Modo de Volar [Proverbio Nº13. Donde hay ganas hay maña]
Aquest Disparate era en realitat la làmina que tancava l’àlbum de la Tauromaquia que Goya va regalar a Ceán Bermúdez l’any 1816. El gravat, però, mai ha estat editat dins questa sèrie en considerar-se que no s’adequava al tema, tot i que alguns autors han buscat relacions entre la voluntat i l’astúcia de l’home per volar i la seva intel·ligència i destresa per lluitar contra els braus.
Per aspectes tècnics, dimensions i temàtica està molt més propera als Disparates que no a l’anterior sèrie. L’estampa representa homes que volen amb unes ales que semblen haver estat construïdes per ells i que duen una mena de cap d’ocell; no hi forma part, per tant, cap element de bruixeria com sí que es troba en algunes escenes dels Caprichos com els núm. 61 (“Volaverunt”) o el núm. 68 (“Linda maestra”), entre d’altres. Matilla (2012) parla a propòsit d’aquesta escena del somni perenne de la humanitat de volar, una naturalesa onírica que també apareix en l’anomenat Disparate de toritos (núm. 22).
La idea del vol remetria a la irracionalitat humana i la inestabilitat d’aquest estat, que un cop més es relaciona amb la política absolutista i la societat dèbil del seu temps. Cerrete Parrondo (2007), contràriament, remet a la idea de la raó i la intel·ligència, que podrien permetre a l’home assolir tot el que volgués i que es contraposaria a la irracionalitat de la societat del seu temps representada en les altres estampes de la sèrie.
Una altra lectura que recull Matilla (2012) fa referència al text d’un religiós del 1811, fray Francisco Alvarado, que comparava les idees del liberalisme francès amb el desig de volar, relacionant l’aventura revolucionària amb una bogeria com ho era intentar el vol. Sota aquesta lectura, l’escena podria remetre al desig de llibertat que representa l’acte del vol i que en la biografia de Goya es traduiria en la seva emigració a França el 1824, lluny de la irracionalitat de la societat espanyola. Sota aquesta lectura també s’aprecia la dificultat del vol i l’esforç constant i coordinat que s’ha de fer per mantenir-lo, a la manera dels esforços del liberalisme per assentar-se a Espanya.