ELLES. El camí cap a la igualtat. Parlen les dones de la Masia d’en Cabanyes és una proposta educativa del CIRMAC que s’adreça al cicle superior de primària i a secundària i que es planteja com a recurs en matèria d’educació cap a la igualtat, amb l’objectiu contribuir a formar infants capaços d’identificar les discriminacions i desigualtats de gènere i fomentar una transformació en les relacions.

L’activitat permet reflexionar sobre la igualtat i posar de relleu les dones que van viure o van tenir alguna relació amb la Masia d’en Cabanyes. ELLES: les mares, les filles, les àvies, les companyes… que volem que no siguin oblidades. Pel qui eren, pel que van protagonitzar i pel que representaven cadascuna en el seu moment.

La visita, a la llum de la mirada feminista, pretén revisar la història oblidada d’aquesta finca que fou residència dels Cabanyes, una família viatgera, emprenedora, creadora, culte, que representa els valors de la il·lustració. A la Masia hi descobrim la bellesa d’una casa neoclàssica única al país, i als seus espais íntims – en la suposada neutralitat de les habitacions-, hi copsem les relacions socials i de poder, l’estètica i la simbologia dels espais, i la construcció d’identitats.

Si bé coneixem a Manuel de Cabanyes (poeta), Joaquim de Cabanyes (pintor), Josep Anton de Cabanyes (col·leccionista, pintor, empresari), Llorenç de Cabanyes i Olzinelles (poeta, literat, artista), Alexandre de Cabanyes (pintor, el darrer del modernistes), amb aquesta nova proposta volem posar de relleu noms de dones de la Masia d’en Cabanyes que fins ara s’han ignorat: Dolors de Cabanyes i Ballester (1812- ?),  Pepita d’Olzinelles i Romero (1810-1844), Antònia Inglada i Moragas (1811-1876)  i Núria de Cabanyes i Ricart (1919-1942), entre d’altres.

 

Invitem,  doncs, en el marc dels espais íntims de la Masia d’en Cabanyes, a conèixer-les i rescatar de l’oblit la seva trajectòria vital i personal, a parlar sobre elles com a  coprotagonistes de la història cultural, social i econòmica del país i de la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Com a mínim.

Pepita d’Olzinelles, Antònia Inglada, Maria Dolors i Núria de Cabanyes ens permeten reflexió, debat i proposar-nos esperit crític: el model establert de virtut i felicitat, el compromís de governar la llar, l’educació dels fills i filles, el model d’amor romàntic, la dona viatgera al costat de Josep Anton de Cabanyes, la que tocava el piano per “afició” i   “l’àngel de la casa” que tant valorat era en les dones del romanticisme, l’”artistassa” i “donassa” si la malaltia no se l’hagués endut massa aviat…qui són aquestes dones que hi ha retratades a la Masia? Quins espais de la casa són els de les dones? Qui utilitza la vella ploma i els llibres que trobem a la biblioteca de la Masia? Quina relació hi ha entre les imatges femenines representades als quadres de la Masia i els romàntics? Qui ha passat a la història per musa, quin era el concepte de matrimoni, amor i família?

La visita també permet, tenint en compte el que ens transmet la casa-museu,  analitzar i repensar la memòria col·lectiva: revisar, investigar, interpel·lar-nos sobre els rols i models socials i de gènere. Fem en aquest cas, una proposta de memòria des de la revisió.

A través de les dones de la Masia d’en Cabanyes, parlem d’igualtat i de drets de les dones ?

En els darrers anys hi ha hagut canvis significatius en relació a la igualtat de gènere. L’evolució econòmica, social i cultural i les lleis per la igualtat han suposat canvis importants en la posició de les dones: treball remunerat, espai públic i espai polític, no són, ara, exclusius dels homes. Les relacions socials i econòmiques i les seves condicions de vida encara il·lustren desigualtats en els salaris, en els llocs de treball, en la cura i atenció als altres, en la violència masclista i en la invisibilitat.

Amb la proposta volem contribuir a canviar la mirada que s’ha imposat sobre les dones perquè han estat socialitzades en un entorn patriarcal i amb uns valors no igualitaris. Proposem, doncs, una mirada critica del que hem après, intentar contribuir a educar les generacions futures amb valors mes equitatius i igualitaris.

En aquest darrer sentit, la proposta ens apropa a la voluntat transformadora de museus i educació que fomenti el sentit crític, transmetre a través de la memòria, la creació de valors i el benestar de les persones a traves de l’art.