L’edifici de la Masia d’en Cabanyes

La Masia d’en Cabanyes fou construïda l’any 1798, si bé a causa de la Guerra del Francès (1808-1814) l’execució de l’obra va veure’s afectada i no va ser fins la fi del conflicte que es va concloure en la seva totalitat. Actualment la seva autoria és vinculada a l’arquitecte italià Domenico Bagutti, autor del Laberint d’Horta a Barcelona.

L’edifici és d’estil neoclàssic i s’inspira en els models del també italià Andrea Palladio –considerat un dels arquitectes més influents en la història de l’arquitectura occidental-, especialment en les vil·les rurals que aquest va dissenyar a la comarca del Veneto, al nord d’Itàlia, caracteritzades per les línies clàssiques, l’harmonia i la simplicitat de les formes. L’edifici, però, es complementa amb elements propis del mas tradicional de la Catalunya vella, com són els pòrtics que recorren tota la planta principal. La unió d’aquests dos models atorga a la Masia d’en Cabanyes un exemple singular al nostre país i una de les edificacions rurals més importants del neoclassicisme català.

En la distribució original a la planta baixa, coberta amb volta catalana, es trobaven les estances dedicades al treball del camp: el graner, el celler, l’estable i altres espais per a l’emmagatzematge de les eines i productes del treball de la terra. La planta primera, seguint la tradició, era l’anomenada planta noble, amb les estances dels senyors de la casa: els dormitoris, la sala d’estar, la biblioteca, la sala de música, el menjador i la cuina, algunes de les quals amaguen secrets molt interessants.

Aquesta casa no va ser pensada per viure-hi tot l’any, sinó per temporades d’estiueig. Rodejada de 7ha de zona verda, el disseny dirigeix l’edifici cap a la ciutat, buscant mostrar el domini de la família sobre la vila i sobre el mar.