PAISATGE DEL PI GROS DE LA MASIA D’EN CABANYES, JOAQUIM DE CABANYES

Aquest quadre forma part d’una sèrie de paisatges de petit format de Joaquim de Cabanyes que es conserven actualment a la Masia. A la composició veiem en primer terme la tanca de pedra de la Masia i darrere pinedes i muntanyes, centrat entre la vegetació destaca el Pi Gros. La seva proximitat a la Masia fa que l’artista el pintés, segurament, des d’uns dels balcons de la casa. Aquest és un element natural molt conegut i visitat al municipi vilanoví. Es creu que l’arbre podria tenir gairebé tres segles de vida i que l’aigua que aporta el proper torrent d’en Parellada explicaria les seves grans dimensions. L’any 1997 va ser declarat arbre monumental amb el nom de “Pi Gros de la Masia d’en Cabanyes”. Es tractaria doncs d’un paisatge proper física i sentimentalment a Joaquim de Cabanyes que, com és habitual en aquestes imatges romàntiques representa la Natura com a màxima protagonista, en tota la seva esplendor.

És curiós com els pins de catalans eren en un primer moment considerats antiestètics pel públic i va ser el pintor parisenc Tony de Bergue (1820-1893) el primer que els inclourà en les seves composicions, la qual cosa portarà certa polèmica en les seves exposicions. Per sort, va acabar marcant  nous aires en els continguts de la temàtica paisatgística, que influenciarien a joves pintors com Joaquim de Cabanyes.

Bibliografia
Utrillo, M. “El pintor Joaquim de Cabanyes i els seus”. Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona. (1933).