19/03/2022

NÚRIA DE CABANYES I RICART

 Núria de Cabanyes i Ricart,filla del pintor Alexandre de Cabanyes i Pilar Ricart, va néixer l’any 1919, sent la primera de quatre fills. De ben petita va mostrar habilitats i interès pel dibuix i l’art en general, sent l’única dels germans amb aquesta predisposició. No oblidem que provenia d’una gran nissaga d’artistes i el seu pare l’animava i n’estava orgullós, ja que la considerava continuadora de la tradició familiar. Fou, d’altra banda, alumna de l’escola Montessori, sistema educatiu que va poder influir a la Núria en el desenvolupament d’aquesta afició. L’obra que ens ha deixat és molt poca, degut a la seva prematura mort, i se centra en els seus dibuixos amb aquarel·la, acolorits, que de vegades acompanyava de rodolins amb un cert toc humorístic. Destaquen les peces “Revetlla” i “Cuina de pagès i carro amb família i altres escenes”, les quals es poden veure avui en dia a la Masia d’en Cabanyes. Són escenes senzilles i amables que ens evoquen la personalitat i ànim de l’autora, fins i tot quan va emmalaltir, moment en el qual no va deixar de dibuixar. L’any 1936, la Núria fou ingressada al Brull, un sanatori del Montseny on es tractava la tuberculosi. La família es trasllada llavors a Seva, municipi proper on s’instal·len fins al final de la Guerra Civil. En aquells anys dibuixà el “Auca del Sanatori del Montseny” de seixanta-nous vinyetes que ens parla del Brull i dels hostes que en ell es trobaven:
“En una casa pairal
Perdura com una ermita
Per entretenir llur mal
Uns quants tarats s’ha dat cita”

“Tenen com a veïnatge
Exclusivament el Brull
Vers on emprèn el viatge
Qui no arranja el seu tribull”

Malauradament, la Núria mor l’any 1942, a l’edat de vint-i-dos anys, sense que la seva carrera artística pogués expressar-se en tota la seva esplendor. Ens són conegudes les darreres hores de la Núria, la qual “ agonitzant, havia demanat la presència d´un músic per a fer traspàs d’una manera agradable. El violinista Francesc Costa, molt amic d´Alexandre de Cabanyes , va despedir-la tocant-li una ària amb el moviment final de “La mort i la donzella” de Schubert.”* Un segle abans el seu avantpassat, Manuel de Cabanyes, moria als vint i cinc anys, el mateix dia 16 d’agost i de la mateixa malaltia. Fou enterrada al mateix municipi del Brull en una cerimònia íntima, fins que l’any 1953,en ser desnonat el petit cementiri del poble, les restes van ser traslladades al panteó familiar de Vilanova, on descansen avui dia. Alexandre de Cabanyes i la seva filla estaven molt units, i la seva pèrdua va afectar molt al pintor. Molts anys després de la seva mort, el pintor, encara guardava uns dibuixos de la seva filla al seu taller, espai on ocupava un lloc destaca un gran quadre que l’Alexandre va acabar deixant inacabat, en el que es representava a la Núria sent ascendida al cel per unes figures angelicals..
En el relat reivindicatiu sobre la visibilitat de les dones de la Masia d’en Cabanyes, la Núria representa la creativitat que es va veure interrompuda per la seva prematura mort i la llibertat per dedicar-se al que volgués sota l’atenta mirada orgullosa dels pares i poder-se presentar-se com artista de la mateixa forma que els homes de la nissaga havien fet durant el segle passat, mentre que a les dones els havia estat vedat. Ella va néixer en un moment en què les transformacions polítiques, socials i econòmiques succeïdes fan que les dones tinguin accés a l’educació i altres facetes de la vida social i pública, amb un cert canvi de mentalitat al respecte, no sent la seva finalitat en la vida la consolidació d’un matrimoni avantatjós.
Bibliografia
– Oriol Pi de Cabanyes, “Sobre Maragall, d´Ors, Espriu, Porcel i altres”,2013. Publicacions de l´Abadia de Montserrat.
– Francesc X. Puig Rovira, “Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú”, 2003. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú,
– “Atmosferes i sensacions de les pintures d’Alexandre de Cabanyes : El Brull o la tristesa del verd”, Mila Arcarons, 2018.
– (*) “El doctor Cinto Reventós i el seu entorn” de Jacint Reventós