Aquest quadre forma part d’una sèrie de paisatges de petit format de Joaquim de Cabanyes que es conserven actualment a la Masia d’en Cabanyes i que formen part del llegat pictòric de la família. L’obra ens mostra un típic paisatge rural en què l’escena està ocupada quasi completament per una gran casa de camp, en la que destaca, al sostre, una xemeneia fumejant. La construcció està emmarcada per arbres i just a darrere veiem enlairar-se cap al cel les branques d’uns grans pins. En primer terme, sobre unes roques veiem un grup de persones. Completa l’escena, al fons a l’esquerra una altra figura que acompanya a una vaca que veu aigua a l’aigua embassada que hi ha davant de la casa. L’animal, així com la casa ens mostren el seu reflex a l’aigua creant una composició serena i harmoniosa. Tant les persones, com l’animal, estan representats, tal com és habitual en els quadres del pintor, petits, insignificants com a part del paisatge que els envolta sense treure protagonisme a la Natura. Joaquim de Cabanyes és un dels màxims representants del Romanticisme català, sent el paisatgisme natural la seva temàtica preferida. La representació de la Natura, com a protagonista absoluta de la composició sobre tots els altres elements de la composició era l’objectiu principal en les obres de l’artista.