Disparate Femenino [Proverbio Nº1. Pesa más que un burro muerto]

XAV_0137-1

Aquesta estampa inaugura la sèrie dels Disparates de Goya. En ella es representen a sis dones amb indumentària de majas mantejant a un home i un burro, i enlaire dos ninots. Aquesta escena remet al joc del pelele, un tipus de joc popular que simbolitzava el comiat de la vida de soltera i que el propi Goya ja havia tractat en els cartrons per tapissos (El pelele, 1791-1792, Museo Nacional del Prado).

L’escena harmònica del tapís s’ha transformat en un ambient fosc i nocturn que fa desaparèixer tot caràcter festiu i esdevé tenebrosa. L’ús de la dona en l’obra de Goya és un tema molt recorrent i sempre dotat d’un significat primordial per al conjunt. Tot i així, val a dir que la sèrie de gravats dels Disparates es l’obra més difícil de desxifrar de Don Francisco i no existeix cap consens ni hi ha dogma entorn a la qüestió del seu significat exacte. Una possible lectura indicaria el poder de la dona com a ésser manipulador sobre l’home, el qual representaria la ignorància (la figura del burro com a símbol d’ignorància ja havia estat emprat en altres peces, com en alguns gravats de la sèrie dels Caprichos). No en va les dones de l’escena tenen una expressió de cert menyspreu i odi, i tot i l’esforç físic que han de fer per a mantejar els seus peleles, no desisteixen de mostrar el seu domini i poder per sobre d’ells (Lafuente Ferrari, 1979).

També s’ha relacionat aquesta escena amb la relació de Goya amb la Duquessa d’Alba, una relació turbulenta on Goya seria el pelele i les dones una imatge de la mateixa duquessa (Paas-Zeidler, 1980). Una altra lectura relaciona també la figura del burro amb el pes de l’absolutisme que va haver de suportar la societat espanyola, encarnada en les dones de l’escena, rere el retorn del rey Ferran VII a Espanya una vegada acabada la Guerra del Francès (1808-1814) (Carrete Parrondo, 2007). I de manera més genèrica, podria simbolitzar una metàfora de l’engany: un joc inicialment innocent de majas belles i joves que en realitat té com a objectiu l’engany, el domini i l’abús de poder, i que es podria vincular al joc de la política absolutista (Blas Benito, Bordes i Carrete, 2000).