La Primavera de Josep Anton de Cabanyes
2568
post-template-default,single,single-post,postid-2568,single-format-standard,theme-stockholm,has-dashicons,stockholm-core-2.3.2,woocommerce-demo-store,woocommerce-no-js,tribe-no-js,select-theme-ver-9.3,ajax_leftright,page_not_loaded,,qode_menu_,qode-mobile-logo-set,qode-single-product-thumbs-below,wpb-js-composer js-comp-ver-6.9.0,vc_responsive

La Primavera de Josep Anton de Cabanyes

La setmana que ve canviem d’estació i continuem amb l’anàlisi de les al·legories de les estacions que va fer Josep Anton de Cabanyes (1797-1852). Ara és el torn de la Primavera.

Hi tenim representada una dona diferent a les al·legories de la tardor i l’hivern. Va vestida amb un vestit blanc que deixa al descobert les espatlles. Li tapa el coll un mocador a joc amb un nus al final d’aquest.

Però l’element que destaca és el recollit ornamentat amb flors silvestres de diferents colors. Símbol del renaixement i del ressorgir  de la naturalesa.