Museus a casa: Salvador Capitan i Joan Nadal

ART I POESIA
Salvador Capitan i Joan Nadal

Art i poesia de la mà de dos professors i amants de l’art.

Salvador Capitán i Camañes ens va deixar massa jove, fou lector incansable i aficionat a la literatura. Llicenciat en Belles Arts atret per la pintura i el dibuix, en els quals va trobar el seu mode d’expressió i la seva professió.

Compartim un poema ple de sensibilitat que evoca d’acord amb les paraules de la seva germana Anna Capitán a Vianant de Capvespres que va editar l’any 2003 el Cep i la Nansa Edicions “ ….El mar, el color blau, la llum, el cel, el paisatge i l’eclosió de sentiments és el que trobem en els seus poemes, en els dibuixos i en el record que ens va deixar”
L’acompanya una bella imatge de la Masia d’en Cabanyes de Joan Nadal Milà, també dedicat a l’educació i professor de l’Escola d’art de Vilanova i la Geltrú. El pintor vilanoví té com a passió pictòrica el paisatge i els colors de la natura que interpreta amb vibracions cromàtiques i llums personals.

JO SÉ QUE ESTIC SOL
Alguna mà misteriosa
Ha clavat l’odi de l’home
En un riu de guerres i d’armes,
En un riu de sang i plors.

Alguna mà misteriosa
Ha fet que la vida plori
Pels camins que tots els homes
S’han deixat per recórrer.

I jo em trobo sol
Enmig de tants canons,
enmig d’aquests fusells
jo sé que estic sol.

Perquè l’ infant no riu,
perquè el núvol no és blanc,
perquè la flor s’ha clos.
Jo sé que estic sol.

(1977)