Llorenç de Cabanyes i Olzinelles
El 9 de febrer de l’any 1837 neix Llorenç de Cabanyes i Olzinelles, fill de Josep Anton de Cabanyes i Josepa d’Olzinelles, i hereu de la Masia d’en Cabanyes, espai on es va instal·lar des de ben jove i el qual va conservar amb la màxima integritat com a joia de la família. Els pares moriren sent ell molt jove, i la seva educació va recaure en el seu oncle Joaquim de Cabanyes. Gràcies al patrimoni adquirit pels seus avantpassats va poder viure amb certa comoditat i dedicar-se a les seves passions: el teatre, molt influenciat per Moratín i Molière, estrenant a Vilanova diferents obres, i el periodisme, col·laborant amb el Diario de Villanueva i altres publicacions locals. D’ideologia liberal progressista, durant la revolució del 1868 entra en contacte amb la bohèmia artística barcelonina, on comença a destacar com a pintor i dissenyador. Des d’aquest moment es dedica principalment a la poesia romàntica de caire medievalista, el periodisme i les traduccions. Publicà “Fábulas políticas” (Barcelona, Llibreria Verdaguer), on exposa les seves tendències polítiques. L’any 1870 es premiat en els Jocs Florals, arran del qual publica diferents textos. Traduí al català alguns poemes del seu oncle Manuel de Cabanyes i altres obres de clàssics europeus com Molière, Goldoni o Shakespeare i col·labora a “La Renaixença” amb poemes i articles.
En l’espai expositiu del CIRMAC, a la Masia d’en Cabanyes, podem veure el seu quadre “El penjat”, una de les obres pròpiament més romàntiques de la col·lecció Cabanyes.
El seu retrat es troba a una de les sales de la Masia, al dormitori del poeta Manuel de Cabanyes