A la cambra de Manuel de Cabanyes es conserven un parell d’interessants peces anomenades cornucòpies. Es tracta d’uns petits mobles de tipus aplic consistents en un mirall que a la part inferior consta d’ un suport per posar espelmes. La llum d’aquestes quedava reflectida al mirall il·luminant encara més les estances. Aquests objectes, els quals ostentaven un marc amb gran ornamentació daurada sobre fusta, van ser molt difusos durant l’estil rococó. Les cornucòpies de la Masia pertanyen al segle XIX, el que és evident pel tipus de decoració de rocalla i elements vegetals, menys recarregada. A més, aquests miralls solien tenir un dibuix gravat a l’àcid, com el de la imatge. En aquesta veiem representada una figura masculina, sense identificar, pertanyent a la mitologia clàssica. Era molt freqüent a les famílies de l’època l’interès per tot el provinent del món clàssic i portà a les grans cases burgeses aquest gust per decoracions i elements d’aquesta tendència, podent-se admirar en l’arquitectura, el mobiliari, les temàtiques pictòriques,…
La il·luminació emprada al segle XIX era molt poc intensa, ja que es basava en candeles o llànties d’oli, les quals no eren massa lluminoses. Això condicionava els hàbits de la gent, que feia que, per exemple, marxessin a dormir poc després de la posta de sol. Aquest fet també definia l’arquitectura de les cases i no és casual que la majoria d’estances donessin a l’exterior, estant orientades  de tal manera que aprofitin el màxim d’hores de sol, tal com es pot apreciar a la Masia.