Setanta aniversari del trasllat de les restes de Manuel de Cabanyes al cementiri de Vilanova

Tal dia com avui, fa setanta anys es van traslladar les restes de Manuel de Cabanyes fins el panteó del cementiri de Vilanova i la Geltrú on reposen actualment. El poeta va morir un 16 d’agost de l’any 1833, amb vint-i-cinc anys, després d’emmalaltir de tuberculosi. L’endemà del dia de la seva mort, les seves despulles van ser dutes al cementiri de la Granada del Penedès, on la família tenia una gran hisenda. Anys més tard van sorgir de manera reiterada les reivindicacions demanant que les restes de Manuel de Cabanyes fossin portades a la seva vila natal. Una demanda que no es va veure complida fins al 31 d’octubre de 1953, dia en què el fèretre amb les restes del poeta va ser acompanyat d’una gran comitiva fins a la tomba familiar, monument erigit per la família Marquès, emparentats amb els descendents Cabanyes. En aquesta mateixa tomba trobem al pintor Alexandre Cabanyes i alguns dels seus fills, com la Núria Cabanyes, la qual morí també molt jove, de la mateixa malaltia que es va endur la vida del Manuel. Es tracta d’un monument funerari de gran interès artístic, per la iconografia i disposició de les figures, obra de Joan Roig, escultor de gran renom. Trobem dues figures femenines assegudes, esculpides en marbre, flanquejant una estela amb un medalló on apareix l’efígie de Manuel de Cabanyes i una llegenda recordant el trasllat de les seves restes a la seva ciutat natal. A les escultures hi podem observar una àncora, al·legoria de l’esperança, i, inicialment, també s’hi podia veure un cor fet de metall, símbol del sagrat cor que és etern i incorruptible. L’altra figura té una Bíblia oberta a les mans com a metàfora de la vida que ha arribat al seu fi. Les figures són belles i serenes amb trets característiques de les matrones clàssiques que ens evoquen aquest corrent tan preuat per la família Cabanyes.