ALEXANDRE DE CABANYES I MARQUÈS (1877-1972), UN ANY PER A RECORDAR-LO

Alexandre de Cabanyes marxa a París a principis del segle XX i ho fa acompanyat dels amics  Xavier Nogués i Francesc Sardà. És un viatge desitjat per tot jove amant de les arts europees de l’època, i ja des de la dècada dels vuitanta molts d’ells  viatjaran a la capital francesa.  Els tres companys  s’instal·len al boulevard de Saint Germain, al barri llatí, el qual esdevindria un interessant nucli d’artistes. La vida bohèmia d’Alexandre, però, serà  diferent de la de molts altres que van viatjar a París en aquells anys, en el sentit que no depenia de vendre les seves pintures per sobreviure. Així i tot, la idea de viure  l’ideal artístic parisenc era més apreciat que  la necessitat de comoditats com grans pisos o luxes. Ells mateixos es van allotjar en una  mansarda, l’àtic dels edificis parisencs on solien viure persones del servei i artistes,  ja que eren  els espais més econòmics, i també els que tenien més llum, molt adequat per ells. Els joves explicaven anys més tard com cada cop que algun d’ells  venia una pintura, llençaven els diners enlaire, i quan en necessitaven, sovint buscaven per la casa per veure si quedava alguna moneda en algun racó.

Encara que aquest viatge està poc documentat i que inclús desconeixem l’any concret en què es va fer, sabem que  l’Alexandre visità museus i tallers d’artistes i  assisteix a l’Acadèmia Colarossi , al barri de Montparnasse, per on havien passat  Isidre Nonell o el mateix Paul Gauguin. Aquesta acadèmia va néixer l’any 1870 com a contraposició a l’Escola Oficial, cercant nous models i maneres de fer més enllà de l’academicisme que encara regnava. Era un tipus d’ensenyament innovador i totalment allunyat dels que s’havien fet fins  aleshores. A París també començà a pintar a l’aire lliure, tècnica que conrearia tota la seva vida. A la Masia podem admirar un retrat seu pintant al seu estudi a París fet per Francesc Sardà.

D’aquests anys es conserven algunes pintures purament modernistes, com “El cafè de París” o fins i tot de caràcter simbolista com “Les tres Gràcies”**, dues de les peces que es van poder  veure a l’exposició antològica de l’autor La captura de l’instant”, que va tenir lloc al Museu Víctor Balaguer l’any 2018.  És el vessant menys coneguda del pintor, a la  que no tornarà  mai, caracteritzada per  pinzellades soltes que ens mostren  l’estètica d’interior de bars o cabarets, balls, llum elèctrica, ampolles d’alcohol i alguna figura femenina amb trets típics de l’ideal femení de la femme fatale (pel-roja, rostre blanc, llavis vermells), que altres pintors van representar en nombroses ocasions, com Hermen Anglada-Camarasa o Tolousse latrec.  L’any 1906 exposa obres seves de París al “Círculo Villanovés”. Alexandre tornarà a París un cop més l’any 1908, camí de Munich, però, posteriorment la seva trajectòria artística es desenvoluparà en terres catalanes, encara que presentà exposicions a diferents països.

L’Alexandre es denominà a si mateix  “l’últim modernista” i és cert que té una etapa modernista ben definida, però curta, realitzada durant aquest viatge a París.  És una tendència artística que reprendrà mai. Com diu Francesc Fontbona, historiador de l’art de referència pels segles XIX i XX, Alexandre Cabanyes és modernista per anys, però, la seva  obra s’encabiria més aviat dins de l’anomenat postmodernisme. Quan parlem del Cabanyes modernista ho diem en el sentit de l’ideari del moviment: llibertat, joia de viure, mirada de l’instant sobre la realitat, interès per la llum i els canvis… Al llarg de la seva vida desenvoluparà el gènere paisatgístic amb una tendència marcadament impressionista.

Fotografia: Fons ACGAF60-121/Xavier Pi de Cabanyes.

Bibliografia

– “Alexandre de Cabanyes.1877-1972. L’últim modernista”. Francesc X, Puig Rovira, Esther Alsina i altres. Catàleg exposició al Museu Víctor Balaguer/ Masia d’en Cabanyes, Vilanova i al Geltrú, 2018.

–  Guió de la visita a l’exposició “La captura de l’instant”, Mònica Álvarez . Museu Víctor Balaguer,2018.

Obres

*Francesc Sardà “Alexandre de Cabanyes pintant al seu estudi a  París” (1900-1904). Oli sobre tela. 101 x  50.5 cm. Masia d’en Cabanyes

** Alexandre de Cabanyes ”Cafè de París” 1900. Oli sobre tela. 60,3 x 71,80 cm. Col·lecció Evarist Arnús

Alexandre de Cabanyes “Les Tres Gràcies”. c. 1902. Oli sobre tela. 95 x 95 cm. Col·lecció Martí Miret