El retrat oficial de Manuel de Cabanyes
Notícies d’un retrat i la seva difusió al segle XIX
Aquest retrat de Manuel de Cabanyes (775 X 666mm) s’ha convertit en una verdadera icona de la Masia d’en Cabanyes i del cabanyisme, perquè és el retrat emblemàtic i oficial del poeta. Cal saber, però, la història anterior i posterior d’aquest retrat. L’artista que el pintà (qüestió encara no resolta, ara per ara s’ha atribuït a Pel·legrí Clavé i a Joaquim Espalter sense documents que ho acreditin), utilitzà de model un retrat anterior ovalat, que també es troba a la Masia d’en Cabanyes (aquest sí amb més seguretat original de Pel·legrí Clavé). Pintat en un any indeterminat, sabem que el 15-11-1880 a la Masia estant, l’escriptor Marià Aguiló, impressionat, va demanar a la família que l’acollia una còpia per tal d’exposar-la a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Aquesta demanda fou l’origen que Víctor Balaguer, una mica envejós, encomanés al jove pintor vilanoví Joan Llaverias dues còpies en format més gran (una per a la Biblioteca de Víctor Balaguer i una altra per a la citada Biblioteca de la Universitat de Marià Aguiló). Amb tal motiu, Llaverias presentà un prototip de petit format (280 X 210mm) i la Junta de la Biblioteca Balaguer el va acceptar (actualment es troba en una col·lecció particular). L’artista vilanoví procedí a pintar les dues còpies bessones per a les biblioteques citades: la primera es situà a la cúpula de la Biblioteca Balaguer el 26-10-1885 i la segona no s’exposà a la part alta de la Biblioteca Universitària (juntament amb altres sis retrats) fins a l’estiu de 1888 (actualment s’ignora a quina dependència de la Universitat es troba).
La principal difusió d’aquest retrat, però, s’aconseguiria al segle XX gràcies a l’estàtua actual del portal de la Biblioteca-Museu Balaguer: tant aquesta estàtua de Josep Campeny, inaugurada el 26-10-1890, com les altres sis propostes en guix que es presentaren als concursos prenien aquest retrat com a referent obligatori (un dels quals es troba a la Masia d’en Cabanyes). Des de llavors molts artistes de la fotografia, el dibuix o l’escultura (Joaquín Diéguez, Josep Renau, Ramon Miró, Miguel Petrone, Salvador Mestres, Damià Torrents, Fèlix Ros i d’altres) utilitzaren aquest retrat i les seves versions s’imprimiren per a il·lustrar infinitat de llibres i revistes. En especial, cal destacar que, amb motiu del centenari de la mort del poeta l’any 1933, Enric C. Ricart afegí dos retrats més, molts cops impresos: un dibuix al llapis plom i un gravat al boix (imatge que s’adjunta en aquest escrit). Finalment, encara cal dir que, coincidint amb el citat centenari, l’Ajuntament de Vilanova acordà de col·locar un retrat del poeta al saló de plens en una galeria de vilanovins il·lustres i, amb tal objectiu, encarregà al pintor Alexandre de Cabanyes una nova còpia en format més gran, però partint un cop més del retrat original. Aquesta versió, tot i haver-se pintat abans de 1936, amb motiu de la guerra i la postguerra no fou col·locada i inaugurada fins el 4-8-1950. En conclusió, tot aquest relat explica el perquè aquest retrat és la pintura més coneguda de la Masia d’en Cabanyes i, per això, és fàcil de trobar-lo penjat a les xarxes socials en qualsevol de les seves versions.
Xavier Solà de Andrés