Relat, història i memòria a la Masia d’en Cabanyes en motiu del reconeixement BCIN
En motiu del reconeixement de la Masia d’en Cabanyes com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), més de 100 persones món cultural, institucions públiques i ciutadania es van reunir divendres passat per retre homenatge a aquest equipament museístic, amb el lema “Relat, història i memòria”.
Mila Arcarons, gerent del Consell Comarcal, va iniciar l’acte recordant el procés viscut des de 1975, any en el qual la Masia d’en Cabanyes va esdevenir equipament públic: “va haver-hi un projecte cultural públic que tenia per objectiu restaurar la Masia, mantenir el llegat Cabanyes, difondre’l i compartir-lo. Aquest procés inclou les primeres restauracions, la creació del Centre d’Interpretació Terra XIX i la voluntat, de forma paral·lela, de que la comarca es dotés a traves d’aquest equipament d’un missatge interpretatiu i d’un discurs unitari de la globalitat del patrimoni del Garraf, que tingués projecció exterior a partir del concepte “Garraf: L’esperit del Romanticisme”, amb la finalitat de fer xarxa amb la participació de persones vinculades al turisme, la cultura i el patrimoni”. Durant aquest temps també s’ha fet la revisió d’inventaris i la restauració de peces de la col·lecció pictòrica i mobiliària, la creació del Centre d’Interpretació Manuel de Cabanyes, des del qual s’han fet investigacions i recerques, programa d’activitats, propostes educatives, la integració a la Xarxa de Museus de la Diputació de Barcelona i finalment, el reconeixement de Bé Cultural d’Interès Nacional.
Tot seguit, es va iniciar la taula rodona “Art, patrimoni, valors i reconeixements” que recollia el pensament, les consideracions i les reflexions de persones que més enllà del Garraf estudien, assessoren i lideren projectes en relació al patrimoni i la cultura del país. Moisés Gallego, arquitecte i professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona va explicar alguns detalls del procés de la restauració de la Masia, que li va encarregar la Diputació de Barcelona, va destacar la solidesa de la construcció, l’aposta per la conservació de la planta noble i el manteniment dels espais de l’entorn, així com la qualitat de l’edifici per les formes, proporcions i per la seva bellesa.
Carles Duarte, president del Consell de Cultura i de les Arts, va posar l’accent en el poeta Manuel de Cabanyes com “una figura que se situa a les portes de la renaixença i que sorprèn per la modernitat i pel talent amb què planteja la seva obra literària, en la qual expressa una afirmació de llibertat formal i temàtica que representa molt bé aquest esperit del Romanticisme. Aquesta casa ajuda a entendre i valorar millor aquestes figures i aquest període”, va destacar.
Joaquim Nadal, director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, va animar el Consell Comarcal i l’Ajuntament de Vilanova a obrir una nova etapa per projectar i promoure els valors de la Masia a l’entorn vilanoví però també a tot Catalunya. També va recordar que el reconeixement de Bé Cultural d’Interès Nacional és una garantia que estableix un perímetre, un entorn i una protecció de l’edifici.
Marta Alòs, coordinadora de l’àrea de cultura de la Diputació de Barcelona, va finalitzar aquesta taula afirmant que el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes compleix totes les regles i principis per a formar part de la Xarxa de Museus Locals, perquè té un fons patrimonial, té un equipament museístic, és de titularitat municipal i està gestionat com un ens de caràcter local. També va celebrar la declaració de BCIN com a motor per iniciar una nova etapa.
Després, 15 persones vinculades a la Masia i protagonistes del seu procés històric, van donar el seu testimoni des de l’àmbit tècnic, arquitectònic, educatiu, polític o des de l’entorn familiar. Assumpta Baig, regidora de cultura de l’ajuntament de Vilanova (1979-1983); Miquel Orriols, arquitecte de l’ajuntament de Vilanova; Bienve Moya, Gestor cultural, folklorista i tècnic de cultura de l’ajuntament de Vilanova; Josep Lluís Vidal, regidor de cultura de l’ajuntament de Vilanova (1991-1995); Teresa Llorens, consellera de cultura del Consell Comarcal; Xavier Solà d’Andrés, filòleg, conservador del llegat Cabanyes i especialista en Manuel de Cabanyes; Pere Marsé, arquitecte; Francesc Carnicer, historiador i membre de l’equip assessor del CIRMAC (2011); Mia Marsé, restauradora; Marijó Riba, actual regidora de cultura de l’ajuntament de Vilanova; Josep Ramon Fuentes, mestre vinculat al Servei Educatiu del Garraf; Albert Tubau, historiador, vicepresident de l’Institut d’Estudis Penedesencs i membre del primer consell assessor del Centre d’Interpretació del Romanticisme Terra XIX; David Andreu, comunicador i vicepresident del’ADEG i Dani Poveda, responsable del VIDA Festival van explicar la seva vinculació amb la Masia, construint entre tots el relat de la seva història.
Finalment, Juan Luis Ruiz, president del Consell Comarcal del Garraf; Neus Lloveras, l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i Ferran Mascarell, conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya, van tancar l’acte amb reflexions sobre el valor del patrimoni i la seva conservació.
El president del Consell Comarcal del Garraf va iniciar la seva intervenció recordant altres presidents d’aquest ens comarcal que també van participar de l’evolució de la Masia d’en Cabanyes: Jaume Casanovas, Victor Forgas, Xavier Robert, Joaquim Mas i Josep Antoni Blanco. Aquest últim va decidir traslladar-hi les dependencies del Consell, “i amb aquest gest li va donar vida activa cada dia”.
Ruiz també va comentar que “volem que la Masia sigui un espai social, perquè si defensem el patrimoni com quelcom lligat a la comunitat i volem que la cultura no sigui quelcom que quedi circumscrit a uns quants, calen politiques públiques que la converteixen en un bé i projecte col·lectiu, cal que cultura i patrimoni siguin considerats essencials per el benestar social”. Així mateix, Ruiz va ressaltar la necessitat de cercar noves maneres per a preservar el patrimoni i la cultura en moments de dificultats econòmiques “per preservar-lo al costat de l’estat de benestar i el turisme, per fer tàndem amb el sector privat”.
Per la seva part, l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, va afirmar que “cal potenciar la cultura com a element d’identitat, però també hem de tenir molt present la importància de la cultura i del patrimoni com a element d’impuls de l’activitat econòmica. A Vilanova, la ciutat també està agafant una transformació cap al turisme i, en aquest sentit, el patrimoni, el paisatge i la cultura han de tenir un paper importantíssim”.
Ferran Mascarell, conseller de cultura va dir que “som un país que té la sort de tenir dues coses, un magnífic paisatge i un magnífic patrimoni i aquesta suma de les dues coses fa que siguem el país que som, fa que siguem un país on tenim ganes de viure i que siguem un país on la gent té ganes de venir i això és el que fa que el nostre patrimoni sigui tant important”. També va comentar que “el patrimoni és la creativitat dels anteriors a nosaltres, que conservem, per tant el patrimoni bàsicament és creativitat, que són les dues característiques del nostre país: creativitat i emprenedoria”.
Tanmateix, el conseller de cultura va apuntar alguns dels reptes pendents d’assolir des dels museus: aconseguir més visibilitat social, ampliar públics, compartir les col·leccions, treballar per la internacionalització dels equipaments i per l’equilibri territorial. Finalment, va dir “el futur només es mira bé, amb convicció, quan es parteix d’haver tingut un gran respecte pel passat, aquells pobles que són capaços de mirar el futur, vol dir que són pobles que són capaços de mirar i d’entendre el passat”.
Galeria Fotogràfica
Programa especial de Canal Blau