El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes està situat a la Masia d’en Cabanyes. Aquesta casa-museu als afores de Vilanova i la Geltrú és un edifici neoclàssic construït el 1798 inspirat en les vil·les pal·ladianes. Hi va morir Manuel de Cabanyes (1808-1833), un jove intel·lectualment precoç considerat l’introductor de la literatura romàntica europea al país. Mort de tisi com el seu contemporani John Keats, ambdós tenen en comú un amor fallit, l’estima per Grècia i Roma i una poètica que enllaça la forma clàssica amb el color intens de les vetes del Romanticisme. 
Aquesta veta romàntica dins un entorn clàssic es va actualitzar anys més tard en l’atmosfera pictòrica del modernista Alexandre de Cabanyes, que va viure a la Masia conservant i revitalitzant el seu valor patrimonial. A la seva mort, els hereus van cedir-la a la ciutat. Ara aquest espai està gestionat pel Consell Comarcal del Garraf que dona a conèixer el valor del llegat de la família Cabanyes i mostra de manera gràfica i experiencial el Romanticisme, moviment cultural del qual a la comarca del Garraf hi ha petges rellevants. El CIRMAC desenvolupa la seva acció en quatre línies de treball: museu, activitats culturals, socials i pedagògiques, lloguer d’espais i lleure en la zona de pícnic: el «bosc perdut», com en deia la família Cabanyes.
A les estances de la planta noble de la Masia s’hi pot reviure un ambient de domesticitat sensible i culta que permet fer un viatge mental i visual al segle XIX amb la visita de la sala de música envoltada de pintures i amb peces com el piano Clementi, la biblioteca amb els tresors aplegats per Josep Anton de Cabanyes, il·lustrat i col·leccionista d’art, la sala russa, la cuina, el menjador i els dormitoris: la cambra on va morir Manuel de Cabanyes conservada tal com la va deixar, i la cambra d’Alexandre de Cabanyes en la qual es troba el llenç inacabat de la figura de Núria de Cabanyes, filla del pintor morta de tisi el mateix dia que l’avantpassat poeta: el 16 d’agost, si bé de l’any 1942. Històries reals que no deixaran els visitants indiferents mentre finalitzen la visita tot passejant pels porxos de la lògia al voltant de la planta noble, i els jardins amb el «jardí del poeta», un espai recollit que convida a la meditació en un entorn natural de suaus proporcions.

Teresa Costa-Gramunt

DCULT octubre- desembre 2019. Pàg. 8. Secció DPATRIMONI