“El Grand Tour de Josep Anton de Cabanyes: novetat editorial”, per Xavier Solà de Andrés

La memòria del poeta Manuel de Cabanyes torna a ser present a Vilanova i la Geltrú, aquest cop de manera indirecta, mitjançant aquest nou llibre aparegut, que estudia a fons el seu germà Josep Anton de Cabanyes. Tenim davant un llibre singular, notable i sorprenent per als qui desconeixen els detalls de la família dels Cabanyes o no tinguin gaires notícies d’aquella època de principis del segle romàntic. Es tracta d’un llibre molt ben editat, amb bona lletra i que inclou moltes il·lustracions desconegudes per tal de contextualitzar aquells anys de dos segles enrere.

El professor Miralpeix, responsable de l’edició, ens impressiona amb una excel·lent investigació sobre qüestions poc conegudes d’aquella època, no només sobre diversos membres de la família dels Cabanyes, sinó també sobre diversos aspectes del món de la cultura, literatura, art i costums del segle XIX. El que, en principi, té com objectiu la transcripció i comentari d’un llarg viatge turístic (el “Gran Tour”) per diversos païssos europeus, en realitat arriba a un abast molt més ampli a partir de l’exposició de l’entorn familiar i de l’anàlisi del protagonista des de diferents perspectives: política, econòmica, artística, literària i social.

El llibre el trobem estructurat en diversos capítols, els tres primers dels quals són els que ofereixen més interès.
En el primer capítol el professor Miralpeix, per a contextualitzar, ens presenta dades generals de la família dels Cabanyes, tot referint-se als orígens, activitats econòmiques i socials, condició nobiliària i altres detalls sobre el patrimoni econòmic i artístic, aturant-se en la descripció d’algunes de les seves propietats immobiliàries de Vilanova i la Geltrú i La Granada (com ara la Masia de Cabanyes). Aquest capítol és molt atractiu de llegir per conèixer una visió de conjunt d’aquesta família tan fonamental per a la història de la Vilanova d’aquella època.

El segon capítol inclou el contingut principal del llibre, que tracta de manera molt completa de la biografia de Josep Anton de Cabanyes, on es reuneixen dades fins ara desconegudes d’un personatge il·lustrat (que va estudiar a l’Escola Pia d’Igualada i a la Universitat de Saragossa) que, però, amb l’inici de la guerra del francès i la mort del seu pare, va veure interrompuda la seva educació i va veure anticipat el seu futur professional i, per això, se’n va anar a Amsterdam per tal d’aprendre tècniques comercials i preparar-se per encarregar-se de la direcció de l’empresa familiar Fuster & Cabanyes. Tot i l’època convulsa que li va tocar viure, com el protagonista tenia una formació clàssica i afrancesada, habitual en un jove de la seva categoria social, els dos anys llargs de l’estada a Amsterdam van representar un allunyament de l’ambient endarrerit i asfixiant espanyol i que, si bé va anar-se’n amb una ideologia més bonapartista que borbònica, va arribar a Holanda amb el desig de conèixer les noves idees europees en tots els aspectes, tant polítics i econòmics com artístics i literaris, per tal d’aprendre idiomes i modernitzar la seva ment amb les noves idees europees. Com a laïcista que n’era, l’interessaven més les lectures dels autors moderns (francesos, anglesos, italians i alemanys), sovint prohibits a Espanya, que no les dels clàssics llatins i espanyols. Dels anys que va viure a Amsterdam, cal destacar també com va deixar de ser pro-francès i es va convertir en pro-holandès, defensor de la Gran Holanda, i com es va transformar en un home políticament liberal i econòmicament fisiòcrata. És per això que, quan anys després va dirigir l’empresa familiar, aviat va liquidar-la i va dedicar-se en exclusivitat a l’explotació fisiocràtica de la terra. El professor Miralpeix, però, no només es limita a descriure i analitzar la figura humana del protagonista, sinó també destaca i insisteix en les seves aficions de col·leccionista d’objectes artístics i de llibres i, així, posa en relleu el seu llegat artístic i bibliòfil, origen de la pinacoteca i biblioteca que integren l’actual patrimoni museístic de la Masia de Cabanyes.

I en el tercer capítol, el professor Miralpeix presenta i documenta el contingut del carnet de viatges de 1816 a 1820, tot començant per la ruta de València, Alacant, Madrid i Segòvia, per després passar a França fins Amsterdam. I des d’Holanda acompanya el protagonista pel veritable Gran Tour que, sortint d’Amsterdam, transcorre per Anglaterra, França, Suïssa i Itàlia fins a Nàpols. Es tracta d’un dietari en el qual Josep Anton de Cabanyes, a part de registrar les despeses amb detall, descriu el que veu i expressa el que sent. El veiem interessat i impressionat tant pels monuments de les ciutats, museus, teatres i llibreries (aprofita per a comprar tot tipus de llibre a París, Basilea i Nàpols) com també pels costums, diligències, hostals, les restes artístiques del passat i l’entorn natural dels pobles i camins i, en especial, per l’observació de l’erupció del Vesuvi. Amb tots aquests ingredients podem resseguir un veritable itinerari iniciàtic en el qual el viatger reflecteix les impressions d’allà per on passa, que l’enriqueixen mitjançant un procés formatiu d’aprenentatge social, polític i cultural.

El quart capítol, té un mer interès anecdòtic i el cinquè, té un interés arqueològic i filològic, perquè és una transcripció textual del dietari (traduït de l’alemany), dia per dia, on es pot comprovar que són només notes breus o apunts recordatoris, escrits en un llenguatge planer sense cap intenció literària.

En conclusió, es tracta d’un llibre excel·lent, que ens recorda l’existència i relleu de la família dels Cabanyes dins de Vilanova i la Geltrú i ens fa pensar en la importància de com els germans Josep Anton i Manuel de Cabanyes es van influir de manera recíproca: Josep Anton va descobrir el liberalisme polític i va arrelar el romanticisme literari al seu germà Manuel i, aquest, li va aportar la sensibilitat poètica i l’humanisme literari, interacció idònia per afrontar i determinar els afers quotidians en utilitat i perfeccionament de la societat.

Aquesta obra representa un gran pas endavant en la història del cabanyisme.

Xavier Solà de Andrés
Desembre de 2022