Cabanyes i els seus”. Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona. (1933).