Els retrats d’Alexandre de Cabanyes: rostres de familiars i d’amics
En el marc de les exposicions d’homenatge a Alexandre de Cabanyes al Museu Víctor Balaguer i a la Masia d’en Cabanyes, hem pogut mostrar el Cabanyes de les marines, potser el més característic, però també el Cabanyes paisatgista i el retratista.
Alexandre de Cabanyes fou un excel·lent pintor de retrats. Pintava la família i els amics. Els amics pintors. Sembla, no obstant, que no s’hi va dedicar gaire. Oriol Pi de Cabanyes, ha considerat que el fet de no haver-ho fet, forma part de la personalitat del pintor. Alexandre de Cabanyes fou un pintor, d’acord amb les paraules del seu net, que “…semblava viure en una intemporalitat, com abstret del temps calendaris i rellotges, en perpetua intensitat del present. Com si només hi hagués un temps únic: l’instant viscut, el moment de plenitud que conté ja en si mateix, al marge de la consciència, tot el passat i tot el futur al mateix temps”. Ens hem explicat, així, la seva actitud de no fer massa retrats per les incomoditats que representa haver de tenir un o una model en un temps pre-establert i, conseqüentment, haver de pintar d’acord amb la servitud del rellotge i no del seu esperit creatiu.
L’Exposició ens permet recordar que hi ha retrats d’Alexandre de Cabanyes al Saló de plens de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Concretament retrats encarregats per el consistori de personatges il·lustres de la ciutat: Víctor Balaguer, l’arquebisbe Armanyà i, el poeta Manuel de Cabanyes. N’hi ha, també, al Museu Víctor Balaguer: del seu cunyat i amic Enric Cristòfol Ricart, amb eines i bata de gravador al seu taller.
Aquests dies, en el marc de l’exposició de la Masia d’en Cabanyes – L’entorn perpetuat – hem descobert ( en algun cas, recordat) altres retrats d’Alexandre de Cabanyes. Són ara a les parets de l’antic menjador de la Masia d’en Cabanyes com a mostra del Cabanyes retratista que focalitza en el rostre del retratat captant-hi l’expressió i la seva ànima.
Fem referencia a l’escena familiar de la seva dona i els seu fills petits amb expressió i posició gairebé renaixentista . També en els retrats del seu amics : el pintor Rafel Sala llegint, el pintor Martí Torrents energètic mirant-nos, i el del seu amic metge, Artur Galceran.
Citem de manera especial els retrats a nenes ( filles d’amics i familiars). Ens evoquen l’interès per la música d’Alexandre de Cabanyes ( va ésser gran amic d’Enric Morera i del violinista Costa) i posen de relleu que la Masia d’en Cabanyes, ha estat de sempre, un lloc on s’hi trobaven amics, familiars, grups escolars i personatges il·lustres.
D’aquest tarannà pictòric i vital es poden veure a l’exposició L’entorn perpetuat: Retrat de Leonora Milà nena tocant el piano, Retrat de Blanca Alemany i, Nena al jardí de la Masia d’en Cabanyes.
