Alexandre de Cabanyes i Marquès (1877-1972)

Alexandre de Cabanyes és una de les figures principals de la història de l’art local i un nom reconegut en el conjunt de Catalunya. Format amb el pintor Josep Sugranyes i Florit, pels voltants del 1900 era un assistent assidu a les tertúlies d’Els 4 Gats i el Cercle Artístic de Sant Lluc, on coincidí amb Casas, Rusiñol, Nonell, Mir o Anglada-Camarasa, entre altres. Al llarg de la seva trajectòria va mantenir la filosofia i les temàtiques del modernisme, raó per la qual ell mateix s’autodefinia com “el darrer dels modernistes”. La seva obra es caracteritza per la pinzellada gruixuda i el dinamisme i força del traç, destacant especialment les marines i els paisatges.

A Barcelona va exposar en diverses ocasions a la Sala Parés, la primera el 1904. L’any 1901 va fer el seu primer viatge a París, on tornaria anys més tard i on va instal·lar el seu taller; també visità Munic el 1908, que aleshores s’estava convertint en el nou centre neuràlgic de l’avantguarda europea juntament amb la capital francesa. En aquests viatges coincidí amb altres vilanovins com Xavier Nogués o Rafel Sala. De retorn a Vilanova participà, entre altres, en la decoració del saló-cafè del Foment Vilanoví, les pintures murals de la cúpula de l’església de Mar i els retrats de la galeria de patricis il·lustres de la vila, on una de les peces que realitzà va ser la de Manuel de Cabanyes.

La seva confortable posició econòmica li va permetre dedicar-se pràcticament tota la seva vida a la pintura, assolint finalment el reconeixement artístic.
Va instal·lar el seu taller a la Masia d’en Cabanyes, que havia heretat del seu pare Llorenç de Cabanyes i Olzinelles, i residí aquí fins la seva mort. Durant els anys que hi visqué va buscar mantenir sempre l’essència romàntica de l’espai, i és a ell que devem la conservació de l’edifici i les seves estances interiors.