Elles. Parlen les Dones de la Masia d’en Cabanyes

Visita temàtica, el diumenge 12 de març a les 12h

En motiu del Dia Internacional de les Dones, us proposem aquesta visita comentada per a conèixer quatre dones vinculades a la nissaga Cabanyes, dones que van viure entre principis del segle XIX i del  segle XX, per a descobrir-ne la seva història silenciada, els estereotips que van viure, les seves assignacions de rol i la seva bellesa personal i humana.

Les dones de la Masia d’en Cabanyes no són habitualment les protagonistes del relat històric de la casa-museu o de la nissaga Cabanyes. Si fem un recorregut per la història a grans trets, especialment d’abans del segle XX, veurem que els homes acostumen a ser els protagonistes dels grans esdeveniments, ells són els que han aconseguit fites, els que han destacat, els que han transcendit: pintors, escriptors, polítics, exploradors… mentre que de les dones no en coneixem gairebé res, tret de la seva faceta com a mare, esposa, filla de… Els homes al segle XIX tenien accés a professions, dedicacions o herències que els donaven notorietat, a diferencia de les dones, que es dedicaven a la llar i a cuidar dels infants. Elles no destaquen a la vida social, i per tant la seva vida no és remarcable i no fa historia.

En aquesta visita coneixereu la Maria Dolors de Cabanyes i Ballester (1812-?), Antònia Inglada i Moragas (1811-1876), Josefa d’Olzinelles i Romero (1810-1844) i, Núria de Cabanyes i Ricart (1919-1942), us n’expliquem una mica qui eren…

Maria Dolos de Cabanyes i Ballester (1812-?)

“Germana de…” el poeta Manuel, el pintor i militar Joaquim, l’empresari i col·leccionista Josep Anton…Què en sabem d’ella? Neix l’any 1812 i no es coneix l’any de la seva mort. Sabem que es va casar amb un senyor que es deia Ramón de Càrcer i de Falguera, i que a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer la podem veure a través d’un retrat, realitzat pel pintor Ramon Martí Alsina l’any 1867.

Ella no destacà per la seva feina professional, ni s’han escrit llibres o documents sobre la seva vida, poques dades tenim més enllà d’aquest retrat. Sí que sabem però que les nenes al segle XIX eren educades per a obtenir un bon matrimoni, engendrar fills, cuidar del nucli familiar i vetllar per el benestar del marit i fills. No tenien el mateix accés a l’educació que els homes ni herències patrimonials. No tenien la llibertat d’escollir el seu futur.

La Maria Dolors era una dona burgesa, per això té un retrat que mostra la seva posició social i econòmica.  Moltes altres dones tenen retrats perquè han servit de models i d’inspiració per a representar al·legories, de nou, per part d’homes artistes.

Antònia Inglada i Moragas (1811-1876)

L’Antònia ens mostra l’arquetip d’una jove de família benestant en edat de casar-se. Ha passat a la posteritat a través dels poemes que el poeta Manuel de Cabanyes li dedicà. L’Antonia i el Manuel es van conèixer l’estiu de 1830. La família de la noia es va oposar a aquesta relació degut a que ell no era l’hereu de la família. Els matrimonis, sovint, es regien per unes transaccions econòmiques beneficioses per a les famílies, i si no era així, es buscava un altre pretendent. Així, veiem que a la poca llibertat de les dones per escollir el seu futur s’hi sumava el fet que tampoc podien escollir parella.

Les noies estaven subjectes a un control molt dur per part de les famílies: no podien passejar soles pel carrer, assistir a un ball soles ni ballar amb qui volguessin, ni tan sols jugar al billar o llegir certs llibres. Els homes en canvi assitien a cafès, sortien sols i, encara que havien de seguir unes normes protocol·làries en els esdeveniments socials,  no estaven tan vigilats com les noies, les quals havien de conservar la seva imatge de “joves virtuoses”.

Manuel de Cabanyes quedà totalment enamorat d’ella i, al no poder-s’hi casar, va escriure poemes de desamor, que la presenten com un model de virtut i molt idealitzada, com un amor llunyà, impossible.

Josefa d’Olzinelles i Romero (1810-1844)

Un cop la dona es casava es convertia en la senyora de la casa, formant la seva família. És el cas de la Josefa, que es va casar amb l’hereu Josep Anton de Cabanyes. En molts llibres i manuals de l’època s’hi escrivia com havia de comportar-se una dona acabada de casar per a esdevenir una bona esposa, mare i governanta de la casa. Les dones es relegaven a aquest paper, no podien tenir d’altres objectius, i en casar-se passaven del control parental al del seu marit , fins i tot la legislació en consagrava la seva inferioritat i dependència.

Mentre els homes podien fer vida pública i social, les dones es quedaven principalment a l’espai domèstic, ocupant-se de la logística i organització. Tal vegada acollien visites d’amics i familiars, o preparaven  balls o celebracions, com era d’esperar en les famílies benestants, on es podien lluir i demostrar la seva vàlua ja que, encara que ja casada, estava sotmesa a l’interès i judici del seu entorn per veure si complia les seves funcions de dona casada.

Així doncs, al casar-se, es convertien en cap de la llar i del servei. Josefa representa aquest model de dona casada, que acompanya i ajuda al marit i realitza totes les labors que li pertoquen.

El que coneixem de Josepa procedeix de les cartes o manuscrit Noticias Cronológicas, genealógicas, biográficas e histórica-económicas de la casa de Cabanyes  en Villanueva i la Geltrú, que va deixar escrit en Josep Anton.

D’ella en deia “[…] sabía todo cuanto una Señora debe hacer por si misma. Así es que sabía coser perfectamente y las demás labores de la aguja, cortaba como la más habil modista, guisaba muy bien, y conocía al arte de amasar el pan…”.

I més endavant, afegeix: “No carecía tampoco Dña Pepita de aquellos adornos que hacen del agrado de la Sociedad, pues hablaba muy bien el Castellano (cosa bastante raro en la mujeres de este país), tocaba el piano con primor acompañando su voz muy entera y afinada y sabía diversas labores de puro lujo y agrado.

En cuanto a su físico, si bién no era hermosa, sus fisionomías eran muy regulares y expresivas”

Núria de Cabanyes i Ricart (1919-1942)

Fem un salt al segle XX per a conèixer la Núria, néta de la Josepa d’Olzinelles, nascuda l’any 1919. A través d’ella podem veure els canvis que es succeiran a la vida de les dones en aquests anys. La dona va ocupant més llocs a la societat, al teatre, a les sales de cinema, als clubs socials, a les universitats i tindran accés a llocs de treball que havien estat reservats per a homes.

La Núria va ser l’única dels fills d’Alexandre de Cabanyes que seguiria la tradició artística de la família. Mostrava habilitats pel dibuix i els seus pares l’encoratjaven a dedicar-s’hi.  De petita fou alumna de l’escola Montessori, que possiblement influiria en el desenvolupament com a artista. Degut a la seva prematura mort, l’obra que ens ha deixat és molt poca, dibuixos amb aquarel·la, acolorits, de vegades acompanyats de rodolins amb un cert toc humorístic. L’any 1936,  malalta de tuberculosi, fou ingressada al sanatori d’El Brull. En aquells anys dibuixà el “Auca del Sanatori del Montseny” de seixanta-nous vinyetes on hi retrata els hostes que s’hi trobaven.

Malauradament, va morir l’any 1942, a l’edat de vint-i-dos anys, sense que la seva carrera artística pogués expressar-se en tota la seva esplendor.

Ella representa la creativitat, la llibertat d’escollir el seu futur, un context molt diferent del que veiem en les joves del segle XIX, tot i que no podem obviar que prové d’una família benestant i que la posició econòmica i ideològica dels seus pares li ho permeten. Tanmateix el cas de la Núria ens permet apreciar els canvis entre el segle XIX i el XX. En aquest darrer segle algunes dones ja comencen a destacar en les seves professions, dedicacions o aficions.

En aquesta crònica hem pogut conèixer de més a prop els rols de gènere i els estereotips del segle XIX i del XX, i també qui eren aquestes quatre dones. A través de la vista podreu descobrir més detalls de la seva vida, valorar-les i apreciar-les per qui eren, dones anònimes que, com totes, han estat i són tan protagonistes de la història com els homes. Cal reivindicar-les i trencar estereotips, cal conèixer i entendre d’on venim per a construir nous relats i noves històries, històries de llibertat, històries equitatives i justes.

Us animem a venir a descobrir-les a ELLES, ens els espais íntims on visqueren, on hi hagué un vincle emocional i tantes anècdotes per descobrir. El diumenge, 12 de març a les 12h, conegueu-les a la visita temàtica ELLES. PARLEN LES DONES DE LA MASIA D’EN CABANYES. UN VIATGE A LA SEVA HISTÒRIA OBLIDADA. Podeu fer reserva i compra d’entrades clicant aquí